Els advocats del presos defensen al Suprem que tots els fets que es volen jutjar van tenir lloc a Catalunya

Els advocats dels presos han defensat al Tribunal Suprem que la causa s'ha d'enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Al·leguen que tots els fets que s'han de jutjar van tenir lloc a Catalunya i alerten que s'han buscat «excuses» per mantenir la causa a Madrid perquè hi ha «interessos» que així sigui. Entre d'altres, apunten que es vulneren drets fonamentals com el dret al jutge predeterminat per la llei i el de la doble instància, ja que si es jutja al Suprem no es podrà recórrer la sentència. Així ho han defensat durant la vista de previ pronunciament, que suposa l'avantsala del judici de l'1-O i que ha de servir per confirmar si el Suprem és competent per jutjar el procés.

Els advocats dels presos han intervingut per primer cop davant el tribunal que jutjarà l'1-O, sempre que es confirmi que el judici es farà al Suprem. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha permès torns amplis d'intervenció i ha recomanat que no superessin els 20 minuts, ja que els arguments ja els han pogut expressar a través d'escrits prèviament.

El primer en intervenir ha estat el lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, ha dit que han denunciat la no competència del Suprem en tots els tràmits que han fet i considera que és «artificial» que es mantingui en aquest tribunal. Ha alertat que si així es determina després de la vista de previ pronunciament hi haurà vulneració de drets. «No es tracta de complir la legalitat ordinària sinó els drets fonamentals», ha manifestat. Entre d'altres, el dret a tenir el jutge predeterminat i el de la doble instància.

Van den Eynde ha denunciat com s'ha fet la instrucció i ha dit que serà un judici on es parli «d'injustícia, causa general, procés polític i violació de drets fonamentals». «Es tracta d'un relat de promoció d'idees, d'ideologia, molt aliè a la naturalesa criminal dels fets», ha denunciat.

Poca confiança en la vista

Per la seva banda, l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, ha defensat que els fets del 20 i 21 de setembre, i l'1 d'octubre, els fets es van cometre «clarament a Catalunya», motiu pel qual sosté que la competència hauria de ser del TSJC. A més, ha afegit que hi ha altres fets recollits en els escrits d'acusació que són «actes preparatoris» que no són «tipus penals de rebel·lió o sedició». Pel que fa a la malversació, també ha dit que, en cas que n'hi hagués hagut, s'hauria fet «dins del territori de Catalunya» i afectant el patrimoni administrat per la Generalitat.

Pina també ha recordat que, en el cas del 9-N, «ningú es va plantejar la competència del Suprem» mentre que en aquell cas «es mostraven fotos de gent votant a l'exterior». De fet, ha recordat que la sala del Suprem s'hi va pronunciar, essent ponent Manuel Marchena. A més, l'advocat, que ha mostrat «poca confiança» en que el judici es remeti a Catalunya, ha remarcat que, si el judici s'acaba fent al Suprem, «es pot vulnerar el dret a la doble instància».

Jutjar els fets, no els efectes

Per la seva banda, l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, ha contestat els arguments de la Fiscalia per oposar-se a enviar la causa a Catalunya i ha dit que, en tot moment, es fixa en els «efectes» fora de Catalunya de la declaració d'independència o una «suposada derogació de la Constitució». En tot cas, Arderiu creu que els fets sempre es van produir a Catalunya i que no es pot tenir en compte on haurien repercutit els efectes. Arderiu també ha denunciat que si se'ls jutja al Suprem no tenen dret a la doble instància, ja que la sentència l'emetrà el Suprem i no es podrà presentar recurs.

L'advocada que representa Joaquim Forn, Judit Gené (sòcia de Xavier Melero, advocat habitual), també s'ha pronunciat en aquesta línia. ha denunciat que la instrucció ha servit per evidenciar que els fets investigats «van produir-se a Catalunya» i que molts d'ells provenen de la investigació feta pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Per tant, considera que no es pot sustentar que la causa l'ha de jutjar el Suprem perquè la DUI va tenir «efectes» a tot. «No es tracta d'avaluar els efectes sinó on van tenir lloc els fets», ha reiterat.

Gené ha criticat que es vulgui «arrossegar tota la causa al Suprem» agafant-se a fets com l'acció de les delegacions de la Generalitat a l'exterior (que van actuar com a lobby, ha dit) o el fet que es fes un ingrés de 50.000 euros a una sucursal del BBVA a Brussel·les.

«Tribunal sensible a influències polítiques»

Per la seva banda, la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha dit que no era aforat i que no hi ha «ni un fet» que en relació a la seva actuació que tingués lloc fora de Catalunya. A més, ha recordat que abans de les querelles presentades per la fiscalia general a finals d'octubre de 2017 ja s'estava investigant el referèndum al jutjat 13 de Barcelona i que «n'era el competent».

També ha recordat, com d'altres lletrats, que en el judici del 9-N es van jutjar a Catalunya els aforats al Parlament i només Francesc Homs (diputat al Congrés) va tenir judici al Suprem. «No hi va haver cap problema en dividir la causa», ha dit.

També ha posat de relleu que s'han retirat les euroordres i s'han rebutjat aforats als que s'imputaven els mateixos fets, com és el cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvador. A més, ha remarcat que hi ha hagut «absència d'investigació internacional» i que la Fiscalia ha usat això com a «excusa» per portar la causa al Suprem. «De tots els tribunals hem anat a buscar el més sensible a les influències del poder polític i econòmic», ha criticat.

Uns arguments que també ha reiterat l'advocat de Dolors Bassa, Mariano Bergés, que ha afirmat que cap actuació en relació als delictes de rebel·lió o malversació va tenir lloc fora de Catalunya. I ha criticat que es vulgui justificar la competència del tribunal només per una «conferència a l'estranger sobre el dret a l'autodeterminació».

L'advocat de Carles Mundó, Josep Riba, ha reiterat l'argument que la competència del judici hauria de ser del TSJC perquè els fets que descriuen les acusacions van passar a Catalunya. «Es parla d'un centre de gravetat, aquest centre de gravetat s'hauria produït a Catalunya», ha dit, també en el delicte de malversació, un dels delictes pels qual està acusat el seu client. Sobre aquest delicte, ha dit que les quantitats de les que parla les acusacions són «molt petites» i que, en qualsevol cas, «l'ordre de pagament s'hauria fet des de Barcelona» i «el perjudici econòmic és al patrimoni de la Generalitat».

La defensa de Mireia Boya, Carles López, creu que les acusacions tenen un interès perquè la causa es jutgi al Suprem, però que «no és acceptable» que el mateix tribunal «tingui interès en arrogar-se aquesta competència». López ha denunciat que hi ha una «raó d'estat» i una «raó ideològica» per a l'enjudiciament dels fets contra tots aquelles que «es declaraven independentistes».

Per la sevan banda, la defensa de Santi Vila, exercida per l'advocat Juan Segarra, ha argumentat que si el judici s'acaba fent al Suprem es podria vulnerar la regla d'aforament. També ha dit que «cap delicte» dels que s'imputa al seu client «es va portar a terme fora de Catalunya». L'advocat d'Anna Simó, Raimon Tomàs, ha remarcat que el TSJC «ja estava instruint els fets i s'havia declarat competent», sense que s'hagués discutit, i que quan es passa al Suprem es fa amb una «aplicació arbitrària i imprevisible».

Finalment, l'advocat de Joan Josep Nuet, Enrique Leiva, ha defensat que el seu client és un «rara avis» en aquest procediment i ha remarcat que «no té ni orgànicament ni ideològica cap relació cap a les tesis independentistes».