El supervivent del Perú admet que haurien d'haver girat cua en comprovar que la situació era «complicada» al cim

Pablo Belmonte, el jove que va sobreviure a l'accident al Nevado Mateo del Perú, ha admès que haurien d'haver girat cua en comprovar que la situació era complicada al cim. Hi havia una tempesta elèctrica i ni tan sols van treure el mòbil per fer-se una foto quan van coronar la muntanya. En declaracions a la Cadena Ser, ha explicat que l'allau la van provocar ells mateixos quan un d'ells va caure mentre baixaven i va arrossegar-los a tots, ja que anaven lligats per una corda. Van intentar frenar-se amb els piolets però no ho van aconseguir. Hi havia una capa de gel sota la neu verge. El jove ha apuntat que els seus companys estaven inconscients però no van morir

immediatament després de l'accident.

Els tres joves catalans van morir abans que arribessin les forces de rescat. Segons ha dit Belmonte, el guia fins i tot es va posar de peu, però va perdre la vida durant el trasllat.

Els excursionistes van decidir fer el descens corrents perquè hi havia una tempesta elèctrica i ells portaven molts ferros. Ha afegit que molts cops baixaven les muntanyes d'aquesta forma. «No som esportistes d'elit, som uns excursionistes hippies i més d'un cop hem baixat rodant de cul o corrents», ha remarcat.

L'última setmana havia fet sol al Perú, quan hauria d'estar nevant i plovent, i s'havia format una capa de gel sota la neu verge que havia caigut. «El problema és que no només era el nostre pes, sinó també la neu que estàvem desplaçant. Era com si et fiquessis en una rentadora o com quan se t'emporta una onada», ha indicat el jove, que ha afegit que l'allau va ser llarg, com mig minut de caure sense parar.

Belmonte ha reconegut que està «molt afectat», però alhora «agraït per l'oportunitat que li ha donat la muntanya». Ara està en un hostal recuperant-se de les contusions, especialment a l'esquena. Tot i això, ha explicat que el seu casc està intacte malgrat la caiguda. El jove no va perdre la consciència en cap moment i quan van acabar de caure es va aixecar per xocar la mà dels seus companys, pensant que estarien bé.

Va ser llavors quan es va adonar de la situació, va tallar la corda i els va col·locar en situació lateral de seguretat. Llavors es va apropar a una roca des d'on es veia una carretera i va demanar ajuda. A crits va poder-se comunicar amb un home que va anar corrents a buscar ajuda. Va demanar ajuda per primer cop a dos quarts de dues o les dues, però també una segona vegada cap a les sis, just quan els equips de rescat ja estaven arribant.

Una muntanya per a «principiants»

Belmonte ha subratllat que el Nevado Mateo és una muntanya per a «principiants», i de fet era una preparació que feien per a un altre cim més difícil, «una excusa per practicar l'escalada en gel». També era la primera vegada que contractaven un guia. Feia vuit mesos que viatjaven per Llatinoamèrica. Durant el camí van aturar-se al glaciar a practicar i a jugar. En aquest punt, ha reconegut que potser hauria d'haver fet més via cap a dalt, o en tot cas girar cua en veure que la situació era «complicada» al cim.

De tota manera, no ha volgut buscar culpables, i ha argumentat que altres vegades els ha salvat precisament anar tard. «Si no hagués caigut un, hagués caigut un altre o un raig. Quan estàs a la muntanya saps que t'estàs exposant», ha dit.

El jove de 26 anys ha apuntat que els seus companys eren amics de l'escola, companys de muntanya i d'excursions. La primera la van fer amb setze anys, quan van fer el Camí de Santiago en bicicleta. Belmonte es quedarà uns dies al Perú acabant-se de recuperar. Reconeix que el moment més difícil serà quan torni a Barcelona. L'última imatge que té dels seus amics, ha dit, és un somriure. Malgrat tot el que ha passat, ha assegurat que tornarà a la muntanya.