Judicial
El TSJN no toca la condemna als cinc membres de 'La Manada' i la manté en 9 anys per abús sexual
La sentència del Tribunal Superior de Navarra compta amb un vot particular de dos magistrats que defensen que hi va haver violació i demanen elevar la pena a 14 anys
Un membre de La Manada detingut per intentar robar unes ulleres de sol a un centre comercial
El Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) ha confirmat la condemna de 9 anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual imposada a l'abril per l'Audiència de Navarra als cinc membres de La Manada pels fets dels San Fermines del 2016. La decisió compta amb un vot particular de dos magistrats que defensen que va existir violació i demanen elevar la pena a 14 anys, 3 mesos i 1 dia per un delicte continuat d'agressió sexual en apreciar que va existir intimidació. La sentència es pot recórrer encara davant del Tribunal Suprem. La decisió del TSJC ordena a l'Audiència de Navarra que, un cop sigui ferma, emeti una altra sentència exclusivament sobre el delicte contra la intimitat del que van ser absolts. Els acusats estan en llibertat provisional des del mes de juny.
El Tribunal Superior de Justícia de Navarra ha confirmat la condemna de 9 anys de presó als cinc integrants de La Manada que van violar en grup una jove durant els San Fermines de 2016. A l'abril, l'Audiència de Navarra els havia condemnat a la mateixa pena per un delicte d'abús sexual, descartant –en una sentència que va ser molt polèmica- que hi hagués agressió sexual perquè creuen que no hi va haver intimidació.
Segons el tribunal, a la sentència de l'Audiència de Navarra no troba en els acusats cap «gest» que acrediti una acció «intimidatòria» i que permeti qualificar els fets d'agressió, tal com demanaven els recursos. «Aquesta sentència es limita a dir en els fets provats que la víctima va adoptar una actitud de sotmetiment i passivitat», recull la resolució de TSJC.
La majoria de la sala del TSJC entén que canviar la qualificació d'abús a agressió «pressuposa inferir una força o amenaça, ni que sigui implícita, que no està explicada en el relat fàctic de la sentència recorreguda».
També rebutgen les crítiques tant de la defensa com de les acusacions sobre el jutge «mediàtic» i al·leguen indefensió. Els magistrats del TSJN defensen que la justícia ha de tenir «publicitat» i que és una premissa per a l'exercici del dret fonamental a la informació. A més, defensen la llibertat de premsa, que no exclou -diuen- el dret dels mitjans a posicionar-se sobre una informació.
Dos magistrats en contra
Dels cinc magistrats que han abordat els recursos, dos d'ells han emès un vot particular (Joaquín Galve i Miguel Ángel Abárzuza) en contra del criteri del tribunal i demanen que els cinc membres de La Manada siguin condemnats a 14 anys, 3 mesos i 1 dia per agressió sexual per considerar que sí va existir intimidació.
En el vot particular discrepen de la decisió majoritària de la sala i consideren que els acusats van protagonitzar «un acte d'intimidació i coacció creant per a tots ells» i que van «crear una parany» a la víctima, de la que diuen que tenia «pràcticament nul·la possibilitat de fugir o escapar».
A un dels acusats, a més, el consideren responsable del delicte de robatori amb intimidació (per robar el mòbil a la víctima) i creuen que caldria imposar-li 2 anys més de presó i no 900 euros de multa que va fixar l'Audiència de Navarra per un delicte lleu de furt.
Nova sentència pel delicte contra la intimitat
Així mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra ordena a l'Audiència Nacional que, un cop la sentència sigui ferma, en dicti una de nova exclusivament pel delicte contra la intimitat de la víctima, del que van ser absolts.
La sala entén, però, que no pot entrar en enjudiciar aquest delicte ja que els magistrats de l'Audiència de Navarra es van abstenir de jutjar. Per tant, declara la nul·litat de la part de la sentència on se'ls absolt del delicte contra la intimitat i ordena a l'Audiència Nacional que dicti una nova resolució únicament per aquest delicte.
Durant el judici, la Fiscalia ja va considerar dos dels acusats autors del delicte contra la intimitat per gravar la violació grupal. Segons el ministeri públic, la denunciant desconeixia que l'estaven gravant i, per això, de cap manera va poder donar el seu consentiment.
En llibertat des del juny
Els cinc membres de 'La Manada' estan actualment en llibertat provisional des del juny. Va ser la mateixa secció segona de l'Audiència Nacional –la que els havia jutjat- qui els va deixar en llibertat quan estava a punt de vèncer el termini màxim de dos anys estipulat per la llei per mantenir un acusat en presó provisional.
Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Navarra confirmen que encara és aviat per saber si les acusacions demanaran una vista per demanar l'execució de la sentència i, per tant, que tots ells tornin a entrar a la presó.