La pluja de les Perseidas, espectacle assegurat amb cent meteors per hora

L'Institut d'Astrofísica de Canàries retransmetrà des de l'Observatori del Teide i durant la nit del 12 al 13 d'agost la pluja d'estels de lesPerseidas, en la qual hi haurà un espectacle «assegurat» per l'absència de Lluna, i uns cent meteors per hora.

En un comunicat l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) indica que l'esdeveniment serà retransmès en directe també desde ElAnillo(Càceres), a través del canalsky-live.tv, el dia 12 d'agost, amb la col·laboració del projecte europeuSTARS4*ALL i la iniciativa impulsada per la Junta d'Extremadura, 'Extremadura,BuenasNoches'.

Com cada any, lesPerseidas-també conegudes com a 'Llàgrimes de SantLorenzo'- mostren la seva activitat a mitjans d'agost i en aquesta ocasió l'activitat es produirà entre el 17 de juliol i el 24 d'agost.

El màxim s'espera a la 01:00 UT del 13 d'agost, per la qual cosa, a Europa, les nits de l'11 al 12 i del 12 al 13 d'agost seran els millors moments per a l'observació de la pluja d'estels.

Gràcies a la Lluna nova es podrà observar una bona quantitat de meteors, alguns d'ells molt brillants, a causa de les seves altes velocitats d'entrada a l'atmosfera i de mitjana, un observador en podrà veure un cada dos minuts si està situat en un lloc sense contaminació lumínica.

Segons comenta Miquel Serra-Ricart, astrònom del IAC, aquest any per fi hi haurà una nit molt fosca per l'absència de Lluna i explica que «si ens situem en un lloc sense contaminació lumínica i sense núvols, l'espectacle està assegurat».

Els anomenats estels fugaços són petites partícules de pols de diferents grandàries, algunes més petites que grans de sorra, que van deixant els estels o asteroides al llarg de les seves òrbites al voltant del Sol.

El núvol de partícules resultant (anomenats meteoroides), a causadel«desglaç» produït per la calor solar, es dispersa per l'òrbita del cometa i éstravessadacada any per la Terra en la seva òrbita al voltant del Sol i durant aquesta trobada, les partícules de pols es desintegren en entrar a l'atmosfera terrestre, creant els coneguts traços lluminosos que reben el nom científic de meteors.

L'activitat de lesPerseidasté com a progenitor al cometa Swift-*Tuttle, descobert l'any 1862 i que amb una grandària aproximada de 26 quilòmetres de diàmetre és actualmentl'objecte més granque de forma periòdica s'acosta a la Terra.

Segons els càlculs dels models estàndards, l'activitat de lesPerseidasse situa al voltant dels 100 meteors/hora però en els anys propers alperihelide Swift-*Tuttle–és a dir, quan es troba en el màxim acostament al Sol, l'últim va ser l'any 1992 i el següent serà el 2126- l'activitat pot créixer fins als 400-500 meteors/hora a causa de l'alta densitat de meteoroides que envolten i acompanyen al cometa.