Descobreixen una nova funció d'una proteïna per combatre el càncer de mama

El treball és, a més, fruit d’un esforç col·laboratiu d’investigadors de la Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus, ja que a més del propi VHIO hi han participat també investigadors del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del departament d’oncologia i de patologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. A banda, alguns investigadors pertanyen a la xarxa CIBERONC.

Estudi del secretoma

El descobriment va arribar en analitzar el secretoma de les cèl·lules cancerígenes, i així van veure que l’HMGA1 es trobava en un lloc diferent d’on fins llavors se sabia que era. El secretoma està compost pel conjunt de proteïnes secretades per les cèl·lules. Aquestes proteïnes s’utilitzen per enviar missatges entre cèl·lules, i fan multitud de funcions. No obstant això, al laboratori del Grup de Biomarcadors Tumorals del VHIO han descobert recentment que hi ha un grup de proteïnes teòricament intracel·lulars que també se secreten en cèl·lules tumorals. Els seus estudis suggereixen que una fracció del proteoma intracel·lular podria exercir papers imprevistos en l’espai extracel·lular durant la tumorogènesi.

«Un dels objectius del nostre treball era buscar noves dianes terapèutiques per al càncer de mama triple negatiu que estiguessin relacionades amb la invasió tumoral. Per fer-ho, vam comparar el secretoma de línies invasives i no invasives i vam veure que hi havia un grup de proteïnes que no hi haurien de ser, ja que no estaven considerades com una secreció clàssica», explica Villanueva.

Entre aquestes proteïnes es trobava l’HMGA1. «Aquesta proteïna té una germana, que és HMGB1, i és un marcador de necrosi que es troba a la sang. És possible que tota la família HMG tingui predisposició a estar en diversos llocs, i és una altra de les vies d’investigació que s’obren arran d’aquest treball», continua Villanueva. «Ara la secreció de proteïnes teòricament intracel·lulars pot obrir noves vies per buscar fàrmacs antitumorals».

El treball liderat pels investigadors del VHIO no només permet que es comencin a investigar nous fàrmacs que utilitzin l’HMGA1 com a diana, també ha servit per demostrar que pot ser utilitzat com un biomarcador que predigui l’inici de la metàstasi abans que s’iniciï.

«Hem demostrat una correlació entre la secreció d’HMGA1 i el seu canvi en la localització subcel·lular (de nuclear a citoplàsmic). Utilitzant aquesta correlació hem mostrat que la localització subcel·lular d’HMGA1 en mostres clíniques prediu la incidència de metàstasi en el càncer de mama triple negatiu», afegeix Villanueva.

L’HMGA1 havia estat descrita fins ara com una proteïna nuclear que actuava com un cofactor de transcripció. Ara, gràcies a aquesta investigació, se sap que també se secreta de manera específica. Per Villanueva, aquesta nova funció resulta una troballa de gran transcendència. «Un cop a l’espai extracel·lular, es converteix en un lligant per a un receptor de la membrana plasmàtica. Això provoca una via de senyalització específica que condueix a un augment de la invasió i de la metàstasi. És important que, per primera vegada, a més de la seva coneguda funció nuclear, s’hagi mostrat com l’HMGA1 se secreta també en cèl·lules tumorals invasives».

Càncer molt agressiu

El càncer de mama triple negatiu, que representa aproximadament el 15% dels casos de càncer de mama, tendeix a ser molt agressiu i presenta una incidència més elevada de metàstasis que altres subtipus de càncer de mama. El tractament terapèutic per a aquestes pacients es limita a una quimioteràpia adjuvant genèrica i a la radioteràpia. Fins ara els enfocaments científics seguits per buscar marcadors tumorals i dianes de fàrmac en el càncer de mama triple negatiu han tingut poc èxit. Per tant, nous enfocaments metodològics podrien ser necessaris per combatre aquest subtipus de càncer de mama, i aquí és on s’emmarquen les investigacions sobre el secretoma dutes a terme al VHIO.