Judicial
Turull, Rull i Sànchez demanen que Felip VI, Puigdemont i Rajoy declarin com a testimonis en el judici de l'1-O
El tribunal ja va avançar que acceptaria la testifical de l'expresident espanyol si la demanaven les defenses
La defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull –exercida pel lletrat Jordi Pina- demanarà que declarin com a testimonis al judici de l'1-O l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el rei Felip VI i l'expresident espanyol Mariano Rajoy. Així consta en l'escrit de defensa que registraran al Tribunal Suprem en les properes hores. Segons fonts properes a la defensa, a l'escrit només es demana el seu testimoni i no s'especifica com s'ha de produir la citació, deixant-ho a criteri del tribunal. Fonts del Tribunal Suprem ja van apuntar que s'acceptaria la testifical de Rajoy en cas que la demanessin les defenses. Fins al moment, l'acusació popular –exercida per Vox- també ha demanat la presència de Rajoy a la sala com a testimoni.
El lletrat Jordi Pina presenta en roda de premsa aquesta tarda els principals arguments de l'escrit de defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. A l'escrit també s'incorpora la petició de prova i de testimonis diversos. Entre ells, el lletrat sol·licita al tribunal de l'1-O que citi com a testimonis l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, el rei Felip VI i l'expresident espanyol Mariano Rajoy.
El tribunal aposta per citar Rajoy
En l'escrit no s'especifica com s'ha de fer la citació o si la declaració s'ha de produir, per exemple, per videoconferència. Per tant, es deixa a criteri del tribunal en cas que accepti aquesta prova.
Fonts del tribunal van apuntar la setmana passada que, en cas que les defenses ho sol·licitessin, s'inclinaven per citar l'expresident espanyol. «Màxima naturalitat», apunten aquestes fonts. Rajoy va ser l'artífex del 155 i, prèviament, va enviar diversos requeriments a la Generalitat demanant-li que acatés la Constitució. Unes actuacions que apareixen en el relat dels fets que s'ha fet al Tribunal Suprem.
En aquell moment, el president del Govern era Carles Puigdemont, actualment amb residència a Waterloo. Tot i estar fora de l'Estat, la defensa de tots tres (que comparteixen sigles amb Puigdemont), demana que testifiqui en el judici. El Tribunal Suprem va processar Puigdemont per rebel·lió i malversació però no el podrà jutjar. El tribunal d'Schleswig-Holstein va accedir al juliol a extradir Puigdemont però només per malversació. En aquell moment, el jutge instructor Pablo Llarena va rebutjar l'extradició i va retirar les euroordres que pesaven sobre Puigdemont i la resta de polítics a l'estranger. Des de llavors, doncs, Puigdemont pot viatjar lliurement arreu menys a l'Estat, on sí té vigent una ordre de detenció si hi posa els peus.
La llei evita la compareixença del rei com a testimoni
En el cas del rei Felip VI tampoc s'especifica com s'ha de produir la seva declaració. Felip VI va fer un discurs televisiu molt dur contra l'independentisme el dia 3 d'octubre de 2017, dos dies després del referèndum i, per això, la defensa vol ara que comparegui i expliqui el perquè de la seves paraules. Hi ha pocs antecedents de la petició de citació del cap de l'Estat. Una d'elles es va produir en el marc del judici del cas Noos, on la va demanar l'exsoci d'Urdangarín, Diego Torres. El tribunal, però, la va denegar.
De fet, la pròpia Llei d'enjudiciament criminal recull (article 411) que el rei està exempt de l'obligació de declarar com a testimoni en qualsevol judici. A banda del rei, també ho està la reina, els respectius cònjuges, el príncep hereu i els regents del regne.