El Suprem torna a denegar la llibertat a Sànchez, Turull i Rull perquè hi ha «més risc de fugida»
Els magistrats diuen que no han canviat les circumstàncies per les que anteriorment els han negat sortir de la presó i que la proximitat del judici referma la presó provisional
Sànchez i Turull comuniquen a la direcció de Lledoners l'inici d'una vaga de fam sense determinar-ne la durada
El Tribunal Suprem ha tornat a denegar la llibertat provisional a Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, tots tres en vaga de fam. La seva defensa havia registrat un escrit després de la presentació dels escrits d'acusació on al·legava que s'havien modificat les circumstàncies que els mantenien empresonats. Entre elles, que es vulnerava el dret de ser iguals davant la llei perquè, per exemple, la Fiscalia demanava més anys per a l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero (en llibertat) a l'Audiència Nacional que l'advocacia de l'Estat per a ells en la causa del Suprem.
Els magistrats redunden en arguments ja esgrimits en peticions anteriors i diuen que res ha canviat. El ponent de la resolució ha estat Manuel Marchena, que presideix la Sala Penal i que estarà al capdavant del tribunal del judici de l'1-O. Fiscalia, Advocacia de l'Estat i Vox també s'havien posicionat en contra.
El Suprem ha tombat la que pot ser l'última oportunitat per a Rull, Sânchez i Turull de sortir en llibertat abans del judici.
La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull va tornar a sol·licitar la llibertat després de la presentació dels escrits de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox, a principis de novembre. Considerava que hi havia circumstàncies noves que havien de portar els magistrats a estudiar si podien deixar-los en llibertat provisional o, per contra, imposar-los mesures cautelars alternatives a la presó.
Per una banda, la defensa sostenia que tant el ministeri fiscal com l'Advocacia de l'Estat havien sol·licitat «nombrosa prova» i que això feia preveure que el judici comencés «ben entrat el 2019». També argumenten que, si estan en llibertat, es garanteix millor el dret a defensa perquè tenen més facilitats per preparar un judici que, pressuposen, durarà mesos.
Comparacions amb Trapero
La defensa també considera que se'ls ha vulnerat el dret a ser iguals davant la llei perquè hi ha diferències entre els encausats en els escrits d'acusació de l'Advocacia (acusa només per sedició) i la Fiscalia i també amb l'altra causa que s'instrueix a l'Audiència Nacional. En concret, sostenen que la Fiscalia sol·licita per a l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero (en llibertat provisional), més anys de presó per rebel·lió que els que demana per sedició l'advocacia de l'Estat per als seus clients. En el cas de Sànchez, l'advocacia de l'Estat n'hi sol·licita 8 mentre que la Fiscalia en demana 11 per a Trapero a l'Audiència Nacional.
A l'escrit, a més, es feia una crida a la «coherència» de la justícia espanyola «en el seu conjunt» i el lletrat exposava que hi ha condemnats en primera instància a penes molt altes de presó i que estan lliures. Posava d'exemple casos com el de 'la manada' o casos de corrupció com la Gürtel, Lezo o Cajamadird.
A més, la defensa exposava que no es pot «sancionar» els presos pel fet que d'altres implicats estiguin a l'estranger i recorda que sempre s'han presentat a tots els requeriments judicials.
Sense canvis
En canvi, els magistrats entenen que no s'han modificat les circumstàncies que ja havien justificat en resolucions anteriors per mantenir-los entre reixes abans del judici. A més, apunten que els indicis de reiteració delictiva ja els ha descrit tant el jutge instructor, Pablo Llarena, com la sala de recursos.
Proximitat del judici
En la interlocutòria, també destaquen que el fet que s'hagin presentat els escrits de qualificació és símbol que el judici està a prop i que això «no debilita la procedència de la presó preventiva sinó que la reforça el seu significat genuí»
També argumenten que un cop s'ha tancat la instrucció, se'ls ha processat i estan a les portes del judici s'incrementa el risc de fugida. «No té sentit que la voluntat d'acatar la crida per al judici oral s'imposi entre els processats amb exclusió de tot risc de fugida», recull l'escrit del tribunal.
Sobres les suposades diferències davant la llei, els magistrats argumenten que les interlocutòries sempre han estat «individualitzades» valorant per a cadascun d'ells i per separat els fets i les mesures cautelars a adoptar. I això, entenen els magistrats, no ha canviat amb la presentació dels escrits d'acusació.
Tampoc escolta l'argument sobre les diferències entre tots tres i d'altres encausats. Per al tribunal, «no té virtualitat» per deixar sense efecte la presó provisional en aquest procediment.
Per tot plegat, deneguen la petició de llibertat.