La Junta Electoral avisa els independentistes que la promesa del càrrec d'eurodiputat s'ha de fer «físicament» a Madrid

La promesa del càrrec d'eurodiputat s'ha de fer «físicament» a Madrid. Així ho han confirmat fonts de la Junta Electoral Central a l'ACN, que han advertit que en tot cas una possible candidatura a les europees amb Oriol Junqueras o Carles Puigdemont es podria arribar a rebutjar si es declara als candidats «inelegibles». De fet, fonts de la Junta Electoral Central han confirmat que en cas d'una impugnació, els membres de la junta «haurien de decidir» sobre les llistes abans del comicis, previstos pel maig del 2019, i tenint en compte la situació processal dels candidats. Ara per ara, Junqueras i Puigdemont estan «suspesos» per càrrec públic per part del Suprem, però no formalment inhabilitats, i els experts consultats per l'ACN indiquen que això podria permetre'ls presentar-se a les eleccions, però no arribar a prometre el càrrec, que de totes maneres, s'hauria de fer presencialment.

Promesa presencial

Segons la llei orgànica de règim electoral general, la LOREG (224.2), «tots els candidats electes han de jurar o prometre acatament a la Constitució a la Junta Electoral central», a Madrid. Fonts de la Junta Electoral confirmen que aquesta promesa s'ha de fer en persona i de forma presencial.

Els electes han d'anar «físicament» al Congrés dels Diputats per ser reconeguts com a eurodiputats, segons recorden diversos parlamentaris consultats per l'ACN, que apunten que no coneixen cap cas en què l'accés al càrrec s'hagi fet a distància.

En el cas d'aconseguir un escó, Oriol Junqueras, si encara estigués en presó preventiva, hauria d'obtenir un permís penitenciari per anar davant de la Junta Electoral. El Suprem no li va concedir, per exemple, autorització per assistir als plens del Parlament de Catalunya. En el cas de Puigdemont, el seu retorn a Espanya podria implicar la presó immediata.

En les últimes eleccions europees, la Junta Electoral Central va marcar pel 13 de juny del 2014 la sessió pels «candidats electes per fer jurament o promesa d'acatament a la Constitució davant de la mateixa».

Suspensió vs inhabilitació

Però els obstacles per Junqueras i Puigdemont per arribar a ser eurodiputats arribarien molt abans de la possible promesa del càrrec, segons els experts. «Impugnació de les candidatures n'hi pot haver abans de les eleccions per part de qualsevol associació o partit polític, com VOX», explica a l'ACN el Doctor en Ciència Política de la UOC i expert en sistemes electorals, Ernesto Pascual. En aquest escenari, la Junta Electoral Central hauria de decidir com procedir, com ja va fer en el cas de les eleccions del 21-D, quan va permetre als presos i exiliats anar a les llistes.

Ara, però, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont no només estan a la presó i a l'exili, sinó que han estat suspesos per Llarena. Fonts de la Junta Electoral Central admeten que en aquest escenari hauran de deliberar si són o no «elegibles» i, si determinen que no, «no es podrien presentar». En aquesta deliberació, la diferència entre 'suspès' i 'inhabilitat' pot resultar «crucial», però les mateixes fonts prefereixen no aventurar-se a predir com podria decidir la Junta.

Per l'expert Ernesto Pascual, en canvi, la impugnació prèvia a les eleccions «no té recorregut», especialment si no hi ha sentència. «La llei és molt clara, diu que hi ha d'haver una decisió ferma sobre la inhabilitació» per prohibir una candidatura, diu l'expert. «En aquests moments hi ha una suspensió declarada per un jutge, que permet presentar-se, però no permet, després, la proclamació d'aquell candidat», afirma.

Seria en el moment previ a la presa de possessió, quan des de la Junta Electoral Central remarquen que cal la presència «física» dels futurs eurodiputats, en què es tombaria l'accés de Junqueras o Puigdemont al Parlament Europeu.

«El Suprem li dirà a la Junta Electoral Central: 'aquest senyor té un problema, està suspès per càrrec públic i per tant no pot ser proclamada la seva candidatura'», explica Pascual. Segons ell, és «ciència ficció» imaginar que la Junta Electoral Central plantegés una solució 'ad hoc' per permetre una promesa a distància o des de la presó perquè, abans, ja entraria en joc la suspensió dictada per Llarena.

Què diu la Unió Europea?

Per la seva banda, el Parlament Europeu es manté al marge d'una possible candidatura a les eleccions que inclogués Junqueras o Puigdemont, perquè en cap cas entra a valorar «qui pot ser escollit i qui no» membre de la cambra.

De fet, fonts de l'Eurocambra reiteren a l'ACN que és la legislació estatal, i en concret la Junta Electoral Central, la competent per decidir si Junqueras o Puigdemont podrien arribar a obtenir un escó a Brussel·les.

«El Parlament Europeu es limita a rebre el llistat oficial de diputats transmès per l'autoritat nacional competent», indiquen des de l'Eurocambra.

En el cas dels exiliats, com Carles Puigdemont, per ser eurodiputat d'una llista catalana, caldria que rebés l'aval de la Junta Electoral Central. La LOREG estipula en el seu article 220.bis que els ciutadans que volen ser escollits com a eurodiputats han d'especificar «el seu domicili a Espanya», tot i que no parla de residència, que és un concepte legalment diferent i que l'expresident ara té fixada a Bèlgica. En tot cas, Puigdemont també es trobaria amb la dificultat afegida de no poder prometre el càrrec en persona a Madrid.

Règim d'incompatibilitats

Un altre dels obstacles per Junqueras i Puigdemont per presentar-se a les eleccions europees és el règim d'incompatibilitats. Segons l'article 211 de la LOREG, és «incompatible» ser diputat a les Corts Generals o a les cambres de les comunitats autònomes, com el Parlament de Catalunya, amb esdevenir eurodiputat.

En aquest escenari, normalment es resol a favor del càrrec que s'ha adquirit més recentment, és a dir, en aquest cas, Junqueras i Puigdemont haurien de ser eurodiputats i deixar de tenir escó al Parlament.

Vot delegat

L'únic element que regula el Parlament Europeu i que podria afectar la situació de presos i exiliats és el del vot delegat. La cambra amb seu a Brussel·les i Estrasburg no preveu «cap» procediment per permetre la delegació de vot, segons han confirmat fonts parlamentàries a l'ACN.

Això implicaria que, si Oriol Junqueras pogués finalment jurar el càrrec, no podria votar al plenari europeu ni nomenar un substitut –a no ser que renunciés a l'escó i la llista corregués una posició.

De fet, l'Eurocambra no va crear «cap mecanisme per reemplaçar» un eurodiputat britànic que va entrar a la presó durant el seu mandat a Brussel·les. Les eurodiputades de baixa maternal o els qui estan malalts tampoc poden delegar el vot, com sí que passa al Parlament de Catalunya.