El Suprem aborda dilluns el debat sobre qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques

El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem abordarà dilluns el debat sobre qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques, si el banc o el client. Una trentena de magistrats decidiran quina jurisprudència donen per bona, si la que es ve aplicant des del febrer (que l'impost el paga el client) o la fixada en la sentència emesa el 16 d'octubre, on es determina que l'impost el paga el banc. La convocatòria d'aquest ple, per part del president de la Sala Contenciosa-Administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica, pel fre a l'aplicació d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost. En cas que el Suprem avali que l'impost l'ha de pagar el banc, l'alt tribunal n'haurà d'aclarir la retroactivitat. No està clar que la decisió es faci pública el mateix dilluns, segons apunten fonts jurídiques.

La sentència de la Secció Segona de la Sala Contenciosa-Administrativa del Suprem canvia la jurisprudència anterior i determina que és el banc qui ha de pagar l'impost d'actes jurídics documentats que grava les escriptures de les hipoteques, ja que argumenta que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és el banc. La decisió es va fer pública el passat 18 d'octubre i va generar importants pèrdues a les entitats bancàries. Aquell mateix dia els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d'euros en borsa. El Sabadell va liderar les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).

Díez-Picazo no va trigar ni 24 hores en fer una maniobra per frenar l'aplicació de la sentència. El president de la Sala Tercera del Suprem va emetre un comunicat el dia següent que transcendís el canvi de criteri de l'alt tribunal, on anunciava que portava aquesta decisió al ple de la Sala Tercera per debatre quina era la jurisprudència que s'havia d'aplicar. Tot i que la sentència del 16 d'octubre és ferma i no es pot revisar, el Suprem ha paralitzat la deliberació d'assumptes sobre impostos hipotecaris a l'espera del ple d'aquest 5 de novembre que determini si es canvia la jurisprudència aplicada fins ara.

A banda, segons van explicar fonts del sector bancari consultades per l'ACN, són els clients els que han seguit pagant l'impost d'actes jurídics documentats a l'hora de constituir una hipoteca. Des del Col·legi de Notaris, també van assegurar que les signatures d'hipoteques s'estaven fent com fins ara i el client continuava assumint la taxa. L'impost d'actes jurídics documentats suposa el gruix dels impostos que es paguen per una hipoteca i representa un 1,5% del seu valor.

Retroactivitat del canvi de criteri

Un dels aspectes de la sentència que haurà de concretar el ple de dilluns és la retroactivitat de la decisió, en cas que es confirmi el canvi de criteri. L'escrit de la Sala Tercera del Suprem no deixa clar si les persones que han pagat l'impost en un passat tenen dret a reclamar-lo. El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha calcula que més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l'impost de les hipoteques constituïdes en els últims quatre anys i que, per tant, no han prescrit. El valor de les reclamacions sumaria uns 830 milions d'euros només al Principat. Al conjunt de l'Estat, la xifra s'enfila als 3.631 milions d'euros d'un milió i mig de reclamacions.

Diverses entitats financeres han defensat que no hi pot haver retroactivitat i han avisat que, si es manté la nova doctrina, els preus de les hipoteques pujaran, la qual cosa acabarà repercutint negativament en el client. Tanmateix, l'Associació Espanyola de Banca (AEB) va assegurar que si el criteri canvia «s'adaptaran». Una altra concreció haurà de ser davant de qui s'ha de reclamar. Fonts expertes van explicar a l'ACN que una opció seria exigir el retorn dels diners al banc i una altra reclamar a les hisendes autonòmiques, encarregades de recaptar-lo.

Crítiques a la reacció del Suprem

Les crítiques a la reacció del president de la Sala Tercera del Suprem de retardar l'aplicació de la doctrina sobre l'impost d'hipoteques han vingut de diversos sectors. Associacions de consumidors, com Facua o Aicec-Adicae, en van criticar el «trastorn important» i la incertesa que ha comportat per als clients, alguns dels quals s'haurien vist afectats per la paralització de la signatura d'hipoteques per part dels bancs. Agents de l'àmbit econòmic han lamentat que la indefinició crea «inseguretat jurídica». Concretament, l'AEB va reclamar als poders públics una «major seguretat jurídica» i unes normes «clares i predictibles» per al mercat hipotecari.

Les associacions de consumidors també van denunciar les suposades «pressions» de les entitats financeres al Suprem per paralitzar l'aplicació de la sentència. En aquest sentit, Podem va presentar una querella contra el president de la Sala Tercera de l'alt tribunal per prevaricació per haver frenat l'aplicació de la sentència que obligava els bancs a pagar l'impost de les hipoteques. El Suprem no l'ha admès a tràmit.

Per la seva banda, l'Associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia i l'Associació Progressista de Fiscals van exigir la dimissió de Díez-Picazo en considerar que la seva actuació ha estat «insòlita» i van apuntar que la reacció del president de la Sala Contenciosa-Administrativa danya la imatge de la independència judicial. El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va reconèixer que no van gestionar bé la sentència sobre les hipoteques, va admetre el «dany reputacional» al tribunal però va descartar fer dimitir Díez-Picazo.

Antecedents

El 28 de febrer d'aquest mateix any, el Suprem va determinar que eren els clients els que havien d'assumir l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats derivat de la constitució d'una hipoteca. Aleshores, els magistrats van considerar que el subjecte passiu de l'impost era el prestatari i per tant havia de ser ell qui pagués el tribut. En canvi, una nova sentència, la del 16 d'octubre, de la qual ha estat ponent el magistrat Jesús Cudero, resol un recurs de l'entitat municipal d'habitatge de l'ajuntament madrileny de Rivas Vaciamadrid i diu el contrari: les despeses les ha de pagar el banc.

La decisió avalada pel vot de quatre dels sis magistrats compta amb un vot particular discrepant, emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que defensa el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, és a dir, que accepta la sentència però discrepa en algun punt de l'argumentació. Així, la sentència suposa l'anul·lació d'un article del reglament de l'impost (que establia que el client és el subjecte passiu de l'impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l'article 68.2 d'aquest reglament, aprovat pel reial decret 828/1995, de 25 de maig.