Cultura
Torra anuncia la implementació del carnet comú de biblioteques
El president clou la celebració del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars on assegura: «A més llibres, més llibertat i menys populisme»
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest dimarts durant la cloenda de la celebració del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars la implementació del carnet comú de biblioteques i el catàleg únic per al primer semestre d'aquest 2019. Amb aquests elements es podrà tenir accés al fons bibliogràfic de les 412 biblioteques públiques mitjançant un servei nacional de préstec interbibliotecari. Durant l'acte celebrat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Torra ha reivindicat la feina de la xarxa de biblioteques i la institució que la va crear, la Mancomunitat. «Insistim que volem construir la república sobre el talent i la llibertat», ha dit Torra, que ha assenyalat els llibres com a eina per «combatre el populisme». «A més cultura menys populisme. A més llibres, més llibertat», ha reblat el president.
Torra ha aprofitat la seva intervenció per fer un anunci «esperat», «un dels fruits madurs d'anys de molta feina», en referència al catàleg i el carnet unificat de biblioteques. La iniciativa es va projectar el 2014 per millorar el Sistema de Lectura Pública de Catalunya.
En referència als inicis de la Xarxa de Biblioteques, Torra ha reivindicat «modernitat i futur com a país» quan ha recordat la feina de la Mancomunitat de Catalunya. «La Mancomunitat va fer de la cultura la seva raó de ser. La nova Catalunya ha estat fundada per llibres», ha dit Torra. El president ha lliurat, juntament amb la consellera Laura Borràs, els diplomes del centenari als representants de les cinc primeres biblioteques de Catalunya fundades l'any 1918, la de Valls, la d'Olot, la de Sallent, la de les Borges Blanques i la biblioteca de Canet de Mar, aquesta última un any després.
El president ha rememorat els anys d'exili de figures com Mercè Rodoreda, «que s'emportaven la cultura i la llengua» a l'estranger. «Això va passar en aquest país. Tornem a viure aquesta presó que no hauríem d'estar vivint», ha recordat Torra.
Per la seva banda, la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha assegurat que l'inici de la Xarxa de Biblioteques a l'època noucentista «equival literalment a la construcció d'una Catalunya nova». «El desig de crear una Catalunya nova, lliure, feliç, plural, acollidora, oberta al món, va néixer en aquell moment, per compartir i obrir la seva cultura als quatre vents», ha dit Borràs. La consellera ha fet referència a les arrels republicanes d'aquella iniciativa i com a model de la Catalunya «que volen construir». Ha destacat que, així com en l’àmbit dels arxius han desplegat un projecte «que venia de l’època de la República», pel que fa a les biblioteques han avançat «també decididament cap a aquest model d’equipament nacional».
De la mateixa manera, s'ha referit a la interrupció del projecte durant la dictadura franquista, «com molts altres projectes», i ha defensat l'obertura del model català de biblioteques. «Ningú hauria de sentir-se exclòs. La cohesió social també és un dels eixos del nostre govern. S'està treballant activament per desplegar projectes a tota la xarxa», ha explicat Borràs.
Commemoració del centenari
L’actriu Rosa Cadafalch i l’actor Pep Pla han fet una breu dramatització on l'actriu s'ha posat a la pell de la secretaria d'Eugeni d'Ors per explicar així els orígens de la xarxa de biblioteques. Pla ha interpretat un periodista de la Veu de Catalunya, que ha complementat la recreació de la construcció de la primera biblioteca pública, la de Sallent, i que va suposar l’inici del disseny de la xarxa actual. Per la seva banda, la bibliotecària Carme Renedo ha fet la lectura d’una glosa on ha repassat la història, dificultats i assoliments del segle de vida de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya.
El pla de biblioteques va ser un dels projectes culturals més importants que va tirar endavant el govern de Prat de la Riba (1914-1925), la primera institució d’autogovern que s’estenia per les quatre províncies catalanes des de 1714.