Els Bombers demanen més formació entre els excursionistes

Els Bombers demanen més formació entre els excursionistes i les persones que van a fer activitats a la muntanya. Des del cos recorden que els rescats han crescut «de manera important» els últims anys, tot i que una bona part d'aquestes actuacions «es podrien haver evitat» amb una bona formació. Per això, el cap del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials dels Bombers (GRAE), Guillem Amorós, reconeix que estan estudiant l'opció que les federacions i els clubs esportius imparteixin cursos a aquelles persones que han de rescatar perquè no es preparen bé la sortida. «Hem de mirar quines són les millors fórmules per reduir la sinistralitat», assenyala. A Catalunya s'ha passat de les 857 actuacions del GRAE el 2011 a 1.448 el 2017. Això que suposa una crescuda del 60%. Aquesta pujada es deu, en bona part, per l'increment de persones que van a fer activitats a la muntanya. Amorós, recorda que la formació «és clau», per evitar accidents. «Tothom pot relliscar i fer-se mal, però no és lògic que una persona es posi en una zona complicada sense tenir la preparació tècnica suficient», argumenta.

Els Bombers obren la porta a impartir formació a les persones que no es preparen prou les sortides a la muntanya, i se les ha de rescatar. Aquests cursos els farien les federacions i els clubs esportius, i serien un complement a la taxa que s'aplica des de ja fa nou anys, però que només ha servit per cobrar encara no una desena de rescats. « La taxa no té afany recaptatori. El que pretenem és que se sàpiga que aquestes operacions obliguen a fer un desplegament humà i econòmic important», destaca el cap del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials dels Bombers (GRAE), Guillem Amorós.

De fet, el cobrament d'aquestes actuacions està limitat a tres supòsits: Ignorar un perill evident i marcat – com travessar una riera on hi ha una senyal de prohibit -, fer una sortida amb un equipament «manifestament inapropiat» – com portar unes sandàlies per anar a la neu, o no fer un ús adequat del servei. Durant tots els anys que porta en vigor la taxa els casos en què s'ha obligat a pagar el rescat ha estat per conductes «flagrants», segons Amorós.

El cap dels GRAE reconeix que la gent «ha pres més consciència», però alerta que l'increment de persones que van a la muntanya ha fet disparar les actuacions en aquest espai. En concret, en sis anys han incrementat un 60% i ja freguen els 1.500 rescats, malgrat que el nombre d'efectius d'aquesta unitat especialitzada dels Bombers no ha crescut en la mateixa proporció. Per això, Amorós recorda la importància de «formar-se bé». «Moltes sortides no serien necessàries si la gent es preparés la ruta a consciència», assenyala.

En aquest sentit, des del cos destaquen que «són coses bàsiques» com mirar la cartografia de la zona, el temps que es trigarà a fer la ruta, la meteorologia o portar l'equipament adequat.

El cap dels GRAE explica que és «lògic» que hi hagin accidents com relliscades o imprevistos, però diu que «no té cap sentit que una persona es posi en una zona sense tenir la formació ni la capacitat tècnica per sortir-ne», assenyala.

La finalitat dels cursos seria la de fer prendre consciència i «preparar millor» aquelles persones que els Bombers han rescatat per «conductes negligents». El cap dels GRAE a Olot, Jordi Martí, ho compara amb els cursos que es fan per recuperar el carnet de conduir. «La idea és que la persona entengui la importància de la preparació prèvia i sigui conscient de les seves capacitats», ressalta.

El mòbil, un element clau

Els Bombers recorden que un dels aspectes més importants abans de sortir d'excursió és tenir el mòbil ple de bateria. Martí explica que s'estalvien moltes sortides donant indicacions a les persones que truquen al 112 i simplement estan desorientades. Si cal començar la recerca el terminal és un «element determinant», explica el cap dels GRAE.

De fet, des del cos recomanen tenir activada l'aplicació My112 que permet localitzar l'afectat en cas que tingui problemes. «Per a nosaltres és molt més fàcil d'accedir i de concretar el rescat de manera efectiva i el més ràpid possible», destaca Martí.

El cap dels GRAE a Olot, però, alerta que «encara hi ha moltes zones fosques», especialment a la Garrotxa i el Ripollès. Es tracta de llocs on no hi ha cobertura mòbil, fet que complica trobar la persona. «Si l'afectat està en una d'aquestes zones, el rescat es complica», conclou Jordi Martí.