El Suprem rebutja investigar Casado pel seu màster

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha acordat no obrir cap causa penal contra el president del PP, Pablo Casado, sobre el seu màster. Segons el tribunal, no hi ha «indicis consistents» de la participació delictiva de Casado, que és aforat per ser diputat. La titular del jutjat d'instrucció 51 de Madrid, Carmen Rodríguel-Medel, havia sol·licitat al Suprem que investigués Casado per suborn impropi i prevaricació administrativa. La Fiscalia ja s'havia oposat a obrir cap investigació i ara la Sala Penal es pronuncia en la mateixa direcció. El Suprem considera que no hi ha indicis que revelin un «acord previ» que beneficiés Casado i, per tant, considera que no se l'ha d'investigar.

Fonts del PP han apuntat que el president «sempre ha donat la cara» perquè sempre ha confiat que «es faria justícia». Les mateixes fonts apunten que Casado agraeix la «confiança mostrada tots aquests mesos». «Ha prevalgut la veritat i el temps li ha donat la raó», afegeixen.

La Sala Penal no aprecia l'existència d'indicis consistents de la participació de Casado en els delictes de prevaricació administrativa i suborn impropi, com sí que recollia la jutgessa Rodríguez-Medel. Així, el Suprem assumeix el criteri del fiscal i conclou que no es va produir una suma de diverses voluntats per cometre el delicte de prevaricació.

La interlocutòria apunta que la cooperació necessària en el delicte de prevaricació es produeix quan el subjecte coopera per executar el delicte. Així mateix, recorda que la jurisprudència exigeix un concert de voluntats amb l'autor, que pot ser previ o simultani, i alhora una aportació essencial per executar el delicte, que generalment es produeix en la fase de preparació. Finalment també remarca que el cooperador ha d'actuar amb una doble intenció: conèixer el pla de l'autor i també conèixer que amb la seva aportació coopera per assolir l'èxit.

La sala constata que el fet que l'aforat es matriculés del màster, aportés la documentació necessària, entre la qual hi ha el seu expedient acadèmic, i pagués la matrícula són «actes neutrals que van ser executats de la mateixa forma per part de tots els alumnes, i que en ells mateixos no tenen sentit delictiu». El magistrat considera que són elements fàctics que només demostren que Casado es va inscriure en aquest màster, però d'això «no resulten indicis d'un acord previ, ni tampoc signifiquen una aportació rellevant diferent de la que van fer la resta d'alumnes». «És clar que la decisió posterior ja no depenia d'ell, sinó dels responsables del màster», continua.

Pel que fa al reconeixement de 40 crèdits, la sala assegura que es reconeix en l'exposició raonada que era lícit, i per això considera que no és indicatiu de la comissió d'un delicte per part de Casado, sinó que pot atribuir-se a «almenys un comportament irregular dels responsables del màster».

Sobre l'ús del títol, destaca que es tractaria d'un fet posterior a la comissió del delicte de prevaricació i, per tant, seria «irrellevant penalment», ja sigui qualificant les assignatures amb un excel·lent sense mèrit acadèmic o expedient el títol directament sense haver-ho merescut.

El tribunal tampoc considera que el fet de no assistir a classe indiqui un acord previ, i subratlla que la importància d'aquest aspecte és relativa perquè la mateixa exposició raonada reconeix que no es passava llista. El Suprem ho veu com una actuació imputable al responsable de la valoració, sense que es pugui provar que hi ha hagut un acord il·legítim entre Casado i el professor.

La sala conclou que tot i que es pugui considerar que hi ha indicis d'un tracte de favor a Casado, en tot cas aliè al dret penal, no hi ha indicis consistents d'un acord previ o simultani del popular amb els responsables del màster per tal d'aconseguir aquest tractament, ni tampoc una aportació o cooperació necessària per la seva part per haver comès un delicte de prevaricació.

Pel que fa al delicte de suborn impropi, el tribunal recorda que Casado era llavors diputat de l'Assemblea de Madrid i president de les joventuts del PP, i això no implica la condició d'autoritat o funcionari públic. De tota manera, només podria considerar-se aquest delicte si s'ha produït el de prevaricació, però com que descarta aquest últim ja ni tan sols examina el de suborn.