Marchena rebutja apartar-se del judici del procés i nega tenir cap interès «directe ni indirecte»

El president del tribunal del procés i president de la Sala Penal, Manuel Marchena, ha presentat el seu escrit d'al·legacions per oposar-se a la recusació que li plantegen diversos acusats. Assegura no tenir cap interès «directe ni indirecte» en la causa contra el procés i també afirma que les crítiques contra el sistema d'elecció dels jutges –per decisió dels partits polítics- «no se sosté». En aquesta línia, apunta que a països com França, Bèlgica, Portugal o Itàlia també són els polítics els que escullen d'una o altra manera part del poder judicial. Per tant, creu que pel fet que 8 dels 20 vocals del CGPJ els escullin els partits «no pot conduir a la desqualificació per la seva falta d'imparcialitat» dels membres del tribunal. La decisió sobre la recusació l'haurà de prendre la Sala del 61.

El president del tribunal que ha de jutjar els acusats de la causa del procés, Manuel Marchena, ha respost en un escrit de 5 pàgines a les peticions de recusació que li han plantejat les defenses d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Anna Simó.

Les defenses van plantejar la recusació després de la polèmica suscitada per la filtració d'un missatge del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, que assegurava que podien controlar la Sala Penal «des del darrera». Dies abans, PP i PSOE havien pactat que Marchena abandonés la Sala Penal – i també el tribunal del judici del procés- per succeir Carlos Lesmes a la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Després de la filtració del missatge del líder popular, Marchena va renunciar.

Setè intent de recusació

En l'escrit d'al·legacions que ha presentat en data 30 de novembre, Marchena assegura que no hi ha cap motiu perquè hagi de deixar de presidir el tribunal que jutjarà Oriol Junqueras i els altres 17 processats i nega cap interès «directe o indirecte» en la causa.

Marchena aprofita per recordar que és el setè intent de les defenses de recusar membres del tribunal o també l'instructor de la causa, Pablo Llarena (recusat en tres ocasions) i que es tracta d'una «estratègia defensiva que obliga la sala una i altra vegada a raonar el seu distanciament respecte l'objecte de la causa».

Es desvincula de Cosidó

Sobre les manifestacions de Cosidó en el grup de Whattsapp amb els senadors populars, considera que provenen d'una «tercera persona» i que la imparcialitat d'un magistrat s'ha de mesurar per les seves interlocutòries «i no pot dependre de l'opinió de tercers que expressen el seu personal criteri sobre les conseqüències polítiques d'un determinat pacte entre dos forces parlamentàries».

Justifica la relació entre polítics i l'elecció de magistrats

En els escrits de les defenses també apuntaven com a causa de recusació el sistema d'elecció de la cúpula judicial per part dels polítics perquè permetia «permeabilitat» de la política en les decisions judicials. Segons Marchena, és un argument «inacceptable» i que «no se sosté».

Per replicar a les defenses, apunta que en d'altres països com Portugal, Itàlia, França o Bèlgica els polítics també intervenen d'una o altra manera en l'elecció de part dels magistrats. I que també passa això al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans, ja que als escrits les defenses fan referència a algunes de les seves decisions. «Els països del nostre entorn coneixen una participació –més o menys directa- del poder polític en el nomenament dels integrants de l'òrgan de govern del poder judicial», escriu Marchena.

Per tant, el president de la Sala Penal considera que la tesi sostinguda pels lletrats de la defensa conduiria «de forma inexorable a la genèrica desqualificació» de justícies com la belga, la italiana, la portuguesa o la francesa.

Marchena diu que el sistema constitucional espanyol «és tan millorable com qualsevol altre» però pel que fet que els partits escullin 8 dels 20 vocals que integren el CGPJ «això no pot conduir a la desqualificació per la seva falta d'imparcialitat del president i dels magistrats que composen la Sala Segona del Tribunal Suprem». «No és el mecanisme de designació el que condueix a l'escepticisme col·lectiu sinó les disfuncions que poden sorgir durant el procés d'elecció i nomenament», afegeix Marchena.

La decisió, a la Sala del 61

Qualsevol incident de recusació que es tramita acaba arribat a l'anomenada Sala del 61. Aquesta sala és la competent per resoldre aquest tipus de peticions i està formada pel president del Suprem, Carlos Lesmes, els presidents de les cinc sales del Suprem (en aquest cas, sense Marchena perquè és la persona recusada) i els magistrats més antics i més moderns de cadascuna de les sales.

Per tant, l'escrit de Marchena suposa simplement el seu posicionament davant la petició de les defenses que l'apartin del judici. També s'ha posicionat ja la Fiscalia, que s'ha oposat també a la recusació.