L'Audiència Nacional cita a declarar 23 investigats en el 'cas 3%'

El magistrat de l'Audiència Nacional espanyola José de la Mata ha citat a declarar 23 persones en qualitat d'investigades pel 'cas 3%' de suposat finançament irregular de CDC a través d'adjudicacions d'obres i serveis públics. Entre les persones citades hi ha el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, l'extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Antoni Vives, l'exgerent municipal de l'empresa municipal BIMSA Constantí Serrallonga i l'exresponsable de règim intern i advocat de CDC Francesc Sànchez. També ha citat altres càrrecs de Convergència i empresaris. El jutge considera que van contribuir a «posar en marxa una estructura per finançar il·legalment el partit» mitjançant donacions a fundacions vinculades a CDC, com CatDem i Forum Barcelona, «alterant tot tipus de concursos públics». Les citacions estan fixades entre l'11 i el 22 de juny.

José de la Mata va assumir la causa que fins ara instruïa el jutge d'instrucció número 1 del Vendrell i aquestes citacions són les primeres diligències que practica. De fet, aquests investigats seran el primer cop que declaren al jutjat i encara no havien estat informats de les imputacions que se'ls atribueixen.

La causa està oberta per delictes de prevaricació, suborn, alteració de preus en concursos i subhastes públiques, malversació de fons públics, frau contra l'administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en documents mercantils i tràfic d'influències.

Entre les persones investigades que cita el jutge de la Mata es troben Xavier Sánchez, exresponsable econòmic i jurídic de CDC; Anna Dolors Benítez, cap econòmica financera de CDC; i Carles del Pozo Cerdà, gerent i coordinador de l'àrea econòmica de CDC. A més, diversos alts càrrecs de l'empresa pública municipal BIMSA, o la directora de contractació i fiances de Infraestructures.cat, Pilar Matesanz, el president del Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Barcelona durant dos dels concursos investigats, Sixte Cambra, així com l'exvicepresident de l'Autoritat Portuària del Port de Barcelona, extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i expresident de BIMSA, Antoni Vives. Altres citats a declarar són José María Zaragoza de Pedro, Pedro del Llano Vivancos, Ramon Anglada, Antoni Garcia Bragado i Jordi Duran Vall-llosera, a més de Constantí Serrallonga, director general de la Fira de Barcelona i exgerent de l'Ajuntament de Barcelona en l'època de Trias.

En l'escrit, De la Mata acorda igualment la citació de diversos empresaris que es van concertar «de manera encoberta amb alts càrrecs de CDC i altres càrrecs d'índole política per obtenir l'adjudicació il·lícita de concursos públics a canvi del lliurament de donacions a fundacions lligades a CDC (CatDem i Forum Barcelona) amb la finalitat de finançar il·legalment el partit polític».

La denominada 'operació Pika' la va dur a terme la Guàrdia Civil el febrer de l'any passat i va acabar amb 18 detinguts que van quedar en llibertat abans de passar a disposició judicial. Durant tota la jornada es van realitzar 24 escorcolls a empreses privades i a tres empreses públiques, l’Autoritat Portuària de Barcelona, Infraestructures.cat i Barcelona d’Infraestructures (BIMSA).

La Fiscalia Anticorrupció considera que la trama investigada havia dissenyat una mecànica basada en concursos «manegats» i «controlats». Els concursos, sosté el ministeri públic, ja estaven «atorgats prèviament», tot i la seva «aparença de regularitat», amb l'objectiu de finançar irregularment CDC a través de donacions a les fundacions.

Algunes de les obres investigades, que haurien estat adjudicades a empreses que haurien vehiculat un 3% del cost al finançament del partit, són els túnels de les Glòries o el dic est del Port de Barcelona. L’obra dels túnels de les Glòries va ser adjudicada pel consell d’administració de BIMSA el febrer del 2015 a una UTE formada per les empreses Romero Gamero, Benitó Arnó e Hijos, Copisa i Comsa per 49,6 milions d’euros. Els investigadors també van requerir informació de les obres del Paral·lel, el carrer Lucà, el carril bici de Bac de Roda i la carretera de les Aigües, totes vinculades a BIMSA i totes adjudicades durant el mandat de Xavier Trias.

També es van escorcollar les oficines de la constructora Rubau Tarrés a Girona i al Baix Empordà o la seu d’Arnó a Lleida. En total es van produir escorcolls en dotze municipis: Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Rubí, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Lleida, Madrid, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga i Majadahonda.

El Jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell manté encara obertes diverses peces derivades del cas Torredembarra, a banda de la del 3% que ha acabat a l'Audiència Nacional. El 2015, el que va començar amb una investigació contra l'alcalde de Torredembarra va acabar amb dos escorcolls a la seu central de CDC i a la Fundació CatDem pel suposat finançament irregular del partit a través de comissions del 3% per adjudicació d'obra pública.

A finals de juliol del mateix any l'operació 'Petrum' de la Guàrdia Civil es va centrar en l'empresa Teyco, de la família Sumarroca, molt vinculada a CDC. A finals d'agost, en plena precampanya electoral pel 27-S, la Guàrdia Civil va entrar a diversos ajuntaments, a la seu dels convergents al carrer Còrsega de Barcelona i a les dependències de la CatDem. Es van escorcollar els despatxos del seu tresorer, Andreu Viloca. A finals d'octubre els agents van tornar a entrar a la seu de CDC, a l'empresa pública Infraestructures.cat i a diverses empreses adjudicatàries, i es va detenir el tresorer de CDC Andreu Viloca, Antoni Rosell, director general de l'empresa pública, i altres empresaris.

Una altra de les peces que investiga el mateix jutjat hi ha suposades alteracions en unes oposicions en què hi estaria implicada la consultora Effial.

Segons el magistrat de l'Audiència Nacionla José de la Mata, la causa és molt complexa i pot afectar el tràfic mercantil de l’estat, a causa del volum suposadament defraudat, que eleva a 175 milions d’euros. De la Mata recorda que el cas té nombrosos investigats i afecta 24 concursos públics de diversos partits judicials i tres demarcacions provincials: Tarragona, Barcelona i Girona. A més, el frau hauria abastat diversos anys, empreses, sobretot constructores, fundacions de partits i administracions. Els 24 concursos sumaven 218 milions d’euros licitats, que es van acabar adjudicant per 175 milions, i un milió d’euros haurien anat a parar a les arques de CDC.

Un altre motiu per l’assumpció de la causa és que té ramificacions a l’estranger i les diligències d’investigació són especialment complexes. Els delictes investigats són prevaricació, suborn, malversació de fons públics, frau a l’administració, blanqueig de capitals, finançament il·legal de partit polític, falsedat en document mercantil, tràfic d’influències i alteració de preus de concursos públics. Segons De la Mata, el desviament de diners d’empreses adjudicatàries cap a CDC es va convertir en una «conducta sistemàtica, estructural i organitzada de manipulació a gran escala de contractació pública».