2019 s'estrena amb la pluja de meteors dels quadràntids

L'any 2019 s'estrena amb els quadràntids, una pluja de meteors que tindrà el seu màxim d'activitat la nit del 3 al 4 de gener; per a observar-les, cal buscar un lloc fosc, allunyat de la contaminació lumínica i no usar prismàtics.

Si bé els quadràntidssón observables des del 27 de desembre fins al 10 de gener, aquestes, com la resta de pluges d'estrelles, tenen un pic, que aquest any tindrà lloc cap a les 3.00 hores peninsular de la nit del 3 al 4 de gener i durarà només unes hores, segons càlculs de l'Organització Internacional de Meteors (IMO).

Es veuran especialment bé a Europa, encara que fora del citat pic l'observació serà difícil.

Els quadràntidstenen el potencial de ser la pluja d'estrelles més potent de l'any, però, en general, la curta durada de la seva activitat màxima -aquesta vegada unes cinc hores- i el mal temps que s'experimenta a l'inici de l'any suposen doshándicap.

Encara és ràpid per a afinar amb la meteorologia (sobretot si hi haurà o no núvols baixos), però sí que se sap que, almenys, la llum del satèl·lit de la Terra, prop de la lluna nova, no entorpirà la 'caça' d'aquestes estrelles fugaces, la velocitat mitjana de les quals es calcula en uns 42 quilòmetres per segon -sempre en el pic màxim-.

Les pluges d'estrelles es produeixen quan les restes o fragments de partícules de pols i roques que deixen els cometes en la seva òrbita entren en l'atmosfera de la Terra i es volatilitzen produint un efecte lluminós: els meteors -les estrelles fugaces són en realitat meteors-.

Encara que la major part de les pluges d'estrelles tenen el seu origen en un cometa, algunes procedeixen d'asteroides (cometes «exhaustos» que han perdut tots els seus elements volàtils).

Precisament, aquesta pluja d'estrelles, que porta el nom d'una antiga constel·lació, la 'QuadransMuralis', sembla tenir el seu origen en un asteroide, el 2003 EH1; es tracta d'un cos menor del sistema solar que va ser descobert en 2003 per PeterJenniskens.

Des del Planetari de Pamplona recorden que per a observar aquesta i altres pluges d'estrelles cal buscar un lloc fosc i, primer, acostumar els ulls a aquesta foscor del cel.

Per a observar els quadràntidsno cal usar ni telescopis ni prismàtics ni cal protegir-se amb filtres, sinó fixar la mirada en una zona del cel i garantir un gran camp de visió -els meteors travessaran el cel a 42 quilòmetres per segon, així que qualsevol instrument més que afavorir entorpeix l'observació-.

L'activitat dels quadràntidsen condicions perfectes es fixa, segons els models estàndard, entre els 50 i 100 meteors per hora durant el pic, però després la realitat del que s'observa és bastant menor: una persona podria veure com a màxim uns 20 meteors.

La predicció del nombre de meteors usa un valor anomenatTHZo taxa horària zenital que no es pot traduir a quantes es veuen, perquè, entre altres coses, la quantitat pot variar i en uns pocs minuts es poden 'caçar' per exemple cinc i en mitja hora cap.

Aquesta variació depèn de moltes coses: de l'hora, del lloc triat per a l'observació i del fosc que sigui, de la meteorologia o de l'agudesa visual de l'observador.

Una altra opció és veure-les des de casa: l'esdeveniment astronòmic serà retransmès en directe des de l'Observatori del Teide (Tenerife) i Figuera la Real (Badajoz), amb la col·laboració del projecte europeu STARS4ALL i la iniciativa impulsada per la Junta d'Extremadura, 'Extremadura, Buenas noches'.

Els quadràntids, que només seran visibles des de l'hemisferi nord, són les primeres de l'any, però hi haurà moltes més:líridas(màxim, el 22 d'abril); etaacuáridas(6 de maig); deltaacuáridas (30 de juliol);perseidas(les més populars, 12 d'agost);dracónidas(8 d'octubre) ileónidas(17 de novembre).