L'asteroide Oumuamua és realment una nau espacial?

Astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian d’Astrofísica estimen que la forma allargada l’Oumuamua (elprimer asteroide interestel·lar conegut) opera com una vela. Especulen també amb la possibilitat que l’objecte tingui un origen artificial i hagi estat dissenyat per a un viatgede reconeixement interestel·larper una civilització avançada, és a dir, per extraterrestres.

Per altra banda, científics de laNASAestan estudiant el fenomen, que qualifiquen d’«emocionant» per les novetats que està aportant en el camp de l’astronomia. No obstant, l’agència aeroespacialno creu que l'objecte tingui origen extraterrestre.

Tot i aquestes diferències, el seu nom, Oumuamua, pronunciat com 'Oh-moo-ah-moo-ah', és una paraula hawaiana que significa «un passatger vingut de lluny que arriba primer».

Recentment s'ha publicat l’estudi del Centre Harvard-Smithsonian, titulat '¿Podria la pressió de la radiació solar explicar l’acceleració peculiar de l’Oumuamua?’ de la mà de Shmuel Bialy, investigador postdoctoral a l’Institut de Teoria i Computació, i Abraham Loeb, director d’aquest centre.

L’Oumuamua va ser vist per primera vegada el 9 desetembre del 2017. Va ser descobert a, aproximadament, 0,25 UA del Sol (un quart de la distància entre la Terra i el Sol), mentre sortia del Sistema Solar. En aquell moment, els astrònoms van notar que tenia una alta densitat, motiu que indica una composició rocosa i metàl·lica, i que girava ràpidament.

L’Oumuamua no va mostrarsignes de desgasificacióal passar a prop del Sol (cosa que hauriaindicat que era un cometa), un equip d’investigació va poder obtenir espectres que indicaven que l’Oumuamua estava més gelat del que es pensava. Després, quan va començar a abandonar el Sistema Solar, el Telescopi Espacial Hubble va agafar algunes imatges finals de l’Oumuamua, revel·lant un comportament inesperat.

Després d’examinar les imatges, un altre equip d’investigació internacional va descobrir que l’Oumuamua haviaaugmentat de velocitat, en lloc d’anar més lent, com s’esperava. Van afirmar que aixó era degut a una descàrrega de material en la seva superfíciea causa de l’escalfament solar.

Bialy i Loeb ofereixen en el seu estudi una contraexplicació. Si l’Oumuamua era un cometa, ¿per què no va experimentardesgasificació quan estava més a prop del Sol?. A més, citen altres investigacions que van mostrar que si la desgasificació fos responsable de l’acceleració, també hauria provocat una ràpida evolució en el gir de l’Oumuamua (que no es va observar).

Bàsicament, Bialy i Loeb consideren la possibilitat que l’Oumuamua pugui ser, de fet,una vela lleugera, una forma de nau espacial que depèn de la pressió de radiació per generar propulsió, similar al que està treballant Breakthrough Starshot, el projecte per enviar petites naus a altres sistemes.

Bialy i Loeb van calcular la forma i la relació massa-àrea que tindria un objecte tan artificial.El que van trobar va ser que una vela amb només una fracció de mil·límetre d’espessor (0,3-0,9 mm) seria suficient perquè una làmina de material sòlid sobrevisqués al viatge a través de tota la galàxia, tot i que això depèn de la densitat de massa de l’Oumuamua. Aquesta vela podriasuportar col·lisionsamb grans de pols i gas que impregnen el medi interestel·lar, així com forces centrífugues i de marea.

Els investigadors suggereixen que la sonda pot ser realment una vela difunta que flota sota la influència de la gravetat i la radiació estel·lar, similar als rebutjos dels naufragis de vaixells que floten a l’oceà.