Llarena retira les euroordres contra Puigdemont, Comín, Puig, Serret, Ponsatí i Rovira

El jutge que instrueix al Suprem la causa contra el ‘procés’, Pablo Llarena, ha rebutjat l’extradició de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en els termes en què permetria la decisió del tribunal d’Schleswig-Holstein, que la limita a un possible judici per malversació, i ha retirat les euroordres que havia dictat contra l’expresident i també contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Merixell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira. A la seva interlocutòria, el jutge critica durament el tribunal alemany i li retreu «falta de compromís amb fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol» perquè –al seu entendre- ha jutjat els fets sense tenir cobertura normativa i ha actuat sense tenir en compte la jurisprudència del TJUE i la normativa de l’euroordre. Llarena no ha remès el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJU) mitjançant una qüestió prejudicial. El magistrat –que ja va retirar al desembre del 2017 una primera euroordre quan Puigdemont era a Bèlgica - evita d’aquesta manera un possible extradició que contradigui la base de la seva instrucció (construida a l’entorn del delicte de rebel·lió) i que generi un judici a dos nivells contra la cúpula del ‘procés’.

El magistrat rebutja l’extradició en els termes en que el permetria el tribunal alemany per evitar haver de jutjar Puigdemont només per malversació i que això afecti, a més, el procés que ha instruït contra els 25 encausats (13 per rebel·lió) mitjançant una possible rebaixa en els delictes o un doble nivell en les peticions de condemna.

Al seu escrit de 20 pàgines, acusa el tribunal alemany d’haver-se extralimitat en les seves atribucions que s’havien de cenyir, diu, a la comprovació de si els fets descrits per la justícia espanyola estan contemplats o no a la legislació penal alemanya. Denuncia que els magistrats d’Schleswig-Holstein han actuat sense tenir en compte ni els principis de la Decisió Marc sobre euroordres de la UE, ni la jurisprudència del TJUE, ni el manual d’extradicions elaborat per la Comissió Europea.

Acusa Schleswig-Holstein de «curtcircuitar» l’euroordre

En aquest sentit assegura que el tribunal alemany ha prejutjat el cas «des d’un posicionament desencertat» mitjançant decisions que han tingut en compte la declaració de Puigdemont i li han donat «valor probatori», mentre que no ha contrastat aquestes afirmacions amb altres «fonts de prova» que si que estan a disposició del Tribunal Suprem.

Rebutja l'extradició i retira les euroordres

Per aquest motiu argumenta que ha de «rebutjar» el lliurament de Puigdemont com a «mer responsable d’un eventual delicte de malversació de caudals públics», i retira també les ordres eurooees i internacionals de detenció contra l’expresident i contra els exconsellers Comín, Puig, Serret, Ponsatí i Rovira. Això implica que podran circular lliurement per Europa i la resta del Món, però no per l’Estat, on es manté pendent la seva ordre de detenció.

Llarena rebutja l'extradició i retira les ordres internacionals adduint que les actuacions del tribunal alemany «no només curticuiten l’operativitat de l’instrument de cooperació internacional que hem impulsat, sinó que deterioren indegudament la apreciació indiciària de responsabilitat que recull la investigació i una interlocutòria ferma de processament».

No presenta una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE

Malgrat totes aquestes queixes, Llarena no presenta una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè determini si el tribunal alemany ha actuat o no correctament. El jutge argumenta ara que hauria d’haver estat la justícia alemanya qui hauria d’haver preguntat a la instància superior com calia aplicar l’euroordre «per obtenir una interpretació uniforme de la norma». «El tribunal d’execució (en aquest cas Alemanya) és qui estava obligat a plantejar la qüestió prejuicial» davant el TJUE, diu el jutge, que critica la «manca de compromís» del tribunal d’Schleswig-Holstein.

El desembre del 2017 Llarena ja va retirar una primera euroordre contra Puigdemont –i també Comín, Ponsatí, Serret i Puig- adduint que un possible lliurament per un delicte que no fos el de rebel·lió posaria en dubte la «unitat jurídica inseparable» de la causa al Suprem.