Aconsegueixen reduir fins a un 70% el risc de progressió d'un càncer d'ovari avançat

L'estudi SOLO-1, un assaig clínic fase III per a pacients amb càncer d'ovari avançat amb mutacions BRCA, ha obtingut uns resultats sense precedents: el tractament de manteniment amb olaparib ha aconseguit reduir fins a un 70% el risc de progressió de la malaltia i mantenir lliures de progressió més del 50% de les pacients incloses en la recerca durant més de tres anys. Aquesta xifra supera qualsevol dada prèvia amb els tractaments existents fins al moment per a les pacients amb càncer d'ovari avançat. El primer autor d'aquest estudi internacional és K. Moore, de l'Stephenson Oklahoma Cancer Center dels Estats Units, i la doctora Ana Oaknin, investigadora principal del Grup de Neoplàsies Ginecològiques del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), hi ha participat activament.

Els resultats s'acaben de publicar a la revista 'New England Journal of Medicine', coincidint amb la seva presentació al congrés de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), que té lloc aquests dies a Munic, per la seva enorme rellevància clínica i el gran impacte per a les pacients. Amb alta probabilitat, aquests resultats canviaran la pràctica clínica i el maneig de les pacients amb càncer d'ovari avançat.

El càncer d'ovari es diagnostica a l'estat espanyol a més de 3.200 dones cada any. Tot i que no és el tumor més freqüent, és un dels de pitjor pronòstic. Es tracta d'un tumor per al qual no hi ha mètodes de cribatge poblacional i es diagnostica en el 80% dels casos en fases avançades. Fins a un 20% dels casos, les pacients diagnosticades amb un càncer epitelial d'ovari són portadores d'una mutació en els gens BRCA1/2.

En les pacients a qui detecta un càncer d'ovari d'alt grau, generalment en estadi III o IV (la majoria dels diagnòstics arriben en aquestes fases avançades de la malaltia), se les tracta mitjançant cirurgia citoreductora, és a dir, cirurgia que té com a finalitat eliminar la màxima quantitat de tumor possible, i posteriorment reben tractament de quimioteràpia basada en carboplatí / paclitaxel +/- bevacizumab, que constitueix l'abordatge del tractament estàndard. Tot i que la majoria de les pacients responen inicialment al tractament, entre el 70 i el 80% presentaran una recaiguda de la malaltia en els tres anys següents al diagnòstic.

Tenint en compte l'alt risc de recurrència que presenten aquestes pacients, disposar d'un tractament de manteniment capaç de reduir el risc de recaiguda fins a aquesta magnitud suposa un canvi de paradigma en el tractament i pronòstic de les pacients amb càncer d'ovari avançat portadores de mutacions en els gens BRCA1/2.

«Poder oferir a les pacients amb càncer epitelial d'ovari portadores d'una mutació en els gens BRCA1 o BRCA2 un tractament de manteniment amb l'inhibidor de PARP olaparib després del seu tractament inicial amb cirurgia i quimioteràpia, que pugui mantenir-les lliures de progressió durant més de tres anys, constitueix una fita sense precedents», destaca la doctora Ana Oaknin, que afegeix: «La recaiguda de la malaltia és sempre devastadora per a les pacients, per tant, el fet de poder evitar-la o endarrerir-la fins a tres anys des de la finalització del tractament inicial és un gran pas endavant per a les nostres pacients».

L'estudi, aleatoritzat i fase III, ha comparat l'administració oral d'olaparib davant de placebo en 391 pacients seguides durant una mitjana de 41 mesos. Els resultats mostren una reducció de fins al 70% en el risc de progressió de la malaltia en les pacients que prenien olaparib enfront de les que eren al grup placebo.

Els inhibidors de PARP, una oportunitat per a les pacients amb mutacions BRCA

Els gens BRCA1 i BRCA2 s'encarreguen de codificar dues proteïnes essencials per a la reparació de l'ADN. Quan aquests gens pateixen una mutació, es produeix una inestabilitat genètica i s'incrementa el risc de patir un càncer d'ovari o de mama en edats primerenques a causa, precisament, de la dificultat de reparació de danys en l'ADN.

Els inhibidors de PARP (poli ADP ribosa polimerasa) són un tipus de teràpia que va orientada a impedir l'acció d'un enzim (PARP) que repara l'ADN. Impedir aquesta acció en cèl·lules tumorals causa la mort d'aquestes cèl·lules i no de les sanes i d'aquí ve l'efecte d'aquests inhibidors de PARP com a teràpia dirigida.

Olaparib va ser el primer inhibidor de PARP i el primer tractament dirigit per aprofitar les deficiències de la via de resposta al dany de l'ADN, com les mutacions BRCA, i eliminar de manera selectiva les cèl·lules canceroses. Els estudis in vitro han demostrat que la citotoxicitat induïda per olaparib pot suposar la inhibició de l'activitat enzimàtica de PARP i l'augment de la formació de complexos d'ADN-PARP, fet del qual resulta un dany a l'ADN i la mort de les cèl·lules tumorals. L'olaparib està aprovat per al càncer d'ovari avançat i el càncer de mama metastàtic i s'ha utilitzat en més de 20.000 pacients a tot el món.

Actualment hi ha altres estudis en marxa que complementen SOLO-1 per poder evidenciar que aquesta teràpia amb inhibidors de PARP pot ser útil per al càncer d'ovari avançat, independentment de si hi ha mutació de BRCA o no. «El fet de poder saber si les pacients que no són portadores de mutacions de BRCA també es podrien beneficiar d'aquesta teràpia de manteniment serà molt important. Haurem de continuar treballant en la investigació clínica per a les pacients, ja que és la base de la millora contínua del pronòstic», conclou la doctora Oaknin.