El Congrés tomba endurir la presó permanent revisable

El Congrés dels Diputats ha frenat l'intent del PP i Cs d'endurir la presó permanent revisable. Els dos grups havien presentat dues esmenes a la totalitat a una proposició de llei del PNB que demanava reformar el Codi Penal i eliminar la presó permanent revisable, introduïda pel PP quan tenia majoria absoluta. En el cas del PP, proposava nous supòsits pels quals volia que s'apliqués aquesta mesura i Cs volia que s'endurissin les condicions d'accés al tercer grau penitenciar pels presos condemnats a presó permanent. PSOE, Podem i les forces nacionalistes i independentistes han tombat les esmenes dels dos grups a la dreta de l'arc parlamentari. Això vol dir, doncs, que la proposició del PNB continua endavant i el Congrés fa un pas més en la derogació d'aquesta mesura, tot i que la tramitació pot ser llarga. El debat ha estat encès i ha coincidit, a més, amb el cas del nen d'Almeria mort a mans de la xicota del seu pare, que ha confessat el crim. També han assistit familiars de víctimes de casos mediàtics com Marta del Castillo o Diana Quer.

El resultat de la votació ha posat de manifest la majoria que existeix en contra de la presó permanent revisable. Les dues esmenes del PP i de Ciutadans han caigut per 178 vots en contra i 167 a favor, a més d’una abstenció. Durant el debat els grups s’han intercanviat retrets d’oportunisme polític.

El diputat del PP que ha defensat l'esmena, José Antonio Bermúdez de Castro, s'ha dirigit directament als familiars de víctimes i ha criticat els partits que s'oposen a endurir aquesta figura penal i volen derogar-la. «Quan pugin a la tribuna no respongui només al PP, mirin a dalt de la tribuna i convencin els familiars que han viscut aquestes tragèdies», ha manifestat.

Precisament a la tribuna del Congrés han seguit el debat alguns familiars de víctimes com Diana Quer i Mari Luz Cortés, que fan campanya per al manteniment de la presó permanent revisable i que en acabar la sessió han anunciat una concentració a Madrid que tindrà lloc aquest cap de setmana.

Juntament amb el PP, Ciutadans també ha defensat la seva esmena perquè s’elimini el tercer grau dels permisos penitenciaris per a aquelles persones que hagin estat condemnades amb presó permanent revisable. Segons el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta, es tracta d’eliminar un buit del sistema penal en cas de reincidència.

Els grups de l’arc esquerre del Congrés, per contra, han insistit en la necessitat de derogar una figura que consideren una cadena perpètua encoberta i, per tant inconstitucional. De fons el fet que el Tribunal Constitucional porta dos anys sense resoldre un recurs del PSOE i, per ara, no té previst fer-ho en les pròximes setmanes.

El ‘no’ del Congrés a les esmenes del PP i de Ciutadans permet que la iniciativa del PNB per a la derogació de la figura de la presó permanent revisable segueixi el seu curs parlamentari. El diputat del PNB Mikel Lagarda ha recordat que el dret penal no ha de servir per fer «una demagògia punitiva que han atiat amb sensacionalisme alguns mitjans de comunicació».

ERC i PDeCAT s’han pronunciat en una línia similar. La republicana Ester Capella ha recordat que la presó permanent no hagués salvat la vida del nen Gabriel, i Lourdes Ciuró (PDeCAT) ha afirmat que malgrat la «indignació» cal allunyar la política criminal de la «venjança» i de mesures «oportunistes» i «amb visos d’inconstitucionalitat».

El diputat del PSOE Juan Carlos Capo ha acusat PP i Ciutadans d’utilitzar les víctimes i el seu dolor. «Sense presó permanent revisable vam vèncer ETA i amb presó permanent revisable s’ha assassinat Gabriel», ha dit.

Rajoy, crític amb la derogació

Per la seva banda, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, s’ha reunit al Congrés amb els familiars de les víctimes i ha recordat que la presó permanent revisable existeix «a la immensa majoria dels països de la UE».

En declaracions als passadissos del Congrés, Rajoy ha remarcat que, en tant que revisable, no veu «cap raó per la qual no es pugui modificar». Considera, a més, que iniciar els tràmits per derogar aquesta figura penal «no és bona notícia per a cap espanyol».