La Guàrdia Civil creu que Laura Luelmo va morir la mateixa nit que va desaparèixer

La Guàrdia Civil va tenir clar des del principi que Bernardo Montoya era el sospitós amb "majúscules" de la desaparició a El Campillo (Huelva) de Laura Luelmo, que va morir aquella mateixa nit després de ser colpejada pel seu assassí a l’habitatge d’aquest, on va romandre poc temps.

Catorze dies després de la desaparició de la jove professora de Zamora, de 26 anys, el coronel en cap de la Comandància de l’institut armat de Huelva, Ezequiel Romero, i el tinent coronel de la Unitat Central Operativa (UCO) Jesús García Fustel han ofert alguns detalls de la investigació del cas, encara no acabada.

Tampoc no ho està l’autòpsia definitiva, per la qual cosa encara no pot concretar-se el moment exacte de la mort de la jove, si bé els investigadors creuen que va morir la nit del 12, el mateix dia que va desaparèixer.

Pensen també que la víctima va romandre poc temps a casa de Montoya i que aquest la va portar de seguida, probablement dins del maleter del seu cotxe, fins un paratge d’estepes, a entre 5 i 10 quilòmetres de distància de l’habitatge, i va poder ser allà on va agredir sexualment la jove, que podria estar inconscient.

Després d’explicar l’ampli dispositiu desplegat per a la recerca i investigació del cas, els agents han ofert algunes dades comprovades i han deixat clar que, per la seva família, no entrarien en detalls escabrosos.

Va ser el dia 12 a les 16.22 hores quan Laura Luelmo va enviar l'últim missatge de WhastApp al seu xicot, a qui li deia que potser sortiria a caminar si no feia gaire vent.

Encara que en els últims dies s’ha publicat que la professora -que feia una suplència en l’institut de Nerva- va sortir a fer running, els investigadors han assenyalat que, en tot cas, va sortir a caminar perquè per prescripció mèdica no podia córrer.

Sí que s’ha constatat també que a les 17.20, com a figura al tiquet, la jove va comprar diverses coses en un supermercat -ous, aigua i patates fregides- i que cap a les 18.10 aproximadament un veí va veure el cotxe de Montoya a la porta de casa seva amb el maleter obert.

En aquesta franja horària va ser quan probablement Montoya, que va confessar que li havia agradat Laura, va veure la jove amb la bossa del supermercat i per força se la va emportar al seu habitatge, a l’entrada del qual havia deixat un braser.

Segons el relat del mateix agressor als investigadors, ja dins de casa li va lligar les mans per darrere, li va tapar la boca amb cinta i la va tirar a terra. De seguida es va adonar que tenia el braser fora en un pedrís, va sortir cap a ell i quan va tornar la seva víctima es va aixecar i li va clavar una puntada de peu al costat.

La reacció de la Laura enfada el seu agressor -un assassí "desorganitzat" i amb "un alt grau d’impulsivitat", segons l’opinió dels investigadors-, la llança contra el terra i es colpeja al front.

Montoya ha relatat en la seva declaració que es va espantar i que se la va portar al camp, on diumenge dia 16 un membre de Creu Roja que participava en la recerca va trobar unes peces de roba i va donar avís a una patrulla del Seprona, que va trobar el cos nu de cintura cap a baix.

La hipòtesi amb què treballen els investigadors és que Laura Luelmo no va estar gaire temps a casa de Montoya, on sí que van aparèixer restes de sang d’ambdós, també en una fregona.

També sospiten que, atesa la posició de les cames i el cos, la Laura "no va tenir sofriment" en aquest lloc i que, per tant, podria estar inconscient si és que va ser agredida sexualment allà. Pel que sembla, Montoya li va treure els pantalons, una de les peces que es van trobar a prop del cos.

Les temperatures nocturnes bastant baixes que es registren en aquesta zona de la serra de Huelva van poder contribuir que el cadàver es mantingués en bon estat, com es va comprovar en la seva troballa, tal com han dit els comandaments de la Guàrdia Civil.

Al cap de poques hores de denunciar-se la desaparició, els agents van veure Montoya sortir de casa seva amb alguns objectes, el van identificar i li van preguntar si coneixia la jove, però ell ho va negar.

Immediatament van comprovar els seus antecedents -a l’octubre havia sortit de la presó- i el van sotmetre a una estreta vigilància amb un seguiment de tots els seus moviments, inclosa la seua visita a un centre de salut per un cop al costat, el que després va declarar li havia clavat la seva víctima.

Montoya va intentar en una ocasió, molt enganxat a la paret per intentar no ser vist, arribar fins a casa seva, però va desistir en adonar-se de la presència de la Guàrdia Civil. També va ser seguit fins una gasolinera de Palos de la Frontera, on es va proveir.

A tota hora, els investigadors, que no van descartar del tot una desaparició accidental -de fet la seva família va trobar a faltar peces esportives a la casa, el que denotava que efectivament podia haver sortit a caminar-, van tenir clar que no podrien fer res que posés en risc la vida de la jove.

A més, al principi tampoc no tenien dades objectives de la implicació de Montoya, però sí la seguretat que, atesos els seus antecedents, no ocultaria la jove a casa seva.

El dimarts 18 la Guàrdia Civil va estrènyer el cercle i va abalisar el vehicle del sospitós, que va voler entrar a fer les seves necessitats a l’hospital Juan Ramón Jiménez de la capital de Huelva, però va desistir perquè hi havia una patrulla de la Policia Nacional.

Montoya va decidir seguir cap a El Campillo i es va desviar per un camí per endinsar-se al camp. Davant de la possibilitat que fugís, la Guàrdia Civil el va detenir.

"Ens explica una pel·lícula i s’inventa moltes coses, però de les coses que diu s’autoinculpa", ha emfatitzat el coronel Romero.

L’agressor, ja a la presó, va actuar, segons investigadors, com un assassí "desorganitzat" i amb "un alt grau d’impulsivitat", per la qual cosa probablement no va planificar la seva acció.

Una impulsivitat dels seus instints que "s’anteposa a tot", pel que Montoya "no pensa el que farà ni els rastres que pot deixar". "A partir d’això, tot pot ser caòtic", ha conlòs, per la seva part, García Fustel.