Mor Tom Wolfe, pare del Nou Periodisme

L'escriptor nord-americà TomWolfe, considerat el pare del Nou Periodisme i autor de novel·les que retraten a la societat del seu país com La hoguera de las vanidades, Todo un hombreo BloodyMiami, entre unes altres, va morir ahir, dilluns, als 88 anys, va informar avui el seu agent,LynnNesbit.

Segons va dirNesbita mitjans locals,Wolfe, afligit de pneumònia, va morir després d'ingressar per una infecció en un hospital de Nova York, ciutat on residia amb la seva dona i els seus dos fills, des de 1962, quan va començar a treballar per TheNew YorkHeraldTribune.

Wolfe, qui va néixer enRichmond(Virgínia) el 2 de març de 1931, va treballar primer per al diari Union deSpringfield(Massachusetts) i a partir de 1962 es va sumar a mitjans com TheWashington Post, EsquireiTheNew YorkHeraldTribune.

Va ser en aquest últim diari quan, amb el suport del seu director,ClayFelker, que animava als seus reporters a anar «més enllà del periodisme objectiu», va trencar les convencions i va donar forma a un nou estil híbrid dereporterismoque bevia de la literatura.

El Nou Periodisme, que es va consolidar a EUA en les dècades dels 60 i 70 amb la contribució de figures comTrumanCapote o Gay Talese, utilitzava tècniques novel·lístiques per relatar fets, amb diàlegs complets o detallades descripcions de caràcter social.

Wolfe, a qui se sol recordar sempre vestit amb un impecable vestit blanc, solia dir que per escriure una gran història és necessari sortir i precisament per això es va convertir en un gran cronista de la societat nord-americana.

En una entrevista, l'autor va reconèixer que va començar a treballar en diaris tan aviat com es va graduar i, encara que va pensar que seria «novel·lista algun dia», va perdre l'interès en aquest gènere perquè escriure no ficció «era molt excitant».

Prova d'això són assajos com El buen género(1979), on relata la personalitat humana d'un astronauta amb motiu del primer viatge a la Lluna, o La palabra pintada (1975), en la qual ironitza sobre el món actual de l'art.

Amb la seva prosa carregada d'exclamacions i digressions va abordar multitud de temes, des del moviment psicodèlichippie, en Ponchede ácido lisérgico (1968) fins a l'estil arquitectònic de la Bauhaus en ¿Quién teme al Bauhaus feroz?(1982), passant pel que era El Nuevo Periodismo(1973).

I després de 1984, quan es va llançar per fi a la novel·la, va signar La hoguera de las vanidades, que primer va sortir en fascicles en la revista Rolling Stone, es va publicar com a llibre en 1987 i és avui un best-seller que retrata l'ascens i la caiguda d'un especulador de Wall Street en l'ambient novaiorquès dels anys vuitanta.

Altres novel·les que deixa per a la posteritat són Todo un hombre (1998), que descriu la vida dels anys 90 en el sud-est d'Estats Units, Yo soy CharlotteSimmons (2004) i BloodyMiami, que va publicar en 2013.

El reino del habla, el seu últim assaig sobre la teoria de l'evolució amb crítiques a Charles Darwin iNoamChomsky, va sortir al mercat en 2016 i culmina una prolífica llista d'articles i una obra de 17 títols, entre assajos i novel·les.

No obstant això, el periodista va dir aquest mateix any en una entrevista a CBS que tenia «solament cinc llibres més planejats», un d'ells sobre la correcció política, que li semblava «el tema més divertit en molt, molt temps».

«No és solament una icona nord-americana, tenia una enorme reputació internacional», va dir aTheWall StreetJournalel seu agent, que ho recorda com una de les persones «més modestes i nobles» que va conèixer, amb qui mai va intercanviar «una mala paraula».