JxCat, ERC i CUP acorden avalar la legitimitat de Puigdemont com a candidat sense ratificar la DUI
El text constata que el 21-D «es va ratificar la majoria favorable a les forces independentistes i a la constitució de Catalunya com a estat independent en forma de república»
Llarena retorna sense entrar a valorar l'escrit de Puigdemont
JxCat, Esquerra i la CUP han arribat a un pacte per a la proposta de resolució que s’aprovarà, previsiblement, aquest dijous al ple del Parlament. El text definitiu, després de negociar i acordar les transaccions amb les esmenes que la CUP havia fet al document original de JxCat, avalar la legitimitat de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat donat els esdeveniments que s’han succeït des que va ser investit fins a les eleccions del 21-D. El text, al que ha tingut accés l’ACN, també constata que amb el resultat d’aquests darrers comicis «es va ratificar la majoria favorable a les forces independentistes i a la constitució de Catalunya com a estat independent en forma de república». El que no ha aconseguit la CUP és que es ratifiqui la declaració d’independència ni el que va passar el 27 d’octubre al Parlament. Haver tancat aquest acord entre els tres, fa que les polèmiques esmenes de la CUP que tant rebombori van aixecar i que van fer saltar les alarmes de l’Estat, queden sense efecte i no es votaran al ple.
La proposta de resolució definitiva ja està entrada al registre del Parlament, i compta amb gran part del text original de JxCat, algunes de les esmenes de la CUP incorporades, i unes quantes transaccions que provoquen que aquest nou text deixi sense efecte les polèmiques aportacions que feien els anticapitalistes i que van fer que el govern espanyol i la Fiscalia avisessin que podrien emprendre accions judicials contra la Mesa i el ple.
Així, la resolució que arriba a debat i que es votarà constata que les eleccions del 21 de desembre «han ratificat la majoria favorable a les forces indendependentistes» i, per tant, «a les formacions polítiques favorables a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república». Tot i això, no ratifica en cap moment la declaració d’independència ni reivindica el que va passar el 27 d’octubre al Parlament, tal i com volia inicialment la CUP.
Al text, també es deixa clar que els membres del Parlament «gaudeixen de les prerrogatives d'inviolabilitat i immunitat parlamentàries les quals han de garantir, respectivament, la lliure formació de la voluntat de la cambra i que no se n'alteri la composició que li ha donat voluntat popular», fent constar així que, si volguessin, podrien aplicar els seus plantejaments polítics avalats per les urnes, però sense fer cap referència explícita ni a la independència ni a la República proclamada.
Pel que fa a Carles Puigdemont i la seva figura, el text definitiu remarca -com ja feia la resolució original- que va ser investit al 2016, que va superar una moció de confiança i que «ha estat avalat arran del resultat de les eleccions del 21 de desembre de 2017 (que van configurar una majoria independentista en aquesta cambra), per ser el legítim can¬didat del Parlament a la presidència de la Generalitat en aquesta legislatura». També es manifesta que Puigdemont «segueix comptant amb la majoria parlamentària suficient, sorgida de les urnes i revalidada el 21 de desembre, per poder-li ratificar la confiança com a President», avalant així la seva legitimitat com a candidat i presidenciable. Tot i això, per enlloc es demana que sigui ell la persona investida ni que sigui un paper només reservat per a ell.
Les transaccions acordades amb la CUP també han fet que la resolució exigeixi «que cessin les ingerències del govern de l'Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional que pretenen impedir la materialització d'aquesta voluntat democràtica dels representants del poble de Catalunya, així com la que fou legítimament expressada en el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya de I'1 d'Octubre».
L’altre gran bloc del text és el que fa referència a l’article 155 de la Constitució, a la seva aplicació a Catalunya i al que això ha suposat. Ena quest sentit, la resolució manifesta «el rebuig més absolut» del Parlament al 155 «així com els seus efectes sobre les institucions democràtiques catalanes, que han vulnerat els drets fonamentals dels catalans, restringit les facultats de sobirania de les seves institucions legítimes i cessat els seus representants escollits democràticament i exigeix, per tant, posar fi a la seva aplicació de manera immediata». De la mateixa manera, es denuncia «la deriva autoritària i antidemocràtica de l'Estat espanyol que es fa evident en actuacions impròpies al si dels poders executiu i judicial».
També es recorda que aquests efectes negatius derivats de l’actitud de l’Estat i del 155 es plasma «en resolucions judicials que mantenen en situació de presó preventiva quatre ciutadans». «Les opcions ideològiques legítimes i democràtiques assenyalades en aquestes resolucions representen avui, com a mínim, 70 diputats i diputades d'aquesta cambra», s’afegeix. Per últim, es «denuncia» igualment la «repressió generalitzada de l'Estat espanyol sobre el moviment republicà català», i la «destitució il·legal i il·legítima del president de la Generalitat i el seu govern mitjançant l'aplicació de l’article 155», aprofitant aquí per “proclamar la voluntat i el compromís de restaurar la institució de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.