L'Audiència Nacional processa Trapero i el vallenc César Puig per organització criminal i sedició

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha processat l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte d'organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i també per l'1-O. La magistrada també enviarà a judici l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig per organització criminal i, en el seu cas, només per un únic delicte de sedició pels fets de l'1-O. La magistrada també processa la intendent Teresa Laplana per un delicte de sedició, pels fets del 20 i 21 de setembre a la conselleria d'Economia. Tots ells hauran de comparèixer el proper 16 d'abril a les 10h del matí a l'Audiència Nacional, on Lamela els comunicarà formalment la interlocutòria de processament. És el que es coneix com una declaració indagatòria. Lamela havia obert la causa per sedició i després de la investigació i les declaracions, decideix enviar a judici els investigats per aquest delicte.

La magistrada de l'Audiència Carmen Lamela ha donat per conclosa la instrucció i ha dictat la interlocutòria de processament. Això suposa, doncs, que ja clarifica a qui vol jutjar i per quins delictes. Lamela havia obert una causa per sedició contra Trapero i també d'altres alts càrrecs de la conselleria d'Interior. Tots els que estaven investigats han estat processats. Aquests processament s'afegeixen als que ja ha fet el jutge del Suprem, Pablo Llarena, que envia a judici 25 dels 28 investigats. En aquell cas, però, n'hi ha 13 que seran jutjats per rebel·lió. Així doncs, i de moment, es jutjaran als tribunals espanyols 29 persones pel cas del procés.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha obert fa pocs dies una nova investigació per determinar els actes i mobilitzacions dels Comitès de Defensa de la República (CDR) són constitutius de delicte de rebel·lió. Caldrà veure, doncs, si aquesta investigació culmina amb nous investigats. Així mateix, també per instàncies de la mateixa fiscalia de l'Audiència Nacional, la setmana passada es va detenir dos agents dels Mossos i l'historiador Josep Lluís Alay per un suposat delicte d'encobriment. Tots ells (juntament amb l'empresari Josep Maria Matalamala) viatjaven amb Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. Tots ells van quedar en llibertat pendents que els citin a l'Audiència Nacional.

Declaracions de tots els processats

Lamela, a més, ha citat els quatre processat a l'Audiència Nacional el proper 16 d'abril per comunicar-los formalment la interlocutòria de processament. És el que es coneix com a declaracions indagatòries, unes vistes breus on es fa el procediment formal de la notificació en persona. Tant Trapero com la resta de processats hauran de venir presencialment a l'Audiència Nacional.

A més, aquesta data coincideix amb les declaracions indagatòries fixades al Suprem pel jutge Pablo Llarena. Ha citat els 25 processats (tant els que estan en presó preventiva, en llibertat o a l'estranger) per notificar-los personalment les interlocutòries de processament.

Processats per sedició

En el cas del major Trapero (destituït pel 155), Lamela el processa per dos delictes de sedició pels fets de la conselleria d'Economia del 20 de setembre i també pel dia del referèndum. A més, el porta a judici per organització criminal. En el cas de l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig els processa també per organització criminal però només per un únic delicte de sedició (per l'1-O). I a la intendent Teresa Laplana l'envia a judici per sedició pels fets del 20 de setembre.

En la interlocutòria de processament, Lamela destaca que ha recollit indicis incriminatoris suficients per concloure que tots quatre pertanyen a una «complexa i heterogènia organització» unida amb el propòsit d'aconseguir la «secessió de Catalunya» i fer-ho «al marge de les vies legals».

Considera, a més, que participaven d'una estratègia «premeditada i perfectament coordinada» on hi havia un repartiments de papers entre el Govern, els partits i la societat civil.

Acusacions als Mossos

Lamela qüestiona el paper dels Mossos especialment durant els registres per part de la Guàrdia Civil efectuats els 20 i 21 de setembre i el dia del referèndum. La jutgessa creu que els mossos «es van mantenir al marge» de les actuacions de la resta de cossos (policia espanyola i Guàrdia Civil) i la seva conducta estava dirigida, segons Lamela, a «obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència».

Assenyala com a responsables polítics d'haver dirigit les ordres als Mossos el conseller d'Interior destituït Joaquim Forn (en presó preventiva), l'exdirector dels Mossos Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig.

Sobre Trapero, diu que va comandar la cúpula dels Mossos l'1-O per portar a terme un «pla predeterminat per evitar actuar». Considera que va voler «emmascarar» la seva «total inactivitat sota els principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat».

A més, creu que l'actuació dels Mossos els 20-21 de setembre i l'1-O encaixa amb el delicte de sedició «com a autors o cooperadors necessaris» per ometre, segons la magistrada, la seva «obligació legal» d'actuar a la conselleria d'Economia i «facilitar el compliment de l'ordre judicial de registre». Lamela fa un pas més i diu que els agents es van «negar reiteradament» a les peticions d'auxili que van rebre per part de la Guàrdia Civil, que demanava protegir la comissió judicial.

En el cas del referèndum, diu que els processats no només no van actuar sinó que van facilitar informació «amb antelació» als ocupants dels col·legis electorals, a qui –segons Lamela- també van avisar-los que no actuarien. Per tot plegat, diu que els processats van voler «trencar l'organització territorial de l'Estat» i que, per processar-los per sedició, no cal que s'aconsegueixin els fins proposats i tampoc que hi hagi «ús de la força». «És suficient fer-ho al marge de les vies legals establertes», remarca.

Grup organitzat i criminal

Per defensar el delicte d'organització criminal, Lamela afirma que Trapero, Puig i Soler obeïen a «pautes de subordinació i de treball en grup ben definides». A la interlocutòria, recorda quins supòsits cal donar-se per parlar d'organització criminal i considera que es compleixen: jerarquia, permanència en el tems, coordinació, repartiment de tasques i planificació. Situa al capdamunt d'aquesta «organització criminal» al president destituït Carles Puigdemont. Segons la magistrada, van treballar de manera organitzada durant dos anys per aconseguir celebrar el referèndum i declarar la independència.

Codi alternatiu de comunicació als Mossos

Durant la instrucció, Lamela havia sol·licitat diferents informes als Mossos sota la sospita que havien usat algun canal alternatiu de comunicació fora de l'oficial durant l'1-O. Ara, en la interlocutòria de processament, Lamela assegura que «s'ha descobert» l'ús d'un codi propi durant l'1-O (anomenat Clau 21), que facilitava a cada dotació un número de contacte on trucar per emetre informacions o incidències que no s'havien de transmetre per l'emissora corporativa. Lamela diu que es van usar en aquest «codi alternatiu» tant telèfons personals dels agents com també mòbils corporatius.

La magistrada diu que s'ha constatat també que els mossos van fer «vigilàncies» a policies espanyols i guàrdies civils, fins i tot quan anaven de paisà. «No es tractava d'informar de l'actuació dels agents sinó d'una autèntica vigilància, fent seguiment dels desplaçaments», recull la interlocutòria.

També acusa els agents de posar-se d'acord amb els organitzadors de cada punt de votació per fer una «entrega voluntària» de les urnes un cop ja s'havia fet el recompte, o de situar «observadors civils» a cada punt de votació per alertar-los de l'arribada de la policia espanyola. Lamela parla de «complicitat» entre mossos i les meses de votació. «Fins i tot van actuar contra els agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil», recull la interlocutòria.

També incorpora la declaració d'un testimoni protegit (un agent dels Mossos) que diu que se'ls va donar una ordre genèrica a totes les dotacions per informar dels moviments de la policia espanyola. També afirma que als briefingsse'ls va prohibir, entre d'altres, l'ús de la força o que no fessin ús de la porra, i que per això molts agents no la portaven.

A més, es refereix a la documentació intervinguda als Mossos quan anaven camí a una incineradora. «Posa de manifest que des de la direcció dels Mossos es tenia un coneixement perfecte dels riscos i mobilitzacions previstes per l'1-O», recull la interlocutòria.