Valtònyc porta Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans per «violar» el seu dret a la llibertat d'expressió

Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtònyc, ja ha presentat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) una demanda contra Espanya per la seva condemna per les lletres d'algunes de les seves cançons. La defensa va presentar la demanda a Estrasburg el 22 d'octubre -tenia de marge per fer-ho fins a finals de mes- i al·lega, principalment, que l'Estat ha vulnerat l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, que recull el dret a la llibertat d'expressió. Així, el tribunal amb seu a Estrasburg haurà de declarar, en primer terme, si la demanda és admissible i, si ho és, si Espanya ha violat o no el dret a la llibertat d'expressió condemnant el raper a tres anys i mig de presó pels delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces.

La demanda presentada al TEDH la setmana passada inclou també les decisions que fins ara ha pres la justícia belga sobre Valtònyc –en un procés que segueix en curs- arran de l'euroordre. El 17 de setembre passat el jutjat de primera instància de Gant va rebutjar l'euroordre entenent que el cas del raper s'emmarca dins de la llibertat d'expressió i que no hi ha doble incriminació, és a dir, que els fets pels quals Valtònyc va ser condemnat a Espanya no són delicte a Bèlgica. A més, a l'agost un jutge belga ja va descartar l'extradició automàtica per terrorisme, que l'Audiència Nacional havia marcat a l'euroordre.

Precedent a Europa

En una entrevista amb l'ACN al setembre el cantant va assegurar que confia que el seu cas pugui crear un precedent com el de la crema de fotografies del rei, en què la justícia europea va fer prevaldre la llibertat d'expressió per sobre de les injúries a la corona. «Vull que el meu cas creï un precedent i que la justícia no pugui privar de llibertat mai més un raper ni impedir a la seva família de veure'l pel simple fet d'expressar-se», afirmava llavors Valtònyc sobre el fet d'anar a Estrasburg.

Abans de l'estiu, el Tribunal Europeu de Drets Humans va rebutjar una petició de mesures cautelars presentada per l'anterior defensa de Valtònyc que pretenia evitar la seva entrada a presó a Espanya. La petició es feia en base a l'article 39 del reglament del Tribunal, que és molt restrictiu en el nombre de casos en què permet la suspensió d'una sentència o d'entrada en presó, i els limita, principalment, a riscos per la vida. Aquella petició, però, no era la demanda definitiva, que és la que s'ha presentat ara.

Pròxims passos a Bèlgica

Si bé fins ara ha estat favorable al raper, la decisió de la justícia belga sobre l'extradició de Valtònyc encara no és ferma ja que la Fiscalia de Flandes Oriental -que representa els interessos de l'Estat espanyol- l'ha recorregut i el cas està encara pendent de resolució. La pròxima decisió se sabrà el 6 de novembre, quan el tribunal d'apel·lació de Gant farà públic si accepta o rebutja el recurs de la fiscalia de Flandes a la denegació de l'extradició de Josep Miquel Arenas.

Si el tribunal dicta a favor de l'extradició o reafirma la decisió en primera instància de denegar-la, tant l'acusació com la defensa poden recórrer al tribunal de cassació i el cas passaria de Gant a Brussel·les, on es decidiria per última vegada sobre l'extradició del cantant. Una sentència ferma en contra de l'extradició, però, no permetria a Valtònyc tornar a Espanya. En aquest sentit, només ho podria fer si el Tribunal Europeu de Drets Humans anul·la o esmena la sentència de l'Audiència Nacional en base a la demanda ara presentada.