Els antecedents de l'imam de Ripoll no consten a cap registre policial, segons un informe de Mossos

Ni rastre dels antecedents policials de l'imam de Ripoll en cap dels registres policials. Un informe elaborat per la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos d'Esquadra quatre dies després dels atemptats (21 d'agost) posava de manifest que no constava cap detenció per part de cap cos policial, tal com ha avançat el diari Ara i ha confirmat l'ACN. En un informe anterior, del 19 d'agost, els Mossos es limitaven a assenyalar que no apareixia en els arxius policials dels mossos. Ara bé, tres dies més tard, tornaven a cercar el nom de l'imam creuant-lo amb les bases de dades de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i tampoc apareixia res del seu historial delictiu. L'imam havia estat detingut el 2010 a Ceuta per intentar introduir 121 quilos de haixix a l'Estat i va complir condemna a Castelló del 2010-2014. Ara bé, els Mossos no van obtenir aquesta informació quan van rastrejar els antecedents delictius d'Es Satty. En aquell informe, a més, ja l'apuntaven com el cervell de la cèl·lula i afirmaven que havia «adoctrinat» la resta dels joves terroristes.

L'informe dels Mossos desvetlla que Es Satty semblaria que mai havia estat fitxat per cap policia arreu de l'Estat, tot i que havia estat detingut a Ceuta i empresonat 4 anys per tràfic de drogues. A més, segons consta també al sumari del cas del 17-A, l'imam va mantenir «quatre entrevistes policials» mentre era a la presó de Castelló complint condemna. Una d'elles, segons confirma la Fiscalia de l'Audiència Nacional, era d'un agent de la intel·ligència espanyola, tot i que assegura que no tenia cap relació amb terrorisme. Tot i això, no hi ha ni rastre dels antecedents delictius d'Es Satty als arxius policials.

El conseller de l'Interior, Miquel Buch, ja ha qualificat de «sorprenents» les entrevistes a la presó i ha manifestat també que els antecedents policials haurien de constar a la base de dades de Mossos.

En aquest mateix informe, a més, es recullen diferents declaracions, algunes fetes per integrants de la mateixa cèl·lula. És el cas de Mohamed Houli Chemlal, que va sobreviure a l'explosició d'Alcanar i està en presó preventiva. Houli va reconèixer als Mossos quatre dies després dels atemptats que l'imam era l'encarregat de portar a terme un «procés de radicalització» i que els feia assumir «idees extremistes». L'assenyala com «l'ideòleg de la cèl·lula terrorista adscrita a DAESH».

Houli Chemlal també va relatar que el dia de l'explosió l'imam era a la casa perquè volia ajudar amb les darreres tasques de fabricació d'explosius, abans d'atemptar. A més, va dir que només hi havia una armilla bomba a la casa i que Es Satty havia dit que la volia portar per immolar-se. També va ser el primer moment que va afirmar que un dels objectius dels terroristes era la Sagrada Família i d'altres esglésies.

També va relatar que el procés de radicalització no només es portava a terme a la mesquita sinó que l'imam també se'ls emportava a casa seva on continuava «amb la justificació de la violència en nom de l'Islam».

Mocadors vermells i acte cerimonial previ als atemptats

El sumari al qual ha tingut accés l’ACN també recull l'existència d'un «element comú» en tres dels cinc terroristes abatuts a Cambrils, un mocador de color vermell lligat al coll. Tot i que els altres dos no el portaven en el moment de la mort, els investigadors apunten a la possibilitat que l'haguessin perdut durant els fets, ja que se'n van trobar dos més a l'interior de l'audi usat en l'atemptat de Cambrils.

L'informe dels Mossos d'Esquadra planteja la hipòtesi que l'ús d'aquesta peça podria tenir el seu origen en la figura d'Abu Dujana, coetani del profeta Mahoma i considerat un dels 'Sahabah' (literalment «companys», i que fa referència a aquells primers musulmans que van conviure amb el profeta Mahoma i que sovint són considerats per la tradició musulmana com la millor generació de musulmans). Concretament, Abu Dujana és conegut per la tradició islàmica com el "guerrer del mocador vermell! Perquè es cobria el cap amb aquesta peça de roba a l'entrar en combat.

A més, existeixen antecedents en l'ús del mocador vermell en atacs terroristes, com en els atemptats de París de 13 de novembre de 2015 i els atemptats de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units.

Diversos indicadors reforcen aquesta hipòtesi, com els elements trobats a la masia abandonada de Riudecanyes, on es van localitzar restes de camises de color vermell que podrien haver servit confeccionar els mocadors, a més de passaports cremats, cartes de comiat, entre d'altres, que podrien formar part d'un acte cerimonial conegut com el 'Camí sense retorn'.