L'advocat de Ponsatí veu «errors greus» en l'euroordre i diu que serà «clau» determinar que és una «persecució política»

L'advocat de Clara Ponsatí, el britànic Aamer Anwar, assegura a l'ACN que hi ha «dificultats i errors» en l'euroordre dictada pel Suprem contra la seva clienta. Segons explica, hi ha «errors greus» en termes de precisió que «potencialment, podria argumentar-se, haurien de fer caure la petició» d'extradir Ponsatí a Espanya. Problemes amb les dates, els delictes marcats en l'ordre de detenció europea o les connexions que es fan entre la consellera d'Ensenyament destituïda i la violència el dia del referèndum són alguns dels punts que esmenta. «La qüestió és com es relaciona a Ponsatí amb la violència. Quina és la connexió amb la violència de l'1-O? Fins al dia d'avui no n'hem vist cap», manté en una entrevista amb l'ACN. A més, assegura que a Escòcia el crim de rebel·lió amb violència no existeix i que el de sedició va ser abolit fa molts anys. Per altra banda, una de les «claus» de l'estratègia de defensa, diu, serà demostrar que la seva clienta és davant «d'una persecució política» i plantejar si les penes a les quals pot fer front són «proporcionades i raonables» quan sumen fins a 35 anys de presó. Per a Anwar el sistema judicial espanyol és «independent i imparcial» excepte quan es tracta de Catalunya. En aquest sentit, l'equip de defensa posarà sobre la taula si el dret a un judici just pot ser garantit si Ponsatí és extradida, una acció que implicaria segons l'advocat que fos sotmesa a un tracte «inhumà i degradant», ja que no veu «fiable» que les autoritats espanyoles garanteixin la seva seguretat si és traslladada a una presó a Madrid.

«Creiem que tenim arguments molt potents per l'actitud i les accions del govern espanyol, que un judici just no està garantit en aquests moments», afegeix el rector de la Universitat de Glasgow. La qüestió, diu, és abordar si el poder judicial a Espanya és «prou independent» de l'executiu. «Fins avui, els comunicats i les declaracions que han fet tant polítics com membres de la justícia espanyola han estat prejudicis», lamenta l'advocat, que veu «preocupant» que fins i tot en alguns mitjans es consideri «gairebé culpable» a Ponsatí malgrat que encara no hagi estat jutjada. Insisteix, per tant, el fet que tot i que Espanya és membre signant del Conveni Europeu de Drets Humans, la imparcialitat o independència del sistema «desmunta» quan als tribunals espanyols hi arriba un afer relacionat amb el procés català.

També en aquest sentit critica que si la justícia espanyola fos imparcial es faria referència en algun punt a la violència perpetrada per les forces policials l'u d'octubre. «Afirmen que Ponsatí va coordinar o incitar a la violència en els punts de votació i, per contra, no parlen de la violència de la policia espanyola. Qui n'és el responsable?», pregunta de forma retòrica.

Amb tot, Anwar insisteix que el primer pas és veure si l'execució de l'euroordre s'ha fet «de manera correcta» i si el jutge del Suprem, Pablo Llarena, ha seguit el procés adequadament. El següent pas seria veure si hi ha delictes equiparables o comparables a Escòcia als delictes de què s'acusa Ponsatí, processada per rebel·lió i malversació.

Sobre el cas de Puigdemont, Anwar admet que és «un procés difícil» tot i que està convençut que els seus advocats lluitaran l'extradició. «Alemanya, en els darrers anys, ha tingut la tradició d'acollir persones que escapaven de la persecució política i seria molt vergonyós que ara s'enviés Puigdemont a Madrid», assenyala.

Un cas únic al Regne Unit

En l'entrevista, Anwar explica que no coneixia Ponsatí i que si va acceptar representar-la és «simplement per una raó de justícia». «No crec que en la memòria recent haguem tingut un país europeu actuant d'aquesta manera tan brutal per esclafar un desig independentista», expressa recordant que Escòcia va celebrar un referèndum pactat i que va transcórrer de forma pacífica. «A Espanya la millor manera hauria estat deixar als catalans votar, triar el seu propi destí i confiar en la seva decisió i no imposar des de dalt la voluntat del govern espanyol», afegeix.

Que un polític europeu hagi estat acusat de rebel·lió i que pugui fer front a penes de fins a 35 anys de presó no ha passat «mai» en la història del Regne Unit ni hi ha un cas «similar» a Escòcia, recorda l'advocat britànic, que remarca en tot moment que Ponsatí és una professora de la Universitat de Saint Andrews que va promoure «de manera pacífica la celebració d'un referèndum». «Fent un paral·lelisme, si aquí Nicola Sturgeon tirés endavant un referèndum demà sense el permís del Regne Unit i Theresa May ordenés la detenció de Sturgeon i que pogués fer front a 35 anys, tothom pensaria que és una bogeria i que no és ni raonable ni proporcionat», exposa.

El cas de Ponsatí, sota l'escrutini d'Escòcia

Preguntat per com veu la seva clienta, Anwar assegura que amb el pas dels dies està «més decidida, determinada i resolutiva» i que estan disposats a lluitar «fins al final». A més, afirma, està «aclaparada» pel suport rebut a Escòcia, Catalunya però també al Regne Unit, Espanya i Europa, si bé també està «impactada» per la situació.

«El suport ha estat massiu però aquesta història és la de David contra Goliat; el govern espanyol té recursos il·limitats i com a despatx d'advocats hem de lluitar fins al final», diu fent una crida a seguir recaptant «tots els recursos possibles» per seguir muntant un equip d'advocats, també a Catalunya i a Londres, per lluitar l'extradició fins al final. «És un cas difícil però confiem que podem guanyar», conclou.

«Potser, si en el passat no hi hagués hagut un referèndum a Escòcia, no hi hauria tant de seguiment, però el cas de Ponsatí és ara en el punt de mira i això vol dir també que es sota l'escrutini públic», diu l'advocat. Tot i que és «conscient» del gran suport que ha rebut la seva clienta a Escòcia i la «simpatia» expressada pel mateix govern, Anwar remarca que això no pot «interferir» en cap cas en la decisió, que és en mans de la justícia.

El paper d'Europa

El lletrat britànic lamenta el paper d'Europa, sobretot, després de la violència de l'1-O i veu «trist» que la majoria dels països europeus -incloent-hi el Regne Unit- no s'expressessin clarament en contra. En aquest sentit, recorda que «intentar criminalitzar el dret de les persones a l'autodeterminació entra en conflicte amb la llei internacional». «Hauríem d'estar criticant-ho i dient que s'equivoquen, fins i tot van dir que havien aconseguit 'decapitar' un govern i això no és un llenguatge propi duna democràcia civilitzada». Segons ell, forçar que polític hagin d'exiliar-se o enviar-los a la presó és enviar un missatge a la ciutadania: «si podem fer això al vostre govern, penseu què podem fer-vos a vosaltres».