«Volem arribar a un públic que potser no compraria un llibre d'història convencional»

—Aquest llibre recull 124 episodis significatius del passat de Catalunya, des de fa 450.000 anys fins al 27 d’octubre del 2017. Com han fet aquesta selecció?

—Hem intentat seleccionar episodis que tenen una certa significació, tant pel fet que són un reflex de qüestions generals, mundials i universals, com aportacions i singularitats catalanes que poden clarament inscriure’s dins d’una visió molt més àmplia, en l’àmbit europeu, mediterrani o, fins i tot, mundial. La tria ha estat difícil, evidentment, i és discutible perquè és subjectiva, la gent pot trobar que hi falten o sobren coses, però penso que hi ha el més significatiu. Tal vegada un dels elements substancials del llibre és que cada episodi està redactat per qui considerem el principal especialista en la matèria. Això fa que hi col·laborin 98 historiadors de l’economia, de la cultura, de la música, arquitectes, periodistes, escriptors... És un llibre polifònic.

—Molts d’aquests autors fan aportacions molt noves sorgides de les darreres investigacions.

—En efecte, hi ha molts autors que són investigadors, i que els hem triat precisament perquè tot just acaben de publicar o investigar fets de notable novetat. Hi ha força articles de tesi, tant de l’època més antiga com de la contemporània. Un exemple ben tarragoní seria l’episodi de la matança que trobem en una cova de Capçanes, al Priorat. És la primera escena coneguda a Europa d’un home matant un home: són uns gravats de fa 10.000 anys en què uns arquers estan massacrant un grup humà. Aquest ha estat un descobriment de fa uns tres anys i encara no havia aparegut en el que podríem dir les grans obres d’història de Catalunya. En aquest llibre també hi ha els últims articles de dos historiadors que ja no hi són, Josep Fontana i Eva Serra.

—Quins episodis relaten?

—El de Josep Fontana parla sobre com el pensament il·lustrat de Capmany va ser segrestat per la historiografia il·lustrada espanyola, perquè no els interessava les idees que divulgava. El de l’Eva Serra tracta de l’efímera república catalana de 1641 sota la protecció de França i l’oferiment, en un acte de sobirania, del tron de Catalunya a Lluís XIII de França, que hauria estat Lluís I.

—Al llibre hi trobem moments cabdals de la història, però no són els elements ‘canònics’ de la història de Catalunya, sinó que aquests fets són descrits a través d’episodis concrets.

—És una història de Catalunya diferent. Per exemple, no hi ha una història de la Guerra Civil, sinó tres aspectes que ens semblen fonamentals. L’any 36, es parla dels cònsols estrangers que informen sobre el que està passant a Catalunya. L’any 37, els bombardejos italians sobre la població civil i, per tant, la internacionalització de la guerra. I l’any 38, els avenços en la medicina de guerra.

—En el llibre hi veiem la manera en què Catalunya es projecta al món.

—Catalunya és una cruïlla de camins, ha estat un passadís per a diferents pobles i cultures que ens han influït. A la vegada, ha estat un laboratori on s’han cuinat coses que s’han acabat projectant cap a fora. La seva ubicació l’ha fet un territori molt permeable a la gent, les idees, les tècniques i les influències exteriors. Tot això es veu molt clarament en aquests 124 episodis.

—Aquest és un llibre d’història, escrit per historiadors, amb una clara voluntat d’arribar al gran públic.

—Sí. D’una banda, perquè permet una consulta aleatòria. No cal començar pel primer capítol, cadascun és autònom, tot i que cada etapa té una introducció escrita per un especialista. Hem de reconèixer que els historiadors sovint oferim productes molt avorrits i que el gran públic difícilment pot seguir, però jo crec que aquest format, d’episodis variats i autònoms, ens permetran arribar a moltíssima gent que tal vegada no compraria un llibre d’història convencional.