Confirmen 27 anys de presó per a l'esquarterador de Majalahonda

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha confirmat la pena de 27 anys, tres mesos i un dia de presó a Bruno Hernández Vega, a l'esquarterador de Majadahonda, per l'assassinat de la seva tieta i d'una inquilina seva de l'habitatge on van ocórrer els fets en aquesta localitat madrilenya.

Conforme al que havia demanat la Fiscalia, el TSJM confirma en tots els termes la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid, que va condemnar a Bruno Hernández Vega com a autor de les morts de Liria Hernández i Adriana Beatriz Gioiosa.

D'aquesta forma manté la pena referida per dos delictes d'homicidi, un continuat d'estafa i uns altres de falsedat documental i tinença il·lícita d'armes.

La sentència recorreguda considerava provat, tal com va establir el jurat popular, que després de matar a la seva tia Liria en una data per determinar, Bruno Hernández va constituir una empresa de construcció i va carregar al compte del seu familiar, mesos després de la seva defunció, rebuts per import de més de 33.000 euros.

A més va simular la signatura del seu parent en un contracte fals d'arrendament, pel qual la morta li cedia l'ús del seu habitatge del carrer Sacedilla de Majadahonda, que és on es va trobar la picadora industrial amb la qual Bruno va trossejar tant aquest cadàver com el de la seva inquilina.

La resolució considerava igualment provat que el condemnat, anys després del primer crim, l'1 d'abril de 2015 va matar a Adriana Beatriz Gioiosa Nassini, el cadàver del qual també va trossejar i va fer desaparèixer ajudant-se de la mateixa picadora de carn.

Per fer creure als afins i amics d'Adriana que la jove seguia amb vida i s'havia marxat de viatge, tres dies després de la seva mort va introduir sota la porta de l'establiment comercial en el qual ella treballava un sobre amb una carta mecanografiada dirigida al gerent en la qual suposadament li explicava aquesta intenció.

A més, per atorgar versemblança a l'estratègia, Bruno va enviar missatges amb el mòbil de la morta en els quals explicava que es trobava a Barcelona de camí a l'estranger.

El condemnat va fer desaparèixer els cossos ocultant-los en un lloc desconegut, encara per determinar, i en el registre del seu habitatge es van trobar diferents armes per les quals no tenia llicència.

Durant la vista oral el seu lletrat va sol·licitar la circumstància eximente en assegurar que estava privat de les seves capacitats mentals, tant intelectivas com a volitives, sense saber el que feia perquè pateix esquizofrènia paranoide diagnosticada des de 2012.

No obstant això, els psiquiatres van establir en el judici que l'esquizofrènic «pot estar boig però no és ximple», i la sentència assegura que el fet que pateixi esquizofrènia paranoide no significa que tingui anul·lades les seves facultats mentals, doncs no s'ha establert una relació entre el deliri i els fets comesos.

La resolució argumenta que «l'elaboració del delicte en gens acredita que les seves facultats mentals estiguessin anul·lades ni alterades greument».

Per arribar a aquesta conclusió el tribunal té en compte «la compra de la màquina picadora a nom d'un tercer inexistent però amb el número de telèfon de l'acusat i amb destinació al seu domicili».

A més, «el fet d'acompanyar a Liria de forma assídua des del moment en què mor el seu fill en 2006 i coneix que va a percebre uns ingressos i l'engany als germans de la seva tia, dient-los que s'havia marxat a Àvila i que no volia veure'ls».

En el cas de la seva segona víctima «el seu raonament anava dirigit a una sola fi, que era ocultar el major nombre de proves que fessin sospitar a familiars i amics que Adriana podria haver mort», segons la sentència.

El TSJM desestima el recurs de Bruno Hernández perquè en cap cas es van vulnerar durant la recerca drets fonamentals.

Així, fonamenta que en el registre de l'habitatge de Majadahonda es va respectar la llei i la seva primera declaració va ser com a testimoni perquè en aquest moment no hi havia encara elements incriminatorios que li atribuïssin la participació en delicte algun.

Sobre aquest tema, postil·la que fins llavors s'havien realitzat únicament perquisicions per conèixer el parador d'una persona a la qual buscaven els seus familiars.