Lamela deixa en llibertat amb mesures cautelars Pere Soler

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha deixat en llibertat amb mesures cautelars l'exdirector dels Mossos Pere Soler. La Fiscalia, però, sol·licitava per a ell llibertat sota fiança de 100.000 euros, una mesura que la magistrada no ha acceptat. Per contra, Lamela ha ordenat la retirada del passaport a Soler, que no podrà abandonar el territori espanyol sense demanar un permís previ a l'Audiència Nacional i que haurà de comparèixer setmanalment al jutjat. Soler està investigat per dos delictes de sedició pels fets ocorreguts durant els registres del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i també per l'1-O. Lamela l'ha citat a instàncies de la Fiscalia a la mateixa causa oberta contra l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana. Després d'ell, és el torn de declarar de l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig.

La declaració de Soler ha durat gairebé dues hores i mitja i l'interrogatori de la Fiscalia volia provar quin paper havia tingut el cos de Mossos d'Esquadra durant aquestes dues dates: el 20 de setembre i l'1 d'octubre.

Després d'escoltar la seva versió, la Fiscalia ha sol·licitat a Lamela que el posi en llibertat sota una fiança de 100.000 euros. Segons fonts jurídiques, la Fiscalia entén que existeix risc de fugida i de reiteració ja que hi ha «nous fugats» i que el seu partit «persisteix en investir un pres i vol perpetuar el procés». Les mateixes fonts apunten que la Fiscalia creu que els partits independentistes volen «investir un fugat com a president de facto» i buscar «espais polítics lliures a l'exili».

La versió de la Fiscalia

Pel que fa a la seva actuació abans i durant el referèndum, aquestes fonts apunten que el paper de Soler era el de facilitar la celebració del referèndum. Fonts presents a la investigació apunten que el fiscal ha remarcat que era un comandament important dins del cos i un responsable polític i que era «pública» la seva «inclinació» en favor del referèndum.

Fins i tot, asseguren aquests fonts, així li ho va comunicar al major Trapero «incitant-lo tàcitament» a no impedir el referèndum. Segons fonts jurídiques, Soler tenia «assumit» que el referèndum s'anava a celebrar tot i que «formalment» mai va dir que incompliria ordres judicials.

Durant la declaració, a més, la fiscalia ha posat de relleu que el cos estava advertit pel Tribunal Constitucional que havia d'impedir l'1-O però que «més bé van fer el contrari». Considera que Soler va «fer veure» que es actuaven per evitar el referèndum per «eludir imputacions penals als Mossos». També l'ha acusat de plantejar «campanyes populars» contra la Fiscalia tot i defensar que només eren «opinions transmeses a Trapero i la resta de consellers».

A més, Soler hauria reconegut que va rebre pautes d'actuació per part dels Mossos i informes de valoració prèvia a la celebració del referèndum i que, per tant, «havia de saber què anava a passar als llocs de votació».

Mesures cautelars més dures que a Trapero

Tot i que la magistrada Carmen Lamela no ha accedit a la petició de fiança de 100.000 de la fiscalia (el doble que havia demanat per a Trapero), ha acordat mesures cautelars per a Soler. L'exdirector dels Mossos no podrà sortir de l'Estat sense un preceptiu permís, haurà d'entregar el passaport, ha de facilitar un telèfon de contacte i s'ha de personar setmanalment al jutjat més proper. En essència, són les mateixes restriccions aplicades a Trapero tot i que l'excap dels Mossos té compareixences cada quinze dies i no setmanalment.

Després de Soler declara l'exsecretari general d'Interior, Cèsar Puig, que també va ser destituït per l'aplicació de l'article 155.