La fiscalia vol mantenir al 'regidor pallasso' als jutjats per delictes d'odi i resistència

El ministeri Fiscal ha presentat un recurs contra la decisió de la magistrada d'instrucció número 2 de Manresa d'arxivar la causa oberta contra el regidor de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona, investigat pels delictes d'odi i resistència greu a l'autoritat durant l'1-O al Bages.Segons ha avançat Regió7 i ha confirmat l'ACN, el fiscal apel·la a raons «tècniques» per mantenir obertes les diligències. També s'oposa al sobreseïment del presumpte delicte de desobediència del cap de Seguretat Ciutadana de la comissaria dels Mossos de Manresa. La jutge va acordar el passat 25 d'abril l'arxivament provisional després del testimoni d'un tinent de la Guàrdia Civil en considerar que els fets que se'ls van imputar no eren constitutius de delictes. Ara, serà l'Audiència de Barcelona qui haurà de decretar si es mantenen o no les diligències.

En el recurs, la Fiscalia apel·la a qüestions tècniques i jurídiques perquè no s'arxivi el cas. Considera que els fets s'han de jutjar conjuntament en una mateixa causa amb els delictes de desobediència oberts per la mateixa jutge, en el marc de la investigació oberta per l'incompliment de la resolució de TSJC contra la llei del referèndum, i on també estan sent investigats Jordi Pesarrodona, el cap dels Mossos de Manresa i els alcaldes de Callús i Fonollosa. Segons el ministeri fiscal, jutjar els fets en dos procediments diferents podria suposar que s'acabin fins i tot produint sentències contradictòries

Oposició del Col·legi d'Advocats de Manresa

El Col·legi d'Advocats de Manresa ha presentat un escrit d'oposició al recurs del ministeri fiscal que serà enviant també a l'Audiència de Barcelona. L'advocat del Col·legi, David Casellas, explica que el text apel·la al fet que, d'una banda, fiscalia no ha entrat en el si de la qüestió ni demana que s'investiguin les diligències, sinó aquesta acumulació de causes que arriba «fora de temps», ja que consideren que era al principi del procés d'instrucció quan s'hauria d'haver demanat. A més, afegeix que s'han de tramitar per separat «perquè obeeixen a fets independents». Una seria la investigació de la resolució del TSJC on es considerava que aquestes autoritats «haurien desobeït» la prohibició, i l'altra una «investigació per desobediència contra uns agents de la Guàrdia Civil sense entrar en si hi ha base o no que ho sostingui». I és que recorda que el text del fiscal en cap cas es parla «d'aprofundir» en la investigació dels fets per justificar que es mantinguin els procediments oberts.

Cal recordar que la magistrada va decidir l'arxivament provisional dels delictes contra Pesarrodona i el cap dels Mossos després del testimoni del comandament de la Guàrdia Civil, el passat 23 d'abril. En la interlocutòria la magistrada ho justificava apel·lant al fet que el regidor «no va proferir cap expressió en contra del cos de la Guàrdia Civil» ni tampoc es pot considerar un delicte de desobediència greu el fet que el regidor «es negués a col·laborar amb la força actuant» i «declinés parlar amb les persones que hi havia allà congregades per permetre l'accés de les forces de seguretat dins del local». Quant al mosso, el guàrdia civil va manifestar que «la manera i el to de dirigir-se a ell no li va semblar el correcte entre companys de cossos». Amb tot, la magistrada considera que d'aquesta breu conversa «no es pot inferir la comissió del delicte imputat».

Pesarrodona ha de declarar la setmana vinent

Pesarrodona havia de declarar com a investigat pels presumptes delictes d'odi i desobediència el passat 23 d'abril però no ho va arribar a fer degut a la decisió de la jutgessa d'arxivar provisionalment la causa. Aquella mateixa jornada el regidor també havia de declarar com a perjudicat en el si de la demanada col·lectiva dels ferits per les càrregues policials. El seu testimoni finalment es va ajornar fins al proper dia 6 de juny. Ara, davant del recurs de la fiscalia, caldrà veure si no es demana un nou ajornament per evitar que la seva declaració el pugui perjudicar en la causa en la qual està sent investigat si finalment es reobre.

Tres recursos a l'Audiència

A hores d'ara l'Audiència ha de resoldre tres recursos de l'1-O al Bages. D'una banda, el presentat pel ministeri Fiscal contra l'arxivament de les diligències a Pesarrodona –i el corresponent escrit d'oposició del Col·legi d'Advocats-; el del Col·legi d'Advocats de Manresa contra la negativa de la magistrada de dictaminar la complexitat de la causa i allargar la fase d'instrucció de la investigació de les càrregues policials més enllà de sis mesos; així com el de queixa, presentat la setmana passada també pels advocats, a l'oposició de la magistrada d'admetre el recurs que van presentar quan va refusar practicar noves diligències.

Així, un cop s'acabin les diligències acordades en les causes obertes per l'1-O al Bages, els processos podrien quedar aturats algun temps a l'espera que l'Audiència de Barcelona resolgui els recursos que té pendents.