Diari Més

Pensions

El Govern espanyol pujarà les pensions més baixes fins a un 3%

El ministre d'Hisenda anuncia rebaixes en l'IRPF que beneficiaran a 3,5 milions de contribuents amb ingressos inferiors als 18.000 euros

Els ministres d'Economia, Román Escolano, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, i el ministre d'Hisenda, Cristòbal Montoro.

El Govern espanyol pujarà les pensions més baixes fins a un 3%ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els pressupostos per al 2018 preveuen una pujada de les pensions més baixes d'entre l'1 i el 3% amb una dotació pressupostària de 1.000 milions d'euros que beneficiarà a prop de 6 milions de pensionistes, segons ha anunciat Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda i de la Funció Pública en el transcurs de la presentació del projecte de Llei dels Pressupostos de l'Estat per aquest 2018. L'augment del 3% beneficarà a 3 milions de pensionistes amb pensions mínimes i no contributives. El projecte també inclou una elevació del límit de tributació que deixarà sense tributar en concepte d'IRPF a les persones que ingressin menys de 14.000 euros a l'any (fins ara era 12.000 euros) i un increment de la reducció dels tipus per als salaris fins al 18.000 euros que beneficiarà a un total de 3,5 milions de persones i amb un cost per l'Estat de 2.000 milions d'euros.

El Ministre ha destacat que aquest pressupostos del 2018 són uns pressupostos que beneficien als pensionistes i en general als treballadors que guanyin menys de 18.000 euros a l'any i als membres de les forces de seguretat de l'Estat que veuran com en un termini de tres anys equiparen els seus salaris amb els de les policies autonòmiques.

L'increment salarial de les Forces de Seguretat de l'Estat més els increments de la retribució per als funcionaris i empleats públics suposa una despesa addicional de 600 milions d'euros en relació amb el 2017.

En el transcurs de la roda de premsa, els dos titulars de la cartera d'Economia i d'Hisenda s'han esforçat a negar que es tracti d'uns pressupostos «expansius» i han qualificat els comptes de «prudents».

El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Román Escolano, ha explicat que en el transcurs d'aquest últims anys el govern espanyol s'ha guanyat «la credibilitat» davant les autoritats europees i per tant s'ha mostrat confiat que els pressupostos siguin aprovats per Brussel·les.

El PNB no hi ha la possibilitat ni «de començar a negociar»

Montoro ha hagut de respondre a diverses preguntes sobre la manca de suports parlamentaris que tenen els comptes. El titular d'Hisenda ha dit que la previsió del govern és que tindrà els mateixos suports que van tenir els pressupostos de l'any passat (Ciutadans, PNB, Coalició Canària, UPN, entre d'altres). «Encara hi ha temps» ha dit Montoro que ha recordat que el projecte entrarà en el Congrés dels Diputats el dimarts pròxim i que el debat parlamentari d'esmenes a la totalitat en la Cambra Baixa es preveu que sigui a finals de l'abril, dins d'un mes.

Mentre que Montoro mostrava aquest convenciment, el Partit Nacionalista Basc divulgava una nota de premsa on reafirmava la seva negativa a fins i tot a negociar els pressupostos mentre estigui en vigor l'article 155 de la Constitució. Mentre estigui en vigor aquesta mesura «ni tan sols existeix la possibilitat d'obrir una negociació pressupostària», diu la nota del PNB.

En la presentació dels pressupostos, el ministre d'Hisenda ha assegurat que amb aquests pressupostos l'economia espanyola podrà arribar a l'objectiu de crear 20 milions de persones ocupades el 2020 i reduir aquest any el dèficit públic fins a l'objectiu consensuat amb Brussel·les del 2,2%. El 2017 s'ha tancat amb un dèficit del 3,07% que arriba fins al 3,11% si es tenen en compte els ajuts a la banca espanyola.

El responsable del projecte de Llei dels pressupostos ha destacat que la previsió d'ingressos de l'Estat se situen en 210.015 milions d'euros, la xifra més alta fins ara registrada en la sèrie històrica d'ingressos tributaris de l'Estat i un 6% per sobre de la recaptació real que es va registrar en el 2017 198.100 milions d'euros. Montoro ha tret importància a l'incompliment pressupostari d'ingressos que es va registrar en el 2017 i que va suposar ingressar prop de 3.000 milions menys del pressupostat (2.863 milions d'euros).

Beneficis per a les rendes de menys de 18.000 euros a l'any

Entre les mesures més destacades dels comptes, el ministre ha subratllat les que feien referència a les que beneficaran a les rendes més baixes tant de pensionistes com d'assalariats amb ingressos inferiors als 18.000 euros a l'any.

La pujada de les pensions mínimes i de viudetat beneficarà a 6 milions de persones. Les pensions mínimes i les no contributives pujaran un 3% i les pensions de viudetat un 2%. Les pensions fins a 12.000 euros bruts anuals experimentaran increments entre l'1% i l'1,5%.

El projecte de Llei també preveu una baixada dels tipus de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per als salaris més baixos, fins als 18.000 euros a l'any, una mesura que beneficiarà a 3,5 milions de persones, dels quals 1 milió són pensionistes.

Una de les mesures preveu que el mínim exempt de tributació que en l'actualitat està en 12.000 euros a l'any, des de la reforma fiscal aprovada el 2015, passi a 14.000 euros a l'any.

Els contribuents que guanyin entre 14.000 euros i 18.000 euros veuran com se'ls incrementa el tipus de retenció de l'IRPF i per tant podran disposar de més diners en efectiu a les seves butxaques.

Montoro també ha anunciat nous xecs fiscals, un sobre natalitat i un altre en concepte de guarderia. La natalitat, en caràcter general, i sense importar el nivell d'ingressos, la deducció de 1.200 euros anuals s'incrementa fins als 1.800 euros per cada fill en les famílies que tinguin una condició de família nombrosa.

El xec de guarderia permetrà la deducció en concepte de despeses de guarderia de fins a un màxim de 1.000 euros a l'any per les mares treballadores amb fills fins als tres anys.

Els pressupostos també inclouen mesures acordades entre el govern i els sindicats representatius dels funcionaris i dels treballadors públics. La millora salarial s'acorda per al període entre el 2018 i el 2020 amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any.

Per aquest any 2018, els salaris dels treballadors públics augmentaran l'1,75%. Per als anys següents els increments estan vinculats al creixement de l'economia espanyola. En cas de complir-se totes les condicions d'augment del PIB els empleats del sector públic veuran com els seu salari augmenta fins el 2020 el 8,79%.

En el pressupost es preveu que per aquest 2018 hi haurà el primer increment dels tres previstos en un període de tres anys de les despeses de personal del Ministeri de l'Interior, Policia Nacional i Guàrdia Civil, per igualar els seus salaris a les retribucions de les policies autonòmiques.

En relació amb l'oferta pública d'ocupació pública, els pressupostos preveuen una taxa de reposició del 100%, sempre que les administracions públiques compleixin amb l'objectiu de dèficit, endeutament i regla de despesa. En cas de no complir amb aquest preceptes, la taxa de reposició del 100% només es podrà aplicar en els sectors considerats com a «prioritaris» i els no qualificat com a «prioritaris només podrà fer una reposició del 75%».

La partida d'inversions en infraestructures creix el 16,5% en relació amb la partida del 2017, el capítols d'inversions en projectes de R+D+i preveu una partida de 7.044,47 milions d'euros, el 8,3% més i les actuacions en l'àrea d'indústria i energia pugen un 6,2%.

tracking