Diari Més

La fiscalia belga rebutja l'euroordre d'entrega de Llarena per «defectes de forma»

La petició afectava als exconsellers Comín, Serret i Puig

Els consellers cessats pel 155 Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret després de conèixer la decisió del jutge belga.

La fiscalia belga rebutja l'euroordre d'entrega de Llarena per «defectes de forma»ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Fiscalia belga ha rebutjat avui l’euroordre d’entrega a Espanya dels exconsellers catalans fugits en Bélgica Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig per «defectes de forma» en el procediment, en considerar que la mateixa no té «equivalència» amb l’ordre de detenció nacional.

Comín, Serret i Puig han comparegut avui davant del jutge d’instrucció belga que estudia les euroordres de detenció contra ells emeses pel Tribunal Suprem espanyol.

Els exconsellers, acompanyats dels seus advocats, han informat la premsa al acabar de la seva declaració de la decisió de la Cambra del Consell belga, que ha «rebutjat l’execució» de la segona euroordre dictada contra ells per «la irregularitat de la seva forma».

Els advocats van explicar que la decisió de la Justícia belga s’acull que «no hi ha equivalència» entre la segona euroordre de detenció i l’ordre de detenció nacional.

Segons el lletrat Jaume Alonso-Cuevillas «la petició cursada per l’Estat espanyol era irregular en aplicació d’un conegut precedent europeu», la sentència «Bob Dogi, segons el qual «perquè pugui cursar-se una ordre europea de detenció, aquesta ha d’estar recolzada per una ordre nacional de detenció».

Amb la decisió del jutge Pablo Llarena de retirar la primera euroordre de detenció contra els quatre exconsellers -Comín, Puig i Serret i Clara Ponsatí- a més de l’expresident Carles Puigdemont «va perdre vigència l’ordre espanyola de detenció que li donava suport».

«Ho observem en el primer moment, i quan va arribar aquesta segona euroordre, de seguida el vam posar en coneixement de la Fiscalia belga», va agregar, i va dir que «tant la Fiscalia com la defensa han mostrat el vistiplau en què havia de rebutjar-se l’euroordre i no era admissible ni tan sols el seu estudi».

Cuevillas va agregar que «el problema de forma» al·ludeix a «un problema de fons» i és que «els fets no són constitutius dels greus delictes que està imputant la Justícia espanyola».

L’advocat va dir que «tècnicament» aquesta és «la mateixa situació» a què s’enfronta Puigdemont a Alemanya, encara que no es va aventurar a «anticipar el que pugui passar», ja que «cada Estat té la seva pròpia ordenació jurídica».

La vista d’avui es va produir després que el jutge decidís ajornar-la el passat 18 d’abril a petició de la Fiscalia de Brussel·les, que va sol·licitar a les autoritats espanyoles més informació per poder tractar les noves euroordres emeses pel Tribunal Suprem.

El 5 de desembre, el magistrat Llarena va retirar les euroordres contra els cinc polítics secessionistes fugits a Bèlgica, i va tornar a activar-les el passat 24 de març.

El 26 de març, la Fiscalia de Brussel·les va informar que s’havien posat a disposició de la Justícia belga Comín, Puig i Serret, els únics que romanen a Bèlgica després que l’expresident Carles Puigdemont i l’exconsellera Clara Ponsatí deixessin el país i es trobin, respectivament, a Berlín i a Escòcia.

El 5 d’abril, després d’una primera compareixença davant el jutge belga, els tres van ser posats en llibertat sota mesures cautelars i el dia 18 d’abril el jutge va decidir ajornar la vista fins aquest 16 de maig per la petició de la Fiscalia.

tracking