El PP demana de repetir judici de la Gürtel que va considerar provada la Caixa B al partit

El Partit Popular ha demanat al Tribunal Suprem que anul·li la sentència del cas Gürtel, que en dicti una en la qual absolgui el PP com a partícip a títol lucratiu o, en el seu defecte, que es repeteixi el judici per un tribunal «sense aparença de parcialitat».

En el seu recurs, a què ha tingut accés Efe, el PP planteja també l’opció que la mateixa sala que va dictar la sentència en redacti una altra «amb un relat dels fets provats mancat d’indeterminació i contradicció».

Els populars han presentat un escrit molt dur contra la sentència i, en concret, contra el jutge José Ricardo de Prada. Es consideren víctimes d’«un autèntic judici paral·lel mancat de tota garantia i de tota justificació».

Sosté el PP que la sentència «ha lesionat injustificadament el seu honor, bé capital perquè un partit polític pugui perseguir els seus legítims béns constitucionals» i ho atribueix a la «falta d’imparcialitat subjectiva» o, almenys, «falta d’aparença d’imparcialitat subjectiva» del tribunal.

La sentència de l’Audiència Nacional va donar per provada l’existència d’una caixa B en el PP des d’almenys 1999 i va posar en dubte la credibilitat del testimoni del llavors president del Govern, Mariano Rajoy.

El PP afirma que els magistrats van fer al·lusions a una possible responsabilitat penal del PP que era irrellevant per al procés, van incloure fets que eren «fora del seu coneixement» i ho van fer vulnerant diversos drets constitucionals.

«L’atribució falsa d’un delicte o de la seva possibilitat és especialment greu si prové d’un tribunal penal», assegura el partit que dirigeix Pablo Casado, que recorda que els partits polítics tenen honor, un bé extraordinàriament preuat en els partits.

Els populars argumenten que el partit va arribar a la causa com «un mer i molt parcial partícip a títol lucratiu» i finalment va sortir d’ella amb una sentència en la qual se li va atribuir delictes «que no ha comès, que no jutjava i dels quals no s’ha pogut defensar en absolut».

El finançament del PP o un possible suborn no es jutjava no només perquè en el moment dels fets no era regulada la responsabilitat penal dels partits polítics, sinó perquè «ningú no va considerar si més no en la seva acusació que fos destinatari o cap beneficiari de suborn».

Però, encara que no formava part de l’objecte del procés i encara que no hi havia cap acusació sobre això, la sentència, «en una actitud impròpia d’un orgue judicial propi d’un Estat democràtic», afirma que el PP va poder cometre dos delictes: suborn passiu o finançament irregular.

Aprofita el partit per negar l’existència de la comptabilitat oculta, però afegeix que pitjor que aquestes afirmacions van ser les «indirectes i directes» relatives a la possible comissió de delictes.

«L’esdevingut té una gravetat excepcional en termes de garanties constitucionals bàsiques», exposa el PP en un argument en el qual el compara amb l'ocorregut amb el cas d’un inquilí d’un pis barat perquè aquest immoble procedís d’activitats il·lícites la qual cosa fos condemnat -sense acusació prèvia- de narcotràfic, finançament del terrorisme o tracta de persones.

El PP aprofita per recordar que abans de la redacció de la sentència es va qüestionar «la suficient parcialitat objectiva» del magistrat José Ricardo de Prada «per la seua coneguda amistat» amb l’exjutge Baltasar Garzón.

Afegeix com a «circumstància sobrevinguda» que De Prada hagi estat elegit per la ministra de Justícia, Dolores Delgado, com a membre de la comissió per estudiar el restabliment de la Justícia Universal.

«Constitueix un fet notori que les improcedents afirmacions de la sentència que recorrem sobre la suposada actuació del Partit Popular han tingut una enorme transcendència política i que han coadjuvat en no poca mesura a un canvi de Govern en favor del Partido Socialista Obrero Espanyol», afegeix el PP.