Todó assegura que es va absentar de la votació que va apujar el seu sou a Catalunya Caixa

L'exdirector general de Catalunya Caixa, Adolf Todó, ha assegurat aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona que ell es va absentar de la votació el gener del 2010 que va aprovar l'augment del seu sou. Durant la instrucció de la causa judicial, havia dit que va assistir a la reunió i no s'havia abstingut, però ara ha dit que l'expresident Narcís Serra i l'exdirector general adjunt Jaume Massana li van recordar que l'havien fet sortir de la sala de reunions mentre es debatia i votava l'increment salarial. Durant el judici contra l'antiga cúpula de l'entitat, Todó ha assegurat que els inspectors del Banc d'Espanya estaven plenament informats de tots els números de la caixa, inclosos els sous dels directius. De fet, ha intentat justificar l'increment del seu sou per situar-lo en la mediana de les entitats bancàries espanyoles, però per sobre de la mediana de les caixes catalanes i de la resta de l'estat.

En un interrogatori d'una hora i quart per part del fiscal, Todó ha explicat que quan va entrar el 2008 a Caixa Catalunya va demanar tenir la mateixa estructura de contracte que a Caixa Manresa, amb un sou fix basat en la mediana d'altres entitats, un variable anual, un variable trianual i un pla de pensions amb el 80% del sou fix. Ha explicat que va passar a tenir un sou un 30% superior, però la caixa era deu vegades superior a la de Manresa. A més, ha dit que el sou fix es va basar en la mediana de totes les entitats financeres espanyoles, incloent els grans bancs, ja que Caixa Catalunya era molt més gran que la majoria de caixes catalanes o espanyoles, ja que era la segona i la tercera en el rànquing, respectivament, i hauria cobrat molt menys que entitats molt menors. El sou inicial de Todó era d'uns 600.000 euros fixos anuals, amb un 35% de variable que després va pujar al 50%. També tenia una clàusula de prejubilació i una de no competència postcontractual, a més d'un pla de pensions.

Tot i així, ha negat les xifres donades pel fiscal la setmana passada, qui va dir que Todó havia arribat a costar uns 12 milions d'euros a l'entitat. Segons ell, els càlculs estan mal fets, i va cobrar uns 3,6 milions d'euros incloent tots els fixos i variables, però d'aquests, 1,3 milions procedien del seu pla de pensions a Caixa Manresa.

L'exdirector general ha assegurat que els inspectors del Banc d'Espanya que treballaven diàriament amb l'entitat coneixien els contractes dels directius, perquè havien d'estar avalats amb assegurances i fons de contingència, sabien amb antelació el que es votaria als consells d'administració i no van qüestionar la legalitat dels augments salarials. De fet, en una ocasió, els inspectors van proposar fer només el 50% del pagament dels sous variables del segon semestre del 2010 i pagar l'altra meitat en els següents tres anys, cosa que la direcció va acceptar.

El fiscal li ha recordat que durant la instrucció judicial, Todó va dir que no s'havia abstingut en la votació sobre el seu augment de sou. Aquest dimarts Todó ha dit que volia «matisar» aquella declaració i després d'estudiar les actes de les reunions i de parlar amb Serra i Massana, aquests dos li van «fer recordar» que l'expresident havia fet sortir de la reunió els dos exmàxims executius durant el debat i votació d'aquests increments retributius. Per això, ha assegurat que no va estar present a la sala durant 15 o 20 minuts, i quan va poder tornar a entrar li van dir que s'havia aprovat aquell punt. També ha recordat que no van arribar a cobrar el sou variable perquè no van arribar al 60% dels objectius marcats, sinó al 59,5%, i ha insinuat que haurien pogut maquillar les xifres per poder cobrar el bonus.

Preguntat per què va acceptar el càrrec, ha dit que estava segur que si l'economia anava bé Caixa Catalunya tiraria endavant. «Jo era un professional, podia estar equivocat o no, però no era un kamikaze; no hagués entrat si hagués pensat que l'entitat no tenia sortida», ha relatat. Segons ell, els «bons professionals» de la nova direcció van treballar «colze a colze» amb el Banc d'Espanya: «era un projecte sòlid». Per exemplificar les seves bones relacions amb el Banc d'Espanya ha explicat que li van arribar a pagar un màster als EUA, i ha afegit que alguns treballadors i directius de la caixa d'estalvis li retreien la seva voluntat de transparència i formalitat perquè els donava més feina.

Todó ha intentat argumentar que l'entitat anava prou bé fins el 2010, ja que fins i tot l'economia semblava que es recuperava de la crisi del 2008 i les entitats de qualificació li donaven molt bona nota, «un excel·lent baix», per sobre de la reputació de l'Estat. El Banc d'Espanya va fer un informe on deia que l'entitat era «fonamentalment sòlida» i avalava la injecció de fons públics per part del FROB, que el 2010 va concedir un crèdit de 1.250 milions d'euros amb un 7% d'interès, perquè es preveia que l'entitat el pogués retornar. Tot i la reducció gradual de beneficis del 2007 al 2010, de 493 a 23 milions, ha dit que es van fer moltes provisions de fons.

L'exdirectiu ha explicat que va ser acomiadat el 2013 amb una extensa carta on s'esmentaven molts motius, però en la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, avalada pel Suprem, es diu que els motius són poc concrets i fins i tot semblen tenir rerefons polític. En cap cas, diu la sentència, es justifica l'acomiadament per una suposada il·legalitat en els sous, i el tribunal va considerar l'acomiadament improcedent.

A més, Todó s'ha queixat que va conèixer la querella de la fiscalia a través de la premsa, i es va queixar d'això al Banc d'Espanya.

Un vicepresident primer que gestionava gasolineres

Després de Todó ha declarat Joan Güell, vicepresident primer de Caixa de Catalunya des del 2006. Ha explicat que ell és el gerent d'una empresa familiar que té dues gasolineres però aquell any li va tocar per sorteig ser el representant dels clients al Consell d'Administració. Els màxims responsables, com Serra i Josep Maria Loza, li van fer una entrevista sobre els seus coneixements i disponibilitat, i va passar a ser el vicepresident primer.

No tenia massa coneixements bancaris, però ha explicat que abans de cada consell els feien una sessió informativa sobre els punts a tractar. No tenia cap càrrec executiu, només assistia a les reunions del consell i després, ha dit, s'«oblidava» de la caixa. Tot i així, cobrava dietes, i el 2010, entre gener i novembre, va cobrar més de 79.200 euros, ja que va ser un any de moltes reunions, fins a 36, per la fusió entre Caixa Catalunya, Caixa Manresa i Caixa Tarragona, que va crear Catalunya Caixa.

Sobre la reunió del gener del 2010 que va aprovar el primer augment de sou de Todó i Massana, ha dit que li sembla recordar que van absentar-se del debat i votació.