Condemnat a 4 anys i mig de presó per abusar de la seva fillastra i fer-li veure vídeos pornogràfics

L'Audiència de Girona ha condemnat a 4 anys i mig de presó el veí de Salt (Gironès) que va abusar sexualment de la seva fillastra i que la va obligar a veure vídeos pornogràfics. La sentència recull que els fets van tenir lloc entre el 2014 i el 2016, quan la menor tenia entre 10 i 12 anys.

El tribunal recull que el processat, Juan Carlos G.G., es va aprofitar de la nena quan tots dos estaven sols a casa. En una ocasió, li va posar un vídeo amb contingut sexual a la tablet.Aprofitant un altre divendres, després que la nena sortís de l'escola, el processat va dutxar-se amb ella, «li va demanar que li rentés els genitals» i, agafant-li la mà, «la va portar fins al seu penis».

La sentència condemna Juan Carlos G.G. pels delictes d'abús i provocació sexual. Li imposa una pena de 4 anys i mig de presó i li prohibeix acostar-se a menys de 300 metres de la fillastra durant 10 anys i mig. A més, un cop surti de la presó, l'obliga a passar-se 6 anys en llibertat vigilada. En matèria de responsabilitat civil, el processat haurà d'indemnitzar la menor amb 3.000 euros pel «perjudici moral» que li va causar.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, considera provat que el processat va abusar de la seva fillastra quan tan sols era una adolescent. El primer dels fets va tenir lloc el 2014, quan la nena tenia uns 9 anys. Aleshores, en feia cap a un que l'acusat s'havia ajuntat amb la seva mare (després de tenir-hi un fill en comú) i tots vivien en un pis de Salt.

A l'hora de condemnar l'acusat, l'Audiència de Girona es basa sobretot en el relat de la menor. La sentència subratlla que la seva declaració fa que el tribunal tingui «el convenciment íntim» que els episodis que va relatar eren certs. A més, la sentència també recull que l'informe dels psicòlegs, que van avaluar la nena, conclou que el seu relat es valora «creïble i fruit d'un contingut que va viure» i en descarta, per tant, «la imaginació o la fabulació».

El tribunal, de fet, no entra ni a valorar la declaració de l'acusat (que va negar els fets) ni tampoc la de la mare de la víctima, que va acusar la seva filla de mentir i va donar ple suport al marit.