Societat
A la Xina es poden contractar els serveis d'amants falsos per posar a prova la fidelitat de la parella
Els preus oscil·len entre els 2.5 a 165 euros, l'empresa adverteix que no es fa responsable de futures conseqüències
L'augment de les relacions a través de les xarxes socials ha propiciat a la Xina una nova i peculiar professió, la de persones que es fan passar per seductors per provar si la parella de qui els ha contractat és fidel o no. A través de plataformes com Taobao.com, la gegantesca web xinesa de comerç electrònic, els clients d'aquests serveis, la majoria dones, contracten a falsos amants perquè contactin amb la seva parella o marit, intentin seduir-lo i provin la seva fidelitat, segons explica el diari Global Times.
Milers de persones fan ús d'aquests serveis, amb preus que oscil·len entre els 20 i els 1.300yuanes(de 2.5 a 165 euros), que en els seus advertiments legals adverteixen que no es fan responsables de les conseqüències que pugui comportar per a una parella la contractació d'aquests «provadors de fidelitat».
Un d'aquests provadors contactats és ChenMengyun, una estudiant universitària de 21 anys que sota el pseudònim de 'Mengmeng' contacta amb homes que han sembrat desconfiança entre les seves parelles, per confirmar si els dubtes tenen o no fonament.Mengmeng, qui abans de dedicar-se a això va provar ella mateixa si el seu xicot l'enganyava amb eines similars, envia a través de xarxes socials missatges i fotos (falses) i, després de diversos intents d'acostament als homes, envia les converses completes que ha mantingut a les dones que l'han contractat.
Alguns d'aquests serveis també es dirigeixen a homes que volen provar a les seves parelles o esposes, encara que acostumen cobrar més, ja que segons les empreses dedicades a això, provar la infidelitat d'una dona és «més complicat». Aquests serveis, conclou el diari, mostren la creixent inseguretat de les parelles xineses davant possibles infidelitats, en un país on, segons alguns estudis, el 34% dels homes i el 14% de les dones enganyen als seus cònjuges.
Aquests serveis solen incloure missatges reveladors de clients satisfets. «Gràcies per ser tan pacients i provar que el meu marit és unbastard», escriu una clienta agraïda. També escriuen clientes a les quals la prova els ha mostrat que la seva parella no els enganya: «Estic molt feliç que el meu xicot hagi resistit la temptació, però aconsello no fer aquesta prova a persones que realment estimes», admet una d'elles.
A la Xina, on elconcubinatera legal fins l'arribada deMaoZedongal poder l'any 1949, la infidelitat no ha estat mai un delicte pròpiament dit, però fins als anys 70 les empreses freqüentment multaven als seus empleats si aquests eren enxampats mantenint relacions extramatrimonials. Tot va canviar als 80, amb una nova Llei de Matrimoni que estipulava per escrit que els matrimonis «havien de ser fidels», però no contemplava càstigs administratius ni penals a la infidelitat i això que algunes veus en aquells anys sí que ho van demanar.