Brussel·les imposa una multa rècord a Google de 4.340 milions d'euros

La Comissió Europea ha imposat a Google una multa rècord de 4.340 per utilitzar el sistema Android de forma monopolística. L'executiu europeu considera que l'empresa nord-americana ha violat des del 2011 la normativa europea anti-monopoli per «imposar restriccions il·legals als fabricants de dispositius Android i als operadors de xarxes mòbils» consolidant «la seva posició dominant» en el mercat d'Internet. Segons la CE prop del 80% dels dispositius mòbils intel·ligents a Europa funcionen amb el sistema Android. Es tracta de la sanció més gran mai imposada per l'executiu comunitari i que ha superat el rècord de l'any 2017, quan Brussel·les ja va sancionar Google amb 2.420 milions d'euros per un altre «abús de posició dominant» relacionat amb el seu sistema de recerca a Internet.

Tal com ha explicat la comissària de la Competència, Margrethe Vestager, la CE ha conclòs que Google imposa aquestes restriccions sobre Android per «garantir que el trànsit dels dispositius Android es dirigeixi al motor de cerca de Google». Una pràctica que consideren va en contra de la normativa sobre competència, ja que, segons Vestager, ha «negat als rivals l'oportunitat d'innovar i competir segons els mèrits» de cada empresa. «Google ha utilitzat Android com a vehicle per consolidar el domini del seu motor de cerca», ha dit. Si Google no paga en 90 dies, alerta la CE, haurà de fer front a una sanció del 5% del volum de negoci diari d'Alphabet a escala mundial.

Les restriccions

La sanció europea penalitza tres tipus de restriccions relacionades amb el software Android. La primera és el requeriment que fa Google als fabricants de mòbils d'instal·lar l'aplicació de cerca Google Chrome com a «condició» per cedir després la llicència de la botiga d'aplicacions Play Store. En segon lloc, la CE considera il·legal que la multinacional pagui als «grans fabricants i operadors de telefonia» per instal·lar de forma «exclusiva» la seva aplicació de mòbil. Per últim, també senyala com a problemàtic que Google impedeixi a aquells fabricants que volen instal·lar les seves aplicacions als seus mòbils que utilitzin versions d'Android no aprovades per la seva companyia.

Tres fronts oberts

Actualment, Google fa front a tres investigacions sobre monopoli de la CE. A banda del cas sobre el sistema Android, Brussel·les ha denunciat anteriorment la nord-americana per l'ús que fa del seu sistema de recerca i el de publicitat a Internet, dos mètodes que segons la CE restringeixen la capacitat del consumidor per escollir.

Sobre la primera multa milionària imposada fa un any pel cas del sistema de recerca de Google, Vestager ha anunciat que ja «ha sigut pagada de manera efectiva» amb una garantia bancària. «No podem utilitzar els diners fins que el procediment d’apel·lació hagi acabat», ha explicat Vestager, assegurant que finalment aquests diners es repartiran entre els estats membres per «servir als ciutadans europeus».

Pel que fa a l’establiment de la nova multa, que duplica l’anterior, Vestager ha reconegut que «és una gran suma de diners», però ha dit que tampoc no és «espectacular». La comissària ha argumentat que la quantitat de la sanció respon a «la gravetat» i duració de la infracció, així com al volum de facturació de Google, que es té en compte per calcular l’import.

Apple no suposa competència

En defensa de la mesura sancionadora, la CE ha volgut deixar clar que l’existència d’altres sistemes operatius per a dispositius mòbils competidors com Apple o Blackberry «no restringeix suficientment» la posició dominant de Google. «No formen part del mateix mercat perquè les seves llicències no estan disponibles per a altres fabricants de dispositius», afirma el comunicat europeu.

Relació amb els EUA

Preguntada sobre com espera que sigui la reacció de l’administració dels Estats Units, Vestager ha assegurat que els nord-americans «volen una competició justa igual que la Unió Europea» i que hi ha «respecte» pel treball que fan. «Volem que Google canviï el seu comportament, és un comportament il·legal», ha afirmat.

D’altra banda, Vestager ha negat les acusacions de Donald Trump sobre el seu suposat «odi» cap als EUA, afirmant que a ella li «agrada molt» aquest país. En aquest sentit, ha defensat que la seva missió és «protegir els consumidors i la competència» independentment del «context polític».