Investigadors de Vall d'Hebron descobreixen com eliminar les cèl·lules latents del càncer

Un grup d'investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han descobert el mecanisme que inhibeix les cèl·lules tumorals latents que en alguns càncers causen les recaigudes en pacient aparentment curats. Són cèl·lules que pel seu estat de latència no moren amb els tractaments actuals però que poden ser «llavor» d'un nou càncer o una metàstasi anys després ja que conserven tota la seva «malignitat». Així ho ha explicat Héctor G. Palmer, investigador principal del grup, que ha detallat que ja s'ha començat a treballar en el disseny de nous medicaments que podran inhibir aquest factor o mecanisme i per tant, eliminar també les cèl·lules dorments dins dels tumors.

Palmer ha explicat que tot i que un tumor pugui créixer, sempre hi ha unes cèl·lules que decideixen no multiplicar-se i per tant, quedar-se «en hivernació». Són cèl·lules majoritàriament indetectables que romanen a l'organisme com si fossin «llavor» i es dispersen per diferents racons del cos. Per l'investigador, és un comportament «aparentment poc important» però que té rellevància per la resistència als tractaments que presenten aquestes cèl·lules, ja que actualment, tots els medicaments estan dissenyats per matar les cèl·lules que es multipliquen de forma «incontrolada».

L'investigador ha destacat que molts pacients han pogut acabar el tractament però que si alguna cèl·lula latent s'activa, és «causa o llavor» perquè dècades després es torni a recaure. El projecte doncs, es va fixar l'objectiu de trobar «un punt feble» per poder eliminar aquestes cèl·lules latents i aquest fet ha estat el factor epigenètic anomenat TET2, responsable que cèl·lules tumorals entrin en estat de latència retenint la seva malignitat.

Palmer ha explicat que s'han detectat molts tipus de càncer diferents en què el TET2 està actiu i per tant, els seus pacients tenen més possibilitats de recaure. Tot i això, considera que són els pacients que més es podran beneficiar dels futurs tractaments que bloquejaran aquest mecanisme.

L'equip està treballant ja, en el disseny d'aquests nous medicaments que podrien beneficiar els pacients de càncer. Per Plamer és un projecte «ambiciós» que implica que el grup s'embarca en un programa de desenvolupament de fàrmacs, un procés llarg que pot comportar com a mínim uns 5 anys de feina. Tot i això, l'investigador ha destacat que l'estudi publicat a The Journal of Clinical Investigation representa una nova diana terapèutica.

Els resultats de la investigació ha estat possible perquè l'Associació Espanyola Contra el Càncer ha donat el seu suport econòmic per poder desenvolupar el projecte. A banda, hi ha intervingut altres ajuts que han permès culminar-lo.