Convoquen una manifestació davant del Suprem el proper 15 de desembre
Denuncien la politització de l'alta magistratura, la «persecució de la dissidència» i la vulneració dels drets humans
Tribunal Suprem
Més de 70 entitats socials, sindicals i polítiques catalanes i de la resta de l'Estat es manifestaran el proper dissabte 15 de desembre davant la seu del Tribunal Suprem, a Madrid, per protestar contra la justícia espanyola. Amb el lema 'No hi ha justícia', es vol denunciar la politització de l'alta magistratura, la «persecució de la dissidència» i la vulneració dels drets humans, entre altres crítiques al funcionament judicial en casos com el procés sobiranista, els de llibertat d'expressió, delictes d'odi, violència masclista, corrupció política o els abusos dels bancs.
En el manifest de convocatòria de la manifestació, que es pot llegir a 'nohayjusticia.org', es recorden casos judicials «escandalosos» com els del 'Prestige', 'La Manada', el Castor, Nóos o Altsasu, i les condemnes contra els rapers Valtònyc i Pablo Hásel, el cas dels nadons robats, les crítiques a la 'llei mordassa' o la llei de partits, les multes a sindicalistes per fer piquets de vaga o la falta d'investigació dels crims del franquisme i d'ultradreta, a més de les sentències del Tribunal d'Estrasburg contra la justícia espanyola.
En referència directa al procés sobiranista català, es critica la investigació de desenes d'alcaldes, l'empresonament preventiu de diversos líders independentistes i les «ingerències greus en el funcionament» del Parlament i consistoris. També hi ha crítiques a les dificultats per perseguir delictes urbanístics i ambientals, els abusos dels bancs o la vulneració dels drets dels migrants quan són víctimes de delictes d'odi.
D'altra banda, es recorda que el Consell d'Europa ha criticat reiteradament la falta d'independència judicial a l'estat, sobretot a la cúpula. De fet, una de les principals crítiques és el sistema d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial i l'elecció, per part d'aquests, dels magistrats dels alts tribunals espanyols.
La mobilització està promoguda per l'organització Clam per la Llibertat, entre altres i compta amb l'adhesió dels CDR, entitats de juristes com Drets o Atenes, sindicats com IAC i Ustec, Justícia i Pau, i SOS Racisme. D'àmbit estatal hi ha l'ADICAE, que defensa els usuaris de la banca, o Ecologistes en Acció. La resta d'entitats, fins a superar les 70, són d'onze comunitats autònomes, com el Sindicat Andalús de Treballadors, els sindicats ELA i LAB, d'Euskadi, d'altres d'Aragó, Galícia, Balears, País Valencià, Canàries i Astúries, dues organitzacions de La Rioja i una quinzena de Madrid com l'Assemblea Feminista, l'Associació Lliure d'Advocats o Madrilenys pel Dret a Decidir.
PDeCAT, ERC, CUP i La Crida també donen suport a la mobilització, mentre que Òmnium i ANC de moment se'n mantenen al marge, tot i que estan informades. A més, en els propers dies s'hi podria afegir algun partit espanyol.
L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha dit que el procés sobiranista català «ha posat el focus» sobre algunes mancances de la justícia espanyola que fins ara quedaven «tapades». Segons ell, cap dels grans partits espanyols ha volgut arreglar mai la justícia, i per això mai s'hi ha invertit prou. A més, ha criticat que el poder judicial gaudeix de certa «immunitat». Per això, considera que aquesta mobilització s'emmarca en un «procés republicà» no estrictament independentista, sinó de crítica a les vulneracions de drets humans.
Una portaveu de Clam per la Llibertat, Núria Camps, ha explicat que aquesta mobilització pretén ser un «punt d'inflexió» per «teixir una xarxa» d'entitats socials que denunciïn aquest sistema judicial. Durant el judici als polítics independentistes, a més, es vol fer «d'altaveu» de les diverses «mentides» que es poden dir i, per tant, difondre tant a l'estat com a Europa les respostes que les desmenteixin.