Descobreixen una superterra freda i fosca, veïna del nostre Sistema Solar

Al 2016, el descobriment de Próxima b, un planeta similar a la Terra queorbitaa l'estrella més propera al Sol ocupava la portada de la revista Nature. Dos anys després, Nature informa d'una nova troballa: unasuperterra, d'almenys 3,2 vegades la mida de la Terra i queorbitaa l'estrella Barnard.

El treball, una col·laboració internacional liderada per IgnasiRibas, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC-CSIC), compta amb la participació de científics del Centro de Astrobiología (CAB), dels instituts d'Astrofísica d'Andalusia i Canàries, de l'Observatorio Calar Alto, de la Universidad Complutense de Madrid i del CSIC.

La troballa ha estat possible gràcies a una de les majors campanyes internacionals d'observació de la història, en la qual telescopis de tot el món han pres prop de 800 mesures, «una quantitat d'informació ingent recaptada durant més de 20 anys», ha explicatRibasen declaracions a Efe.

«Totes aquestes dades ens han permès caracteritzar el sistema planetari queorbitaa Barnard», el segon sistema més proper a nosaltres i en el qual, a més, «no descartem que pugui haver-hi més planetes», sosté l'investigador.

Però, com és aquest sistema? El planeta recentment descobert depèn de l'estrella Barnard, una petita vermella d'entre 7.000 i 10.000 milions d'anys, «gairebé el doble de vella que el Sol», relativament inactiva i la més ràpida del cel nocturn.

Barnard b, batejat així en honor a la seva amfitriona, triga uns 233 dies enorbitara la seva estrella i, encara que està relativament prop d'ella (a un 40% de distància del que està la Terra del Sol), és un món fred i fosc que podria estar a uns -170 graus centígrads.

«És un món gelat perquè rep molt poca energia de la seva estrella: només un 2% del que la Terra obté del Sol», i es troba prop de l'anomenada 'línia de gel', una zona orbital al voltant d'una estrella en la qual compostos volàtils com l'aigua poden condensar-se en gel sòlid.

Per això, és «molt improbable» que Barnard b tingui aigua líquida a la superfície, però no es pot descartar que la tingui al subsòl, explicaRibas.

A més, comparada amb Próxima b, que es considera el planeta amb més possibilitats d'albergar vida fora del Sistema Solar, sembla poc probable que aquestasuperterrapugui contenir alguna forma de vida, però «la vida, de vegades, troba formes hàbils de sobreviure», adverteix el físic català.

La troballa ha estat possible gràcies a la tècnicaDoppler, un dels molts mètodes dissenyats pels astrònoms per descobrir planetes impossibles d'observar de manera directa.

La tècnica busca planetes a partir dels efectes que provoca en la seva estrella perquè, quan un planetaorbitaa una estrella, l'atracció gravitatòria fa que l'estrella es mogui també.

«I segons la física, quan una font de llum s'acosta a l'observador, el seu espectre es desplaça lleugerament cap al blau i la seva longitud d'ona és més curta i, quan s'allunya, es desplaça al vermell, cap a longituds d'ona més llargues. Per tant, quan veiem una estrella que es tentineja (s'acosta i s'allunya), es pot deduir que hi ha un planeta en òrbita», puntualitzaRibas.

La troballa de l'exoplaneta, que forma part dels projectes Red DotsiCARMENESdedicats a buscar planetes propers al Sistema Solar, ha estat possible gràcies als mesuraments d'alta precisió de telescopis de tot el món.

Entre ells, el famós caçador de planetaHARPSi l'espectrògraf UVES, tots dos de l'Observatori Europeu Austral (ESO).

«HARPSva exercir un paper vital en aquest projecte. Es van combinar dades d'arxiu d'altres equips amb mesures noves i superposades de l'estrella de Barnard de diferents instal·lacions», explica Guillem Anglada Escudé, de la Universitat Queen Mary de Londres.

«La combinació d'instruments va ser clau per poder corroborar els nostres resultats», subratlla l'astrònom espanyol qui, a més, va liderar el descobriment de Próxima b fa un parell d'anys.

I és que,HARPS, que mesura canvis en la velocitat d'una estrella causats per un exoplaneta que laorbita, és capaç de detectar variacions de velocitat de fins i tot 3,5 km/h (un ritme semblat al que utilitzem en caminar).

El treball ha utilitzat observacions de set instruments diferents que durant 20 anys han pres 771 mesures, una quantitat «ingent» d'informació, destacaRibas.

«El descobriment suposa un avanç significatiu en la cerca d'exoplanetes al voltant dels nostres veïns estel·lars, amb l'esperança de, finalment, trobar un que tingui les condicions adequades per albergar vida», conclou la investigadora de l'IAAicoautoradel treball, Cristina Rodríguez-López.

En el treball han col·laborat en l'estudi científics de Xile, Xina, França, Alemanya, Israel, Polònia, Suïssa, Estats Units i Regne Unit.