Espanya registra una xifra de naixements que no es produïa des del 1941

Espanya s’està quedant sense nens. Ho diuen les estadístiques. Entre gener i juny d’aquest any només han nascut 179.794 nadons, la xifra més baixa de tota la sèrie històrica que va començar a elaborar-se el 1941, i gairebé un 6 % menys que els que van nèixer un any abans.

I el problema és més greu encara, perquè mentre descendeixen els naixements augmenten les morts. En el mateix període van morir 226.384 persones, un 2,1 % més que en el primer semestre de 2017.

Així és que el nombre de morts menys el de naixements reflecteix una pèrdua de població, o creixement vegetatiu, 46.590 persones.

Aquestes dades formen part de les Estadístiques del Moviment Natural de la Població (naixements, defuncions i matrimonis) difoses avui per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que expliquen que la pèrdua de població, es deu tant a la mortalitat més gran com a la menor natalitat registrada aquest any.

El deteriorament demogràfic que pateix Espanya es va agreujar pocs anys després de 2008, quan va començar la crisi econòmica que va fer que gran part dels immigrants, majoritàriament una població jove amb una taxa de natalitat superior a l’espanyola, tornés als seus països d’origen o emigressin a altres zones a la recerca de millors oportunitats de vida.

I les conseqüències són evidents: menys naixements (gairebé un 25 % menys) i una caiguda de la població que, a més, cada vegada és més vella perquè l’esperança de vida cada vegada és més alta (per sobre dels 83 anys).

Des de 2012 quan Espanya va registrar la xifra de població més alta de la seva història, amb 46,8 milions d’habitants, s’ha reduït en prop de 200.000 persones.

Lluny queden les dècades dels 60,70 i 80 en les quals els naixements superaven amb escreix el mig milió i el nombre mitjà de fills per dona era major de dos.

El problema de la natalitat és comú a totes les comunitats autònomes, encara que és més acusat a La Rioja, on van caure un 13,7 %, seguida d’Extremadura, amb un 10,3 % i de Cantàbria, amb un 7,8 %.

I és que, segons una estadística recent de l’INE, a les dones espanyoles els agradaria tenir més fills (la taxa de fecunditat actual és d’1,3 fills) però els problemes laborals, de conciliació i econòmiques li ho impedeixen.

El nombre de naixements registrats en el primer trimestre, dels quals dos de cada deu són de madre estrangera, ha continuat la tendència a la baixa iniciada el 2009, que només es va interrompre el 2014, quan hi va haver un lleuger repunt.

Mentre que les morts continuen augmentant per cinquè any consecutiu.

Per comunitats, l’evolució de les defuncions no ha estat homogènia. Han augmentat a dotze de les disset regions encapçalades per les Canàries on han crescut un 10,2 %, Andalusia, amb un 5,3 % i Cantàbria, amb un 5,1 %.

Com a resultat d’aquestes dades, el saldo vegetatiu (augment o pèrdua de població) entre gener i juny només ha estat positiu en tres comunitats: Comunitat de Madrid, amb 3.714 persones més; la Regió de Múrcia, amb 997; i les Illes Balears, amb 428 habitants més.

Mentre que les que més població han perdut han estat Galícia, amb un descens de 9.135 persones; Castella i Lleó, amb 7.857 menys i la Comunitat Valenciana amb un descens de 5.959 habitants.

L’INE també ha publicat avui les dades definitives de 2017, segons les quals, van nàixer 393.181 nadons i hi va haver 424.523 defuncions, amb la qual cosa la pèrdua de població va ser de 31.342 persones.