El Suprem jutjarà 12 dels 18 acusats per l'1-O

El Tribunal Suprem ha confirmat per unanimitat la seva competència per jutjar l'1-O però només asseurà al banc dels acusats 12 dels 18 processats. El tribunal ha decidit enviar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del sis processats únicament per desobediència. Es tracta dels exmembres de la mesa Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i l'exdirigent cupaire Mireia Boya. Per tant, el Tribunal Suprem només jutjarà els acusats per rebel·lió, sedició i malversació, amb Oriol Junqueras al capdavant. Amb aquesta resolució, el tribunal dona via lliure per iniciar el judici, previst per a finals de gener. A partir de demà, les defenses tindran 10 dies hàbils per presentar els seus escrits.

En una interlocutòria de 39 pàgines, el Tribunal Suprem resol les al·legacions de les defenses que havien plantejat que el judici es fes a Catalunya i no a Madrid. Durant la vista de l'article de previ pronunciament –celebrada el passat 18 de desembre- els lletrats dels 18 processats van qüestionar la competència del tribunal per jutjar l'1-O i demanaven que la causa es remetés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Durant la vista, van apuntar que, de no fer-ho, es vulnerava el dret a una doble instància (ja que la sentència del Suprem serà ferma) i al jutge predeterminat per la llei, entre d'altres. Durant la vista, tots van coincidir en apuntar que els fets que es jutjaran es van cometre dins dels límits de Catalunya tot i que els efectes poguessin afectar la resta de l'Estat. Per això, defensaven que el judici no s'havia de celebrar al Suprem.

El tribunal –presidit per Manuel Marchena- ha rebutjat les al·legacions i ha confirmat la competència del Suprem per jutjar la causa contra l'1-O però ha deixat fora sis dels processats, aquells que ho estan únicament per desobediència (l'acusació popular de Vox afegeix també delicte d'organització criminal). Es tracta dels exmembres de la mesa Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís Maria Corominas, Joan Josep Nuet i l'exdirigent cupaire Mireia Boya. En el seu cas, el Suprem sí estima que ha de ser el Tribunal Superior de Justícia qui els jutgi.

En canvi, refusa enviar a Catalunya la causa d'aquells exmembres del Govern que estan acusats també per desobediència però també per malversació. En el seu cas, recorda que l'article 473.2 del codi penal contempla la figura agreujada de rebel·lió per aquells casos que s'hagin «distret fons públics de la seva legítima inversió». Així doncs, els casos de Santi Vila, Carles Mundó o Meritxell Borràs es mantindran al Suprem.

Agilitar el judici i evitar jutjar no aforats

En la interlocutòria, el tribunal exposa raons operatives per accedir al trasllat a Catalunya. Però assegura que el que té més pes és el fet que 4 dels 6 processats per desobediència no estan actualment aforats. Només ho són Guinó i Nuet, que actualment són diputats, i per tant el Suprem demana al TSJC que confirmi l'aforament per poder-los jutjar. «Les conseqüències derivades d'un enjudiciament per connexió de persones no aforades afegeixen raons per a no ampliar, més enllà d'allò estrictament necessari, l'àmbit subjectiu i objectiu de procediment», justifica.

Sobre els arguments de caire funcional, destaca que –independentment dels fets- ara compten amb «un element de judici» que no tenia l'instructor, Pablo Llarena, o la sala de recursos. Es tracta dels escrits de conclusions provisionals (o escrits d'acusació) de fiscalia i de la resta de les parts.

Considera que ara, amb la fase de judici oral ja oberta, cal valorar raons d'operativitat lligades a la «previsible complexitat i duració del judici», després d'haver estudiat els escrit on les acusacions demanen proves i testimonis. «Són elements que fins ara no s'havien pogut valorar», apunta el tribunal.

En aquest sentit, fa referència a la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal del 2015 que permet aplicar una «desconnexió processal» sempre que es contribueixi a un «enjudiciament més àgil i sense dilacions», buscant sempre un el «caràcter funcional». És per aquest argument, doncs, que el tribunal de l'1-O decideix deixar fora els acusats només per desobediència i enviar la causa a Catalunya.

«La previsible duració de la causa especial, la continuada presència dels processats durant les prolongades sessions del judici oral i, en fi, l'obligat desplaçament de qui només han de respondre del delicte de desobediència suggereixen a la sala deslligar aquesta seqüència fàctica per el seu enjudiciament a Barcelona», recull la interlocutòria.

Nega vulneració de drets

En la interlocutòria, els set membres del tribunal neguen que existeixi vulneració de drets fonamentals i fa referència, entre d'altres, al dret a ser jutjar a prop del seu domicili o de declarar en la llengua materna. Segons la sala, són qüestions que caldrà invocar a l'inici del judici (en el moment de les qüestions prèvies) però no són elements que facin replantejar la competència del Suprem per jutjar l'1-O.

«El nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser enjudiciats en les proximitats del domicili familiar. Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a element determinant de la competència en el procés penal», recull la interlocutòria.

Durant la vista, algunes defenses van qüestionar que Marchena fos l'escollit com a ponent per redactar la sentència. La sala els considera «desfogaments defensius» i que no tenen «el més mínim suport argumental».

No valora ara la possibilitat de declarar en català

Durant la vista del 18 de desembre, algunes defenses també van al·legar que si es jutjava l'1-O a Madrid no podrien declarar en llengua materna (català) o, de fer-ho, caldria traducció simultània i es perdria la naturalesa d'algunes expressions.

Sobre aquesta qüestió, Marchena els retreu que durant «el llarg temps d'investigació» no hi ha hagut cap «queixa d'indefensió» per aquesta qüestió. Tot i això, deixa la porta oberta i no entra a valorar la petició a l'espera de rebre els escrits que van anunciar alguns advocats sobre aquesta petició. «El coneixement i valoració d'aquestes al·legacions condicionaran la resposta de la sala», recull la interlocutòria.

Pas previ als interrogatoris als acusats

Un cop celebrada la vista i amb la resolució del tribunal, el proper pas ha estat donar a les defenses deu dies (hàbils) perquè presentin els seus escrits on poden plantejar testimonis i proves a practicar durant el judici.

Un cop el tribunal tingui aquests escrits, caldrà que resolgui les peticions de totes les parts (fiscalia, advocacia de l'Estat, Vox i defenses) en una nova interlocutòria. Serà llavors quan es coneixerà la data del judici, que arrencarà amb qüestiona prèvies i que, seguidament, ja enllaçarà amb els interrogatoris als 18 processats. Això obligarà a traslladar els nou presos preventius a centres de Madrid les setmanes que duri el judici. S'espera que el judici arrenqui a finals de gener.