El portaveu de Mossos: «Vam aconseguir tocar de peus a terra i no sentir-nos divinitzats pel reconeixement ciutadà»

Els atemptats del 17 d'agost de l'any passat a Barcelona i Cambrils van marcar un abans i un després en el cos de Mossos d'Esquadra. «Qualsevol situació de gran magnitud a nivell de seguretat sempre és un abans i un després», afirma el portaveu dels Mossos d'Esquadra, l'inspector Albert Oliva, que continua: «malament si no fos així; ens conformaríem amb el que hem fet, no respectaríem les víctimes i no trobaríem cap espai de millora. La policia sempre està obligada a trobar-ne». En una entrevista a l'ACN, el portaveu de Mossos parla d'algunes de les lliçons apreses, o «confirmades», després del 17-A, com la importància de la col·laboració ciutadana. També de com el cos va tornar a situar-se després dels atemptats i de les mostres de reconeixement ciutadà que va rebre aquells dies: «Crec que vam aconseguir tocar de peus a terra el més aviat possible i no sentir-nos divinitzats per les mostres extraordinàries de suport».

Amb els atemptats de Barcelona i Cambrils, Oliva assenyala que els Mossos d'Esquadra van entomar un procés d'«autocrítica» i d'«anàlisi interna» com fan «sempre» després d'un gran dispositiu i «més en aquest cas, davant d'uns atemptats d'aquestes característiques» per trobar «espais de millora». Una de les màximes prioritats del cos és la lluita antiterrorista i un dels principals fronts, la prevenció i detecció dels extremismes violents.

«Els autors dels atemptats van trencar en certa manera els indicadors de radicalització», reconeix Oliva, sobre el fet que el procés de radicalització dels terroristes no fes saltar cap alarma. «Hem de veure com detectar millor aquests casos, no només des del punt de vista policial, sinó també social. Se li està donant una volta amb més actors socials», afegeix el portaveu. En aquesta mateixa línia, el cap de la Unitat de Radicalitzacions de Mossos va afirmar fa uns dies a l'ACN que el 17-A va reforçar la «convicció» que calia treballar des de la prevenció i de forma coordinada «amb tots els serveis que intervenen en la ciutadania». A més, els Mossos van redistribuir els efectius per reforçar la Comissaria General d'Informació durant la investigació a l'Audiència Nacional.

Pel que fa a respostes més visibles després dels atemptats, com la instal·lació de mesures físiques per protegir espais concorreguts, el portaveu dels Mossos assenyala que aquestes decisions s'han de prendre a partir d'estudis elaborats «amb calma». «El més fàcil és instal·lar ràpid, a tot arreu, i bunqueritzar Barcelona. Però què vol dir bunqueritzar una ciutat?», reflexiona. Aquestes decisions, defensa Oliva, s'han d'avaluar i prendre conjuntament en juntes i grups de treball dels municipis. L'Ajuntament de Barcelona va instal·lar el desembre pilones a la part superior de La Rambla en el paquet de mesures que va acordar el subgrup de la Junta de Seguretat de la ciutat després de l'atemptat.

Oliva afirma que durant les setmanes següents als atemptats el nombre d'hores dedicades a la prevenció antiterrorista a la ciutat de Barcelona es va elevar fins al 60% del total del patrullatge dirigit i per sobre del 40% a la resta de Catalunya. Normalment es troba al voltant del 30%. Aquesta situació es va mantenir fins a l'octubre, amb l'objectiu sobretot que la ciutadania recuperés la tranquil·litat i la confiança, diu l'inspector.

Col·laboració, comprensió i reconeixement ciutadà

Per al portaveu de Mossos, del 17-A, «hi ha lliçons, més que apreses, confirmades». D'entrada, la «importància» de la col·laboració ciutadana». «Vam tenir la sort de comptar amb una gran col·laboració ciutadana des del punt de vista del traspàs de la informació i d'entendre la situació i les mesures que preníem i que els afectaven, com les llargues cues en l'operació Gàbia», recorda Oliva, sobre el dispositiu per intentar atrapar l'autor de l'atemptat a la Rambla, i redobla: «El nostre agraïment i reconeixement».

Després, que la «suma d'esforços, entre cossos de seguretat, d'emergències i col·lectius sempre és positiva». El portaveu va més enllà: «La seguretat no es pot fer només des del punt de vista policial». I, per a l'inspector, el 17-A també va confirmar la «importància de la planificació enfront de la improvisació».

Els Mossos d'Esquadra, així com els altres cossos policials i d'emergències, van rebre moltes mostres de suport dels ciutadans després dels atemptats del 17 d'agost. Algunes furgonetes policials van ser cobertes de flors i el major Josep Lluís Trapero, aleshores cap del cos, va ser una figura encimbellada per alguns, per exemple. Tampoc passa inadvertit que, després d'aquesta intensitat emocional ciutadana, el cos va passar pels contrastos d'alt voltatge de la jornada del referèndum de l'1-O.

Com se sobreposa el cos a aquests mesos? «Les respostes ciutadanes van ser molt positives i les vam rebre amb gratitud i reconeixement, però també amb humilitat. Ho vam tractar en reunions posteriors. Teníem molt clar que era satisfactori rebre aquest reconeixement després de la situació de caos, crítica i pànic que es va produir», assenyala Oliva, per contraposar: «Sabem que la ciutadania es molt exigent. Avui hi ha reconeixement i demà hi haurà crítica». El portaveu explica que van donar les instruccions als agents de valorar les mostres de suport, però tenir present que la intervenció pels atemptats s'havia acabat i que la poguessin fer l'endemà també havia de sortir bé: «Si no, tornarem a defraudar i ens tornaran a criticar».