La defensa d'Urdangarin en demana l'absolució perquè «ja ha estat condemnat mediàticament»

La fiscal del Tribunal Suprem que ha presentat el recurs pel 'cas Nóos', María Ángeles Garrido, ha retret aquest dimecres als governs valencià i balear del PP que adjudiquessin projectes esportius i turístics a l'organització d'Iñaki Urdangarin de forma «arbitrària» i sense concurs públic. No obstant, ha assenyalat a l'exduc de Palma i al seu exsoci, Diego Torres, que instiguessin la prevaricació d'alts càrrecs públics. Durant la vista oral per presentar els recursos de cassació, les defenses han demanat l'absolució i els advocats dels exducs de Palma i de Torres han al·legat que han estat condemnats sense proves i se'ls ha perjudicat socialment i pels mitjans de comunicació.

El Suprem haurà de deliberar sobre els diversos recursos, inclosa la petició de la fiscalia d'incrementar la pena de presó de sis anys i tres mesos a 14 anys i mig per a Urdangarin. També es veuran els recursos de l'acusació popular Manos Limpias, l'Advocacia de l'estat, el govern balear, i les defenses del propi Urdangarin, el seu exsoci Diego Torres i l'expresident balear Jaume Matas. La infanta Cristina i la dona de Torres, entre altres, es van conformar amb la sentència.

El ministeri públic, que havia demanat al final del judici 19 anys de presó, no està d'acord amb la sentència de l'Audiència de Palma i demana un augment considerable de penes, per tenir en compte menys atenuants i considerar més greus alguns dels delictes. Igualment, també demana un increment de pena per a Diego Torres, condemnat a vuit anys i mig de presó. També demana incrementar la pena de presó contra l'expresident balear Jaume Matas, de 3 anys i 8 mesos a 4 anys. Per últim, demana la inhabilitació de tres alts càrrecs valencians per prevaricació en l'organització d'esdeveniments a la capital valenciana, càrrecs que van quedar absolts per l'Audiència de Palma.

En la seva intervenció, la fiscal Garrido ha culpat Urdangarin i Torres de corrompre alts càrrecs per aconseguir signar convenis amb les administracions per organitzar grans esdeveniments turístics i esportius, sense passar per cap concurs públic ni cap control detallat de les despeses. Per això, ha recordat que les administracions públiques no tenen llibertat absoluta per adjudicar i gastar el que es vulgui, sinó que s'han de justificar la necessitat, l'elecció de l'adjudicatari i les despeses per tal de garantir l'interès públic.

L'advocada de l'estat ha demanat també un increment de les penes, i ha augmentat en 71.000 euros els imports defraudats a Hisenda per part dels dos principals acusats. Això també faria incrementar la responsabilitat civil solidària de les seves esposes, que han de pagar, segons l'Audiència de Palma, la meitat del defraudat per haver-se'n lucrat.

Per la seva banda, l'advocada del govern balear ha reclamat que Torres i Urdangarin retornin els 2,2 milions d'euros gastats en dos grans esdeveniments, perquè no tenien interès públic. L'advocat de la Generalitat Valenciana també ha reclamat perjudicis patrimonials.

L'advocat de Manos Limpias ha recordat les dificultats per presentar el recurs, després de la renúncia de l'anterior lletrada, Virginia López Negrete, i de l'empresonament del secretari general del sindicat ultra, Miguel Bernad, per suposada extorsió. Segons l'acusació popular, hi havia prou proves per portar a judici la Infanta Cristina, i per això ha rebutjat la condemna en costes que li va imposar l'Audiència per suposada temeritat processal.

Després d'una pausa ha estat el torn de les defenses. L'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, ha dit que si s'admet alguna altra retenció de l'IVA en algunes factures, l'import suposadament defraudat ja no arribaria a ser delictiu. També ha assegurat que la Fundació Illesport no era una entitat pública i per tant no es va poder cometre cap delicte contra l'administració. En tot cas, ha demanat als magistrats l'absolució del seu client, tot i haver estat ja condemnat «per una part de la societat i dels mitjans de comunicació».

L'advocat de Torres, Manuel González Peeters, ha al·legat que abans del judici a Palma es van acceptar les factures presentades per justificar les despeses, i per tant el judici no s'hagués hagut de celebrar, perquè no hi ha delicte fiscal.

Per la seva banda, l'advocat de la infanta Cristina, Pau Molins, ha demanat la condemna en costes a Manos Limpias, per temeritat processal en demanar vuit anys de presó per col·laboració en frau fiscal. Segons ell, el sindicat ultra només va mantenir l'acusació per fer «dany mediàtic» a la cunyada del rei i per «interessos espuris» i «promocionar-se o fins i tot lucrar-se». Així, ha recordat que abans del judici va retirar un informe pericial que era l'única prova contra la Infanta.

Per últim, els advocats dels alts càrrecs valencians, Luis Lobón, Jorge Vela i Elisa Maldonado, han al·legat que l'empresa que gestionava la Ciutat de les Arts i les Ciències no era pública i per tant no havia de seguir els procediments administratius.