El jutge deixa lliure amb mesures cautelars Hervé Falciani

El jutge de l'Audiència nacional Diego de Egea ha deixat lliure amb mesures cautelars Hervé Falciani, l'enginyer informàtic acusat d'haver difós 130.000 noms de clients del banc HSBC. La Fiscalia havia sol·licitat que, mentre es resol la seva petició d'extradició a Suïssa, decretés presó incondicional. En canvi, el jutge ha optat per deixar-lo lliure amb un llarg seguit de mesures cautelars. Entre d'altres, li retira el passaport, l'obliga a comparèixer al jutjat més proper cada dilluns, li imposa vigilància domiciliària. A més, necessitarà autorització judicial per a qualsevol viatge o sortida de la localitat que ha facilitat com a domicili habitual a l'Estat i tampoc pot canviar de domicili. També li prohibeix sortir de territori espanyol i demana a França i Itàlia que no li renovin cap document que li permetin la sortida d'Espanya. El jutge adverteix que qualsevol incompliment d'aquestes mesures suposarà «de forma immediata» la compareixença per acordar l'entrada a presó.

La policia espanyola va detenir Falciani el dimecres a Madrid, atenent una ordre internacional de detenció i extradició que, segons la policia, està dictada des del 19 de març per les autoritats suïsses per al compliment d'una sentència en ferm de cinc anys de presó. La justícia suïssa el va condemnat per revelació de secret bancari.

Falciani ja va ser detingut a Espanya el 2013, quan el cas de la llista Falciani s'estava investigant a Suïssa. Llavors, es va denegar l'extradició. Ara, amb una sentència ferma a Suïssa, s'ha reactivat l'ordre de detenció internacional. Ara, a diferència del 2013, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat presó incondicional mentre es tramita l'extradició.

El jutge Diego de Egea, però, ha decretat la sortida en llibertat per a Falciani amb un seguit de mesures cautelars. Entre elles, li retira el passaport, l'obliga a comparèixer al jutjat més proper cada dilluns i li imposa vigilància domiciliària. A més, necessitarà autorització judicial per a qualsevol viatge o sortida de la localitat que ha facilitat com a domicili habitual a l'Estat i tampoc podrà canviar de domicili. També li prohibeix sortir de territori espanyol i demana a França i Itàlia que no li renovin cap document que li permetin la sortida d'Espanya.

L'advocat de Falciani, Manuel Ollé, ha considerat que les mesures cautelars imposades per l'Audiència Nacional són «força dràstiques» i ha recordat que la mateixa Audiència Nacional el 2013 no va accedir a extradir-lo. «D'acord a que ja ha estat enjudiciat i que la mateixa Audiència Nacional no el van extradir, aquestes mesures no s'haurien d'haver produït mai, és més, tampoc s'hauria d'haver sol·licitat per part de Suïssa la demanda d'extradició», ha manifestat a les portes de l'Audiència Nacional.

Segons l'advocat, a partir d'ara caldrà que les autoritats suïsses trameti la demanda per extradir-lo (tenen 40 dies) i el Consell de Ministres aprovi la continuació de l'extradició (40 dies més). Si s'acorda tirar endavant el procediment, es podria allargar dos o tres mesos més.

Durant la compareixença, l'advocat ha expressat davant del jutge que espera que aquesta detenció i petició d'extradició no sigui «una moneda de canvi» ja que Suïssa té sobre la taula l'extradició de Marta Rovira i Anna Gabriel.

El context de la detenció

Falciani va filtrar documentació de quan treballava al HSBC Private Bank Suisse que posava de manifest el nom de 130.000 clients de l'entitat, alguns dels quals haurien pogut cometre delictes d'evasió fiscal. De fet, aquesta informació va motivar actuacions judicials a diversos països, entre els quals Espanya. Dels 130.000 clients, 659 eren titulars espanyols de comptes a aquest banc amb prop de 6.000 milions d'euros dipositats a Suïssa.

El juny del 2013 la Fiscalia Anticorrupció va endegar un procés pel qual la justícia espanyola va investigar 40 persones o grups familiars el denominador comú dels quals és que figuraven a la llista filtrada per Falciani, que haurien comès delictes contra la Hisenda Pública l'any 2008.

A banda, el juny del 2016 la Guàrdia Civil entrava a la seu central del Banc Santander per recollir informació sobre el presumpte cas de blanqueig de diners de l'entitat HSBC. Els agents buscaven detalls sobre determinats comptes corrents en el marc de la investigació sobre la llista Falciani.