Un assaig clínic demostra l'efecte positiu de les vacunes d'immunoteràpia en el càncer cerebral

Un assaig clínic ha testat per primera vegada en humans vacunes d'immunoteràpia personalitzades en el càncer de cervell. Es tracta de vacunes adaptades a les característiques específiques dels tumors individuals i sistemes immunitaris dels pacients amb glioblastoma, el tipus de tumor cerebral més comú i que és molt agressiu. Vall d'Hebron ha participat en aquest estudi que la revista 'Nature' publica aquest dimecres. Els glioblastomes són tumors amb una baixa càrrega mutacional a diferència d'altres, com el melanoma. Això fa que trobar tractaments d'immunoteràpia efectius sigui més complicat. L'estudi indicaria que fins i tot els tumors amb una baixa càrrega mutacional, com els glioblastomes, són susceptibles de ser abordats amb immunoteràpia personalitzada.

L'estudi, internacional i multicèntric, s'ha desenvolupat en Fase I (la primera etapa del desenvolupament clínic d'un nou medicament). Hi van participar 15 pacients de sis hospitals europeus, un d'ells de Vall d'Hebron. Tots havien estat recentment diagnosticats de glioblastoma i van rebre diverses dosis de dues vacunes d'immunoteràpia. «En aquest estudi es generen vacunes pròpies del tumor del pacient. És important, sobretot perquè nosaltres tractem persones, no malalties», afirma el doctor Francisco Martínez Ricarte, investigador del grup de Recerca en Neurotraumatologia i Neurocirurgia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) que ha participat en l'assaig clínic.

La primera de les vacunes, APVAC1, era activament personalitzada i estava dirigida a antígens -substància capaç d'induir una resposta immunitària- no mutats. La segona, APVAC2, es dirigia preferentment contra neoantígens -antígens nous a l'organisme-. Les composicions de les vacunes eren totalment personalitzades per a cada pacient. «L'antigen és com el DNI d'una cèl·lula i el sistema immunològic busca reconèixer-los. El que fem és potenciar que sigui el propi cos el que ataqui», assenyala Martínez Ricarte.

Les dues vacunes van mostrar una seguretat favorable i una taxa d'immunogenicitat (capacitat per induir una resposta immunitària) alta. La mitjana de la supervivència dels pacients que van participar a l'estudi es va allargar uns mesos respecte a la mitjana general de les persones que pateixen glioblastoma i alguns han sobreviscut.

L'estudi exemplifica en un entorn clínic la viabilitat d'una forma molt personalitzada d'immunoteràpia per tractar el glioblastoma. «Creim que la immunoteràpia ha vingut per quedar-se, tant en aquest càncer com en altres», subratlla aquest neurocirurgià de Vall d'Hebron. Amb tot, Martínez Ricarte es mostra molt prudent davant d'aquests resultats de l'estudi en Fase I. Obren una via molt important, però encara han de passar alguns anys perquè aquestes vacunes puguin arribar a la Fase III. També es necessita finançament per continuar investigant, si bé la publicació a 'Nature' pot ajudar-hi.

La investigació demostra el concepte de l'enfocament del Consorci de Vacunació Activament Personalitzat de Glioma (GAPVAC). Han dirigit l'estudi el doctor Wolfgang Wick, de la Universitat de Heidelberg i el Consorci Alemany del Càncer (DKTK), i el doctor Pierre-Yves Dietrich, de la Universitat de Ginebra, i ha comptat amb la participació dels doctors Juan Sahuquillo, cap del grup de Recerca en Neurotraumatologia i Neurocirurgia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR); de Martínez Ricarte i del doctor Jordi Rodón, investigador associat al Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i actualment també investigador a l'MD Anderson Cancer Center de Texas.

El Consorci GAPVAC és un dels primers grups del món que té com a objectiu detectar mutacions en el glioblastoma per optimitzar i individualitzar els medicaments. Compta amb finançament de la Unió Europea (beca EU, FP7-HEALTH Recerca i Innovació) i està liderat per Immatics Biotechnologies GmbH (Tuebingen, Alemanya) i BioNTech AG (Mainz, Alemanya). A més de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, a l'estudi van participar l'Hospital Universitari de Heidelberg (Alemanya), l'Hospital Universitari de Tuebingen (Alemanya), l'Hospital Universitari de Ginebra (Suïssa), el Centre Mèdic de la Universitat de Leiden (Països Baixos) ), el Ringhospitalet (Copenhaguen, Dinamarca), així com els BCN Peptides (Barcelona), l'Associació d'Immunoteràpia del Càncer (CIMT), la Universitat de Califòrnia San Francisco (EUA), la Universitat Southampton (Regne Unit) i l'Institut Technion (Haifa, Israel).

«Aquí estic»

El glioblastoma és una forma agressiva de tumor cerebral amb mal pronòstic. Ara com ara, compta amb diverses estratègies terapèutiques poc efectives. Ara bé, la investigació obre portes d'esperança.

Marcos Granado va ser operat pel doctor Martínez Ricarte fa sis anys d'un glioblastoma i aquest dimecres ha estat convidat per Vall d'Hebron per explicar el seu cas aprofitant la publicació de l'estudi a 'Nature' tot i que ell no és el pacient que hi participa.

Granado va tenir un accident de moto a causa d'un atac epilèptic, que li havia provocat el tumor. Des d'aleshores es va començar a trobar malament i després d'algunes visites a urgències, li van fer diverses ressonàncies que van portar al diagnòstic. El van operar per extirpar-li el tumor, va rebre quimioteràpia, radioteràpia i va participar en un altre assaig clínic. «Aquí estic. Pràcticament igual que abans d'operar-me», ha subratllat Granado, que ha somrigut: «En aquests anys, he tingut una filla». «I he fet un màster», ha afegit.

L'abordatge dels tumors del cervell a Vall d'Hebron

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron realitza un abordatge multidisciplinari per al tractament dels tumors cerebrals tant en adults com en infants. Els serveis d'oncologia, radioteràpia, neuroradiologia, neuropatologia i neurocirurgia formen part d'un programa neurooncològic que proporciona un tractament integrat d'avantguarda per a pacients amb tumors del cervell i del sistema nerviós central.

La recerca translacional en neurooncologia està integrada en un programa multidisciplinari amb un fort enfocament en el desenvolupament primerenc de fàrmacs en tumors cerebrals primaris malignes, especialment glioblastomes. El programa de neurooncologia inclou un Comitè de Tumors Cerebrals que es reuneix setmanalment per discutir i revisar casos complexos i determina el mètode òptim de tractament per a cada pacient.