Estrasburg dona la raó a Otegi i dictamina que l'Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha donat la raó a Arnaldo Otegi i quatre demandants més dictaminant que l’Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just a Espanya. El tribunal amb seu a Estrasburg ha determinat aquest dimarts que l’alt tribunal espanyol va violar l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el «Dret a un procés equitatiu» quan se'ls va jutjar i enviar a presó pel cas 'Bateragune'. Els cinc demandants al·legaven que els magistrats de l'Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Actualment, els condemnats ja han complert les penes i es troben en llibertat. En el cas d’Otegi, el dirigent d’EH Bildu va ser sentenciat a dos anys de presó en aquest procés.

El tribunal d'Estrasburg ha considerat en la seva sentència que hi havia «un temor legítim» a què la sala que els va jutjar fos parcial perquè la jutgessa Ángela Murillo ja «havia utilitzat públicament expressions que implicaven que ja s'havia format una visió desfavorable del cas» en un procediment judicial anterior. El TEDH estima doncs que la seva participació en un nou judici amb Otegi relacionat amb ETA va ser «clarament incompatible».

«El comportament anterior de la jutgessa presidenta (així com la posterior anul·lació de la sentència del Tribunal Suprem) podrien justificar objectivament els temors de la resta de sol·licitants pel que fa a la seva imparcialitat», assegura la sentència. En conseqüència, el tribunal ha dictaminat que l'Audiència Nacional va violar el seu dret a un judici just.

De fet, els jutges d'Estrasburg estipulen que la jutgessa Murillo tenia «prejudicis» amb Otegi «pel que pensava que podia ser algun tipus d'afinitat amb l'organització terrorista ETA», i el nou judici tornava a tenir «ETA i les activitats terroristes com a element central». Per tant, el TEDH considera «inevitable» que la presència de la jutgessa generés «dubtes» sobre la seva «imparcialitat».

Sense indemnització

El TEDH ha rebutjat de forma majoritària i amb només un vot en contra la demanda d'indemnització el sindicalista basc Rafel Diez. El tribunal ha considerat que hi ha vies legals a Espanya per revisar les sentències en cas que Estrasburg dictamini una violació de la Convenció de Drets Humans. Per això, ha decidit que la constatació d'aquesta violació «és suficientment satisfactòria», una visió que no ha compartit la jutgessa suïssa Helen Keller. Segons aquesta, deixar en mans de la justícia espanyola aquest procediment és «insatisfactori» perquè retarda encara més «la possibilitat de reparacions quan el sol·licitant ja ha passat més de sis anys de presó i ha esperat més de set per obtenir el reconeixement de la violació». «El temps sempre és preciós a la vida, però encara és més valuós si tenim en compte que el sol·licitant va néixer el 1956 i vol participar en la vida política d'Espanya», afirma la jutgessa que menciona les inhabilitacions en la seva argumentació.

El procés 'Bateragune'

'Bateragune', en basc 'punt de trobada', és el nom amb què es coneix el procés judicial contra diversos membres de l'esquerra abertzale -entre els quals els demandants Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Rafa Díez, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez- per «integració en organització terrorista» sota l'acusació d'intentar reconstruir Batasuna per formar una aliança independentista seguint ordres d'ETA.

Entre els jutges que els van condemnar a tots ells a presó hi ha Ángela Murillo, la mateixa jutgessa que en un procés anterior, el 2010, havia condemnat Otegi per la seva participació en un homenatge a un etarra. Durant aquell judici, Murillo, Presidenta de la Secció Quarta de l'Audiència Nacional, va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme d'ETA. Davant la seva negativa a contestar, ella va dir: «Ja sabia jo que no em respondria a aquesta pregunta».

Arran d'aquests fets, Otegi va recórrer al Tribunal Suprem i aquest va manifestar, com sostenia ell, que les declaracions de Murillo generaven possibles prejudicis. Així, el Suprem va declarar nul·la la sentència de l'Audiència Nacional i va ordenar un nou judici amb un tribunal diferent. Otegi va ser finalment absolt el 22 de juliol del 2011.

Amb la decisió del Suprem a la mà, Otegi va intentar mitjançant un procés de recusació que s'apartés del cas Bateragune a Murillo i els altres dos magistrats que el van condemnar en el judici anterior, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel.

Però una sala especial de l'Audiència Nacional va rebutjar la recusació i Murillo, Palacios i Martel van declarar culpables Otegi i la resta de demandants, que han complert les penes de presó corresponents i han intentat sense èxit apel·lar a diferents instàncies a l'Estat, fins a arribar a Estrasburg, que ara els ha donat la raó.