L'Advocacia de l'Estat demana 12 anys per a Junqueras i 11 i mig per als exconsellers presos per sedició i malversació

L'Advocacia de l'Estat ha demanat 12 anys de presó per a l'exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i 11 anys i mig per a la resta d'exconsellers presos: Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa. A tots ells els acusa de sedició i malversació però descarta la rebel·lió i, per tant, l'existència d'un alçament violent. Aquest organisme depèn directament del govern espanyol i ha marcat perfil propi desmarcant-se de la Fiscalia, que acusa per rebel·lió amb penes que arriben a 25 anys en el cas de Junqueras. A més, també rebaixa substancialment la petició respecte de la Fiscalia en el cas de Carme Forcadell, per a qui demana 10 anys per sedició. En el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, demana 8 anys de presó per sedició. Per a la resta d'exconsllers en llibertat (Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó) demana 7 anys per malversació i multes per desobediència. En el cas dels membres de la Mesa i de la cupaire Mireia Boya també acusa per desobediència i sol·licita només multes.

El gest que els partits independentistes demanaven al govern espanyol ha arribat a través de l'escrit de l'Advocacia de l'Estat. Aquest organisme depèn del Ministeri de Justícia i es persona en causes on creu que ha de defensar els interessos d'Hisenda per malversació de fons públics. Per tant, el seu posicionament es regeix estrictament per les ordres directes del govern espanyol, a diferència de la Fiscalia que és un organisme autònom (tot i que el càrrec de fiscal general està escollit directament pel govern de torn).

En el cas del Suprem, l'advocacia de l'Estat es va personar per la investigació d'un suposat delicte de malversació, tot i que l'advocacia també s'ha adherit a les peticions de la Fiscalia en el cas de les presons preventives.

Ara, amb l'acusació per sedició i no per rebel·lió (com és el cas de la Fiscalia General de l'Estat) el govern espanyol entén que l'1-O no va existir violència i es decanta per un «alçament tumultuari». Aquest canvi de posicionament de l'advocacia de l'Estat suposa que les dues principals acusacions al judici del procés no vagin de la mà.

Penes més baixes que la Fiscalia

L'Advocacia de l'Estat sol·licita, en total, 114 anys de presó per als acusats al Tribunal Suprem. Mentre que la petició de la Fiscalia ascendeix fins al 177 anys. Per tant, entre una acusació i l'altra hi ha 63 anys menys de diferència.

L'òrgan diferencia entre tres nivells d'acusació. Al capdamunt, hi situa Oriol Junqueras i els exconsellers empresonats a qui acusa per malversació i sedició per considerar que van tenir «el paper d'adoptar les decisions executives necessàries» per celebrar l'1-O. Per a l'exvicepresident demana 12 anys de presó i per als exconsellers presos Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa 11 anys i mig. En el cas de la Fiscalia, la petició per a Junqueras és la més alta i arriba als 25 anys i en el cas de la resta d'exconsellers presos de 16 anys.

Fa diferències amb els tres exconsellers que estan en llibertat provisional: Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs. L'Advocacia sol·licita per a ells 7 anys de presó per malversació i multa per desobediència greu per autoritat pública. Demana també inhabilitacions absolutes de fins a 10 anys i d'1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial per a exercir càrrec públic. En aquest cas, la petició de penes de presó de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat coincideixen i es centren únicament en el delicte de malversació (ja que la desobediència no comporta presó, només multes). En canvi, la Fiscalia demana inhabilitacions absolutes de fins a 16 anys.

En un segon grup situa els líders d'Òmnium, Jordi Cuixart, i l'exlíder d'ANC, Jordi Sànchez, a qui demana 8 anys de presó per sedició per «induir, sostenir i dirigir» però sense comptar amb la condició d'autoritat que sí tenen els exmembres del Govern. Per això, la petició d'anys és menor. També sol·licita una inhabilitació de 8 anys. En el cas de la Fiscalia, la petició de pena de presó és de 17 anys.

En un tercer grup situa l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, per a qui demana 10 anys de presó per sedició i els mateixos d'inhabilitació per un delicte de sedició. En el seu cas, la pena és més alta perquè sí tenia condició d'autoritat quan es van produir els fets. En el cas de la Fiscalia, la petició és de 17 anys.

En el cas dels exmembres sobiranistes de la Mesa i de la cupaire Mireia Boya la petició entre les dues acusacions coincideix. L'Advocacia de l'Estat considera a Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet com a autors d'un delicte de desobediència greu per al que sol·licita multa de 30.000 euros (24.000 euros per a Nuet) i una inhabilitació per a càrrec públic d'1 any i 8 mesos (1 any i 4 mesos per a Nuet).

En el cas de Boya, la inhabilitació també és d'1 any i 4 mesos (més baixa que per als membres de la Mesa, menys Nuet) i la multa sol·licitada de 24.000 euros. En aquest cas, sí que hi ha una lleu diferència amb la Fiscalia, que sol·licita una multa de 30.000 euros i inhabilitació d'1 any i 8 mesos.

Conseqüències polítiques

Els partits independentistes demanaven a Pedro Sánchez com a gest per negociar els pressupostos que instés la Fiscalia a rebaixar o retirar les acusacions contra els líders del procés. Tanmateix, el vicepresident, Pere Aragonès, havia dit obertament que també veurien com a bo aquest «gest» si es fes través de l'advocacia de l'Estat.

La decisió del govern espanyol d'acusar per sedició i no per rebel·lió ha provocat ja reaccions crítiques de PP i Cs. A través del Twitter, el líder dels populars, Pablo Casado, ja va titllar dijous la decisió «d'indecent» i suposava una «humiliació» per als espanyols. Per part de Cs, Albert Rivera, parlava d'una maniobra «immoral» i apuntava que hi hauria indults.

Diferències entre rebel·lió i sedició

El delicte de rebel·lió està recollit en l'article 472 del Codi Penal i exigeix un alçament violent i públic per a determinats objectius, entre ells el de declarar la independència d'una part del territori. Les penes màximes poden arribar als 30 anys de presó per als considerats líders de la rebel·lió i sempre que s'hagin esgrimit armes. Les penes mínimes són de 5 anys per als que únicament hi han participat.

En canvi, el delicte de sedició (recollit a l'article 544) s'atribueix als que s'alcen «pública i tumultuàriament» per impedir, ja sigui per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o de qualsevol autoritat o funcionari públic que hagi d'exercir les seves funcions o el compliment d'acords o resolucions judicials. En aquest cas, la forquilla de penes es mou entre els 4 i els 15 anys de presó per aquells que hagin dirigit la sedició i siguin autoritat.

En tots dos casos, a més, les penes comporten una inhabilitació absoluta per als mateixos anys.

Peticions que poden canviar al final del judici

Les que s'han donat a conèixer aquest divendres són conclusions provisionals i, per tant, les acusacions sol·liciten uns delictes i unes penes abans de començar el judici oral, que està previst que arrenqui al gener. Un cop la Fiscalia, l'advocacia de l'Estat i l'acusació popular (exercida per VOX i que presentarà els escrits dilluns) hagin escoltat els interrogatoris als acusats, hagin declarat testimonis i s'hagin aportat proves, caldrà que elaborin les conclusions definitives. Serà llavors quan tindran l'opció o bé de mantenir les peticions de penes o de rebaixar-les i canviar també la qualificació del delicte.