La Fiscalia manté rebel·lió i demana 25 anys a Junqueras, 17 a Sànchez, Cuixart i Forcadell i 16 a la resta de presos

La Fiscalia ha sol·licitat 25 anys de presó per a l'exvicepresident, Oriol Junqueras, per un delicte de rebel·lió agreujada amb malversació. Per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell demana 17 anys de presó, i per a la resta de presos (Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull) en demana 16 anys. Per a la resta de membres del Govern en llibertat provisional, la petició és de 7 anys per malversació i desobediència (Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs). En el cas dels membres de la Mesa i Mireia Boya, es sol·licita una multa de 30.000 euros per desobediència (menys per a Nuet, que és de 24.000 euros). En total, les penes sol·licitades per als 18 processats al Tribunal Suprem ascendeixen a 177 anys de presó.

El ministeri públic ha mantingut la tònica iniciada fa un any amb la presentació de les querelles. Llavors, obria el procediment judicial per uns suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació després de la concentració a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre, de la celebració de l'1 d'octubre i de la declaració d'independència.

Ara, amb la instrucció acabada tant a l'Audiència Nacional com al Tribunal Suprem ha confirmat la via de la rebel·lió. En els escrits presentats aquest divendres, clarifica per quins delictes acusa a cadascun dels 18 processats al Suprem i també als 4 de l'Audiència Nacional i les penes de presó que demana.

Detall de penes

El ministeri públic ha sol·licitat per a Oriol Junqueras la pena més alta i ho fa el dia que Junqueras compleix un any en presó preventiva. El considera «promotor i/o cap principal» de la rebel·lió i considera que per cometre el delicte de rebel·lió ha usat fons públics. Per tant, la malversació queda absorbida en el delicte de rebel·lió. A més, sol·licita per a l'exvicepresident 25 anys d'inhabilitació absoluta.

Les penes més altes es sol·liciten també per a l'exlíder d'ANC, Jordi Sànchez, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell. En el cas de tots tres estan acusats de rebel·lió i la Fiscalia també els considera líders. Per això, demana 17 anys de presó. En el seu cas, però, no tenen malversació (de fet, mai se'ls va arribar a processar per malversació, uns càrrecs que només pesaven sobre els membres del Govern). Pel que fa a les inhabilitacions, també sol·licita apartar-los de càrrecs públics durant els 17 anys.

La Fiscalia ha demanat 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació per a la resta de presos: Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull. En el seu cas, la diferència de pena sol·licitada s'explica perquè no estan considerats líders ni promotors de la rebel·lió. Sol·liciten per a tots ells inhabilitacions absolutes de 16 anys.

Cap diferència per a Santi Vila

Per a la resta d'exconsellers en llibertat provisional (Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs), la petició de penes baixa substancialment. El Suprem només els va processar per malversació i desobediència, una acusació que ara confirma la Fiscalia. Sol·licita per a ells 7 anys de presó i 16 anys d'inhabilitació absoluta. En aquest cas, no fa cap distinció per a Santi Vila, que va dimitir hores abans de la declaració d'independència del 27 d'octubre.

En el cas d'aquests tres exconsellers, també se'ls sol·licita una multa de 30.000 euros pel delicte continuat de desobediència (que no comporta penes de presó). Per aquest delicte, a més, sol·licita una inhabilitació d'1 any i 8 mesos.

Multes per a la Mesa i Boya

En el cas dels membres sobiranistes de la Mesa i de la cupaire Mireia Boya l'acusació és només per desobediència i, per tant, no es demana penes de presó. En el seu cas, però, sí es sol·liciten multes de 30.000 euros per a tots ells i inhabilitacions d'1 any i 8 mesos. L'excepció és Joan Josep Nuet que no sostenia les tesis sobiranistes però va facilitar el debat al Parlament. La Fiscalia demana una multa menor, de 24.000 euros, i una inhabilitació d'1 any i 4 mesos.

Peticions totals

En total, els 18 processats al Suprem sumen una petició de penes de fins a 177 anys. En el cas de les multes per desobediència, ascendeixen a 264.000 euros.

La Fiscalia no es mou

Confirmant la rebel·lió, a més, el ministeri públic deixa clar que no li ha tremolat el pols i que les peticions fetes per ERC i PDeCAT al govern espanyol no han tingut efecte. Els partits independentistes demanaven a Pedro Sánchez com a gest per negociar els pressupostos que instés la Fiscalia a rebaixar o retirar les acusacions contra els líders del procés. Tanmateix, el vicepresident, Pere Aragonès, havia dit obertament que també veurien com a bo aquest «gest» si es fes través de l'advocacia de l'Estat.

En aquestes setmanes, tant la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, com el govern espanyol han defensat que el ministeri públic és autònom i que, per tant, el poder executiu no hi podia influir. En canvi, l'advocacia de l'Estat sí que descartarà la rebel·lió i acusarà només per sedició i malversació.

El dilluns està previst que l'acusació popular, el partit ultradretà VOX, presenti també els seus escrits. No hi ha dubtes que mantindrà l'acusació per rebel·lió. Un cop ja s'hagin presentat els tres escrits serà el torn de les defenses, que tenen 10 dies per presentar-los. En els documents podran tornar a demanar diligències que fins ara els han refusat.

Processats ja per rebel·lió

El magistrat Pablo Llarena va processar per rebel·lió i malversació l'exvicepresident, Oriol Junqueras, els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Raül Romeva. També va demanar portar a judici per rebel·lió l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'exlíder d'ANC, Jordi Sànchez.

D'altra banda, va processar per delictes de desobediència (que no comporta penes de presó) i malversació els exconsellers Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. En el cas dels exmembres sobiranistes de la Mesa (Joan Josep Nuet, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Lluís Corominas) va processar-los només per desobediència. En el cas de la cupaire Mireia Boya, també estava processada per desobediència.

Les acusacions només formules escrits per als processats que s'asseuran al banc dels acusats al judici. Per tant, queden fora Puigdemont i la resta d'exconsellers que són a l'estranger, també Marta Rovira i Anna Gabriel.

Diferències entre rebel·lió i sedició

El delicte de rebel·lió està recollit en l'article 472 del Codi Penal i exigeix un alçament violent i públic per a determinats objectius, entre ells el de declarar la independència d'una part del territori. Les penes màximes poden arribar als 30 anys de presó per als considerats líders de la rebel·lió i sempre que s'hagin esgrimit armes. Les penes mínimes són de 5 anys.

En canvi, el delicte de sedició (recollit a l'article 544) s'atribueix als que s'alcen «pública i tumultuàriament» per impedir, ja sigui per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o de qualsevol autoritat o funcionari públic que hagi d'exercir les seves funcions o el compliment d'acords o resolucions judicials. En aquest cas, la forquilla de penes es mou entre els 4 i els 15 anys de presó per aquells que hagin dirigit la sedició i siguin autoritat.

En tots dos casos, a més, les penes comporten una inhabilitació absoluta per als mateixos anys.

Peticions que poden canviar al final del judici

Les que s'han donat a conèixer aquest divendres són conclusions provisionals i, per tant, les acusacions sol·liciten uns delictes i unes penes abans de començar el judici oral, que està previst que arrenqui al gener. Un cop la Fiscalia, l'advocacia de l'Estat i l'acusació popular (exercida per VOX) hagin escoltat els interrogatoris als acusats, hagin declarat testimonis i s'hagin aportat proves, caldrà que elaborin les conclusions definitives. Serà llavors quan tindran l'opció o bé de mantenir les peticions de penes o de rebaixar-les i canviar també la qualificació del delicte.