Centenars de rifenys fugen del Marroc en pasteres i busquen asil a l'Estat espanyol

Centenars de rifenys, la majoria activistes o simpatitzants del moviment clandestí Hirak, han fugit en les últimes setmanes en pasteres des del Marroc cap a les costes d’Espanya, on una gran part ha sol·licitat asil polític.

És impossible aconseguir xifres exactes, perquè tots aquests viatges es fan en secret, però diferents fonts consultades per Efe tant en el Rif com a Espanya confirmen que aquesta quantitat de sortides de pasteres des de les costes rifenyes no té precedents ni tan sols, comparada amb l’any passat, quan la repressió policial era més notòria.

Al Marroc ha cridat particularment l’atenció el fet que dos germans de la ciutat d’Imzuren, Mohamed i Ibrahim Annabi, indultats pel rei Mohamed VI el passat 20 d’agost amb un grup d’uns altres 186 rifenyos empresonats per les protestes que van sacsejar la regió entre 2016 i 2017, pugessin divendres passat a una d’aquestes 'pasteres de l’exili'.

Els germans Annabi, que van agafar aquesta pastera juntament amb un tercer indultat del mateix grup, ja s’han comunicat amb la seva família i els han assegurat que es troben sans i estalvis en un lloc d’Espanya, on els han proporcionat «menjar i roba», segons va informar Efe la mare dels Annabi.

Aquests dos germans apareixen en un dels nombrosos vídeos que aquests dies circulen a la xarxa on els rifenys s'enregistren en meitat del mar de l’Alborán, corejant consignes polítiques de l’«Hirak» com a «Mort amb dignitat, abans que viure humiliats» i «Canvi o martiri».

Per contractar una pastera, alguns rifenys reuneixen diners entre tots i parteixen junts cap a Espanya amb un 'capità' que tingui alguna experiència en navegar; altres es posen en mans de màfies que els cobren uns 500 euros per portar-los a l’altra vora i 50 més per traslladar-los per terra a algun lloc d’Espanya on tinguin amics.

Anwar, de 33 anys i amb un treball fix, ha preparat aquesta setmana una guia en llengua rifenya que ha fet circular com a document d’àudio en whatsapp amb consells molt pràctics sobre què ha de fer un compatriota en posar el peu a Espanya si vol aconseguir l’asil polític.

Tanmateix, reconeix que «són molt pocs» els rifenys que ja han aconseguit l’estatut de refugiat -només coneix tres casos, dos a Espanya i un a Bèlgica-, encara que sap els noms de més d’un centenar que va presentar la seva sol·licitud i esperen una resposta mentre estan reclosos en els CIES de Motril, Màlaga, València, Melilla i Múrcia, entre altres.

Fonts de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) recorden que el procediment de concessió d’asil porta un mínim de sis mesos a Espanya i recalquen que cada cas s’estudia individualment i personalment, sense que l’origen rifeny (o iraquià o afganès) serveixi per si sol per acordar estatus de refugiat.

A més, aquestes mateixes fonts reconeixen que la consideració dels rifenys com a «refugiats» pot suposar una «bomba diplomàtica» atès el que això significaria sobre la consideració política d’un país veí que oficialment es qualifica des de Madrid com a modèlic.

L’organització SOS-Racisme és una de les que més ajuda està deixant als rifenys a la seva arribada a Espanya, tant logística com jurídica. Un dels seus membres, Yousef Ouled, ell mateix rifeny, diu que en els últims mesos són molt pocs els casos d’expulsions de rifenys cap al Marroc.

Sobre les raons d’aquest nou èxode de compatriotes, Ouled al·ludeix a «problemes estructurals del Marroc, com la corrupció i la desigualtat, que s’agreugen en lloc de millorar», i considera que en les últimes setmanes se suma un nou argument: la notícia de la pròxima implantació del servei militar obligatori per als joves de 19 a 25 anys.

«La pastera -reflexiona- no és sinó el símptoma de la desesperança més total».